No fa volar coloms. Però quan en té un a la mà, no el deixa escapar. Si les oportunitats el troben, fantàstic, i si no, se les busca. Amb constància, perseverança i sobretot passió. Un ingredient essencial que mana en la vida dels artistes. Nascut a Manresa l'any 1982, David Victori va començar a dirigir les seves pròpies idees l'any 2008 –després d'haver treballat com a assistent personal de Bigas Luna- traient a la llum Reacción, un curtmetratge protagonitzat per l'actor català Santi Millán.
Amb 30 anys encara no, el seu talent va traspassar fronteres proclamant-se guanyador del Your Film Fest, un concurs de curts organitzat per la plataforma Youtube i la productora del cineasta Ridley Scott, amb La Culpa, un film de 14 minuts amb la venjança com a bandera. Els gairebé 400.000 euros de premi li van servir per fer realitat la sèrie online Zero, que va comptar amb el suport de Michael Fassbender i que va estar nominada als Premis Gaudí 2016.
El passat 17 d'agost, gairebé deu anys després d'engendrar el seu primer projecte, Victori va coronar una altra meta: la d'estrenar el seu primer llargmetratge. I no de qualsevol manera, no. Amb Belén Rueda com a protagonista i amb Sony Pictures com a distribuïdora i productora (juntament amb Ikiru Films i 4 Cats). Sota el títol de El Pacto, el film (un thriller de terror i suspens) explica la història d'una mare que farà el que sigui per salvar la seva filla d'un coma inexplicable. Actualment es pot veure en gairebé tres-centes sales de cinema d'arreu de l'estat espanyol.
- Una pel·lícula fosca que s'estrena justament a l'època de l'any més lluminosa. L'agost és un bon mes per irrompre a les cartelleres?
- Els estius són una època on la gent no va tant al cinema durant el cap de setmana però hi va més entre setmana. Per tant, sovint s'acaba equilibrant la quantitat d'espectadors si es compara amb la resta de l'any. Tot i així, mai saps del cert si el moment que has escollit per llançar-la és l'idoni o no.
- És una decisió teva, el quan?
- No. Aquesta feina la fa la distribuïdora, que en el nostre cas ha estat Sony. Es tracta d'una decisió que es pren quan el film està a punt d'acabar-se.
- El Pacto va néixer d'uns escrits que el teu pare va fer arrel de la mort de la teva germana. Creus que has aconseguit plasmar el que hi expressava?
- El viatge que fa la protagonista al llarg del film és exactament el que el meu pare va escriure. Tal qual. Intacte. Per moltes versions de guió que haguem pogut fer, sempre s'ha mantingut l'estructura bàsica del que a ell se li va acudir. Això sí, el final és molt diferent.
- Ah sí?
- Sí. Tot plegat ha estat un procés de maduració i de reflexió que ha anat avançant amb la pel·li. Si bé el dilema moral de la protagonista és el mateix que s'havia plantejat el meu pare, la conclusió final varia, perquè volia que el desenllaç es mantingués viu fins l'últim moment. De fet, va ser fruit dels assajos d'abans de rodar que els actors van descobrir el final real de la pel·lícula.
- La teva família deu haver viscut molt intensament tot aquest procés.
- Més que el procés, el resultat final. Jo no els hi vaig ensenyar res fins que la pel·lícula va estar acabada. Em va agradar molt una cosa que em va dir la meva mare i que per molt bones crítiques que puguem rebre, res serà comparable amb el que ella em va expressar.
- Què et va dir?
- Que la pel·lícula l'havia omplert d'aquella pau que no havia sabut trobar arrel de la mort de la meva germana.
- Quina proesa!
- La veritat és que els ha agradat molt. El Pacto fa un viatge de la foscor a la llum, i així és com ho va sentir ella, igual que molta altra gent que ens envia escrits d'agraïment. Només per això fa que tingui sentit fer cinema.
- Un cinema que, en el teu cas, t'ha permès comptar amb una de les actrius espanyoles més cotitzades. Com vas aconseguir que Belén Rueda acceptés formar part de l'elenc sense ni haver-se llegit el guió prèviament?
- Els productors eren de la seva confiança; ja havien treballat amb ella en altres ocasiona. I entre el que ells li van explicar de mi, els projectes meus que va veure i la reunió que vaig tenir-hi, sembla que en va tenir prou per creure en nosaltres. La veritat és que ha estat un honor treballar amb ella i una injecció d'alegria veure com s'emocionava amb el film.
- Tenint en compte el calibre de Rueda, sobta que la que interpreta la seva filla (Mireia Oriol) sigui una actriu desconeguda. És una elecció a consciència?
- En realitat no era important per mi que fos coneguda o desconeguda. El que jo buscava era que qui interpretés el paper fos capaç de transmetre la fragilitat i la foscor del personatge que havíem escrit. I va ser una alegria immensa trobar la Mireia, perquè té la química exacta que necessitava el personatge. M'és completament impossible imaginar una altra actriu fent aquest paper tan difícil i especial.
