01
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
20:42h
El Bages s'ha convertit en una de les zones calentes del feixisme espanyolista a Catalunya. La sortida del feixista de Balsareny Raul Macià del centre penitenciari de Lledoners, on va complir una condemna d'11 anys per un robatori amb violència i per tràfic de drogues, ha convertit l'espanyolisme bagenc en més agressiu i més arbitrari en les seves accions, fins al punt que a la comarca hi conviuen dos grupuscles que, amb alguna excepció, no comparteixen els seus elements.
Un grup és el que capitaneja el veí de Sant Salvador de Guardiola, Jaime Vizern, des de la seva Democracia y Unidad Española (DUE), que funciona com a GDR, i l'altra és el de Raul Macià, que ha destacat per portar a terme accions més violentes en els darrers dos mesos, i en les anteriors sortides de presó en tercer grau. En dues ocasions aquestes accions li van suposar tornar a ingressar a la presó: per arrencar un rètol oficial de Sallent que contenia el "Municipi per la independència", i per intentar boicotejar la Marxa de Torxes que el passat 10 de setembre va tenir lloc a Balsareny.
Jaime Vizern i Raul Macià han compartit militància, mantell i amistat o coneixença, malgrat que darrerament el de Sant Salvador de Guardiola ha evitat que se'l relacioni amb el de Balsareny. La mostra més clara la tenim en la manifestació de suport a Macià que l'extrema dreta més violenta del país va organitzar a Balsareny, a la que Vizern, voluntàriament, no hi va assistir. Una marxa que també va acabar amb agressions feixistes.
Intentar crear un CDR a l'espanyola
Democracia y Unidad Española (DUE) neix el mes de novembre passat de la mà de Jaime Vizern després de la primera manifestació espanyolista que va tenir lloc a Manresa capitanejada pel bagenc però sota les sigles dels Hermanos Cruzados. Malgrat que en aquella manifestació no s'hi van donar incidents greus, diversos episodis la van ennegrir.
Un jove que va mostrar una pancarta de "Llibertat Presos" des de la biblioteca al pas dels manifestants va estar a punt de ser agredit. Diversos dels convocants es van fer fotos alçant el braç i fent pintades feixistes. Finalment, un cop desconvocada la manifestació, tres feixistes que tornaven a casa van enviar a l'hospital el client d'un bar de Castellgalí on van parar a prendre alguna cosa.
Aquests fets no interessaven a Vizern, que tenia la instrucció de crear una alternativa als CDR des de l'espanyolisme per desfer la feina dels independentistes i provocar-los fins al punt d'intentar que apareguessin en els mitjans de la caverna com a col·lectius violents. Tot plegat evitant ser els primers en provocar l'enfrontament físic, fet que no sempre va aconseguir.
Després de les truculències de la manifestació dels Hermanos Cruzados, Vizern decideix crear DUE i organitza una segona manifestació espanyolista a Manresa que va suposar un autèntic fracàs, amb una trentena d'assistents, la majoria del Pont de Vilomara, que es van trobar davant per davant, amb un important cordó policial i una setantena d'antifeixistes.
Entre nits sortint a treure llaços grocs, també va ser destacable l'episodi de l'estelada gegant de camí a Castellnou de Bages. Després de diverses pintades i reformes, una quinzena d'espanyolistes dirigits per Vizern es van presentar davant l'estelada mentre el CDR local es disposava a restituir-la per enèssima vegada. La nit abans havien estat caçats i identificats per la policia. Malgrat l'intent de provocació, el CDR va continuar pintant l'estelada, però hi va intervenir la policia per mantenir-los separats.
Inevitablement, feixistes
Malgrat la voluntat de Vizern de seguir les instruccions d'oferir un "grup normal de gent que se sent espanyola i defensa la integritat de l'Estat", Democracia y Unidad Española només aconseguia quorum a base de la presència de feixistes. La tercera marxa espanyolista que va tenir lloc a Manresa, tambe convocada des de DUE, va aplegar dues-centes persones.
El preu que li va costar, però, va ser comptar amb una dinamitzadora amb les ungles pintades amb les SS nazi, convocar el sindicat de Guardia Civil i Policia Nacional, Jusapol, vertebrat a l'entorn de Ciutadans, o tenir entre els convidats a Álvaro de Marichalar o els reconeguts feixistes Albert Bruguera, de Democracia Nacional, o Josep Alsina, de Somatemps. Tot fos per no repetir el ridícul de la segona concentració.