- A la crítica li costa definir el gènere del teu primer llargmetratge. N'hi ha que el posen dins del sac del terror; d'altres opten per encabir-lo dintre del thriller o de la fantasia, i fins i tot hi ha qui assegura que no s'emmotlla a cap estil. Què hi tens a dir, tu?
- No tinc cap ganes que el posin en cap sac, la veritat. Crec que la història va prenent formes diverses durant el seu transcurs, que són les que més li convenen per explicar l'experiència de la protagonista. A vegades la vida és terrorífica, d'altres irreal i a voltes està plena d'una tensió que gairebé pots tocar amb els dits.
- Però la gent té molt en compte les classificacions.
- Per això mateix des de l'equip l'hem qualificat com un thriller de terror; per guiar aquelles persones que ho necessitin. Tot i així penso que la gent hauria d'anar al cinema sense parar gaire atenció als gèneres dels films. En el cas de El Pacto, per exemple, m'han arribat comentaris positius de gent que és fan del terror i de gent a qui no li agrada gens aquest gènere. Cada pel·lícula és diferent i única. I això ho hem de tenir en compte.
- Al llarg de la història del cinema s'han presentat nombroses pel·lícules al voltant dels pactes amb el diable. Què té de diferent, El Pacto, de la resta?
- Que el pacte de què parla no està emmarcat en cap tradició ni figura concreta; és un pacte que, al cap i a la fi, la protagonista està fent amb ella mateixa. El que vull és simbolitzar totes aquestes negociacions que fem constantment amb nosaltres mateixos quan les coses no són con ens agradaria: "si passa això deixaré de fer allò" o "si aquesta persona es cura prometo que faré això altre".
Belén Rueda, protagonista de 'El Pacto', el primer llarg de Victori Foto: Sony Pictures
- Abans de submergir-te en El Pacto tenies entre mans un altre projecte audiovisual. El reprendràs?
- No el reprendré perquè no l'he abandonat mai. De fet, un cop vaig acabar el rodatge de El Pacto, i mentre el Guillermo de la Cal -el muntador-, començava a fer una primera versió del film, jo em vaig posar a treballar amb el guió d'aquesta altra pel·lícula. Si tot va bé espero que puguem començar a rodar aviat perquè en tinc moltes ganes!
- Serà un projecte amb tons "pactistes"?
- Serà molt diferent a El Pacto. Sobretot en la forma. De fet, si tot va bé i l'acabem fent, gairebé auguro que la gent tindrà moltes preguntes a fer-me sobre les obsessions que tinc.
- Alguna que ens puguis confessar?
- No vull desvetllar res. L'únic que puc dir és que segueixo investigant la part més fosca de l'ésser humà. Fins i tot crec que es podria dir que aquest nou projecte és un viatge invers a El Pacto, perquè va de la llum a la foscor.
- Vas començar com a director l'any 2008, amb Reacción, i des de llavors ja has capitanejat cinc produccions. Tenint en compte la teva trajectòria i experiència, veus factible que aquesta tònica de fer, de mitjana, un film cada tres anys i mig, es vagi repetint? O no només depèn de les teves idees i il·lusió?
- M'encantaria poder dirigir més sovint del que ho faig! Tant de bo pogués estrenar un projecte nou com a molt cada any i mig o dos anys. Crec que és un bon número per tenir temps per fer un projecte, descansar i reflexionar sobre el següent. De totes maneres no em vull precipitar. Ja ho aniré veient. El futur no existeix; només el moment present.
QUIZZ
- Quin és el consell que t'hauria agradat que et donessin quan vas començar i que tu donaries als directors novells?
- Roda. Roda. Roda. Roda. Roda. Roda. No esperis. Fes. Escriu. Roda com sigui i amb qui sigui. A parer meu, és l'únic camí.
- Una actriu i un actor amb qui t'agradaria treballar?
- Amb molts! Però si n'he de dir dos em quedo amb Jennifer Lawrence i Joaquin Phoenix.
- Si haguessis de fer un remake d'una pel·lícula seria...
- De l'estranya i petita The Man From Earth.
- Un director o directora de cinema amb qui t'emmirallis?
- Denis Villeneuve.
- El lloc més especial on has rodat?
- Sota l'aigua. Allà tot és diferent.
- L'indret que més t'inspira?
- Una cafeteria plena de gent escrivint guions o treballant en projectes creatius. A Los Angeles hi ha molts llocs així.
- Quina és la pel·lícula de la teva infantesa?
- El Rei Lleó.
- I la que has vist més cops?
- Eternal Sunshine and the Spotless Mind.
- Quin és el teu lema?
- "Si he aconseguit veure més enllà que els altres ha estat perquè m'he enfilat a les espatlles de gegants".
- Acaba la frase: El cinema ha/hauria de ser...
- Una expressió artística lliure i valenta. Les històries que ens expliquem com a espècie ens han permès arribar on ho hem fet. I el cinema és la màxima expressió d'aquesta capacitat de l'ésser humà d'explicar històries.