Fabricar un relat de violència independentista inexistent
Paral·lelament a les manifestacions i a les sortides de nit per arrencar llaços, Democracia y Unidad Española també tenia la instrucció de fer aparèixer l'independentisme com a violent. I aquí entren en escena una parella de Balsareny, llavors molt propers a Vizern, que abans de les eleccions del 21-D van esforçar-se en construir diversos relats en que apareixien com a víctimes en un poble "molt nacionalista".
Són la Cristina Arias i el Jordi Cervantes. Són els que van denunciar que uns independentistes havien intentat cremar-los la bandera espanyola que tenien en el balcó d'un primer pis i posteriorment havien fet una pira fora el portal de casa seva. Aquesta interpretació va provocar que Arias rebés una trucada de suport del llavors president espanyol Mariano Rajoy i que aparegués plorant al programa d'Antena3 de Susana Griso, on va dir que era d'una entitat, la DUE, "que es dedica a tenir cura d'animals abandonats i protegir a les dones maltractades...".
La suposada indignació va portar a Cervantes, amb un grup d'amics a assetjar la casa de l'alcalde, el republicà Isidre Viu, amb crits, insults i llançament d'objectes. Arran d'aquesta acció, el jutge ha condemnat Cervantes per un delicte de coaccions.
Però aquí no s'acaba el periple de Cervantes amb la justícia. Poc abans de l'incident de la bandera, Cervantes va denunciar un home gran del poble per agressions al seu fill després que, segons ell, "li recriminés al nen que hagués arrencat un cartell independentista". Aquest fet també va passar pel jutjat i el jutge va absoldre l'home a l'entendre que "les versions del menor i de la seva germana són contradictòries, i és mes plausible la versió de l'home", que va declarar que ell només havia apartat el nen amb la mà quan se'l llançava a sobre.
Arran de l'exposició televisiva de la parella, un grup d'avis de Vilafranca del Penedès que un mes abans havien pujat al Collbaix, van reconèxier Cervantes com l'autor dels greus insults i amenaces que van patir al cim de la muntanya bagenca per haver desplegat una estelada. Aquests insults van ser gravats amb el mòbil... pel propi Cervantes que semblava tenir a punt la càmera per si algun dels excursionistes s'hi tornava.
Finalment, Cervantes també va denunciar la pediatra del poble per, segons ell, no haver volgut atendre els seus fills per qüestions ideològiques. La pediatra del poble, que és l'esposa de l'alcalde, va tractar els fills, que havien anat a la visita amb Cristina Arias, i al final li va voler fer entendre que tenint una causa pendent -el judici de les coaccions- era millor que canviessin de pediatra. El judici ja s'ha celebrat, i el cas està vist per sentència.
Després de tots aquests intents fracasats, Cervantes ha rebaixat molt la seva presència en actes de DUE, fins al punt que gairebé no hi participa. La seva parella, Cristina Arias, sí que ha fet alguna escapada amb Vizern a treure símbols grocs.
Raul Macià i la seva lluita personal
Els darrers dos mesos de Raul Macià han estat intensos, quant a activitat feixista. Des que va sortir de presó, el de Balsareny s'ha dedicat a explotar les seves habilitats grimpadores i s'ha enfilat a diversos pals per arencar estelades i altres símbols democràtics. A Raul Macià els llaços grocs gairebé no li criden l'atenció, sinó són a prop de l'Ajuntament del seu poble i el pot veure l'alcalde, a qui ha arribat a responsabilitzar del seu reingrés a presó en una de les ocasions.
El seu modus operandi és gairebé sempre el mateix: necessita ser gravat per mostrar les seves proeses a través de les xarxes socials. Va arrencar el rètol indicador de Sallent; ha assaltat el balcó de l'Ajuntament de Balsareny i presumiblement la façana del Consell Comarcal -en aquesta ocasió no hi ha vídeo- per treure estelades; va acompanyar Óscar GG per treure la bandera del parc de bombers, tot i que ell ho va gravar de lluny per si algun dels bombers el reconeixia, i ha estat el principal protagonista de tot l'episodi de l'estelada de la plaça Onze de Setembre de Manresa, entre altres accions.
Raul Macià va ser condemnat fa més d'una dècada per robar en colla i amb armes de foc a un grup de narcotraficants de Barcelona i llavors intentar vendre la droga.
Els Rebels d'Artés van al seu ritme
Però amb Raul Macià i Jaime Vizern -i els altres grups GDR a Castellbell i al Pont de Vilomara- no s'acaba la cosa, si més no quant a agressions. Els Rebels d'Artés, amb estètica motard i feixista, han protagonitzat també dues agressions en els darrers mesos. L'última a Santa Maria d'Oló quan uns veïns els van increpar en veure'ls arrencant llaços grocs, però abans havien agredit a dos membres del CDR a Artés mateix mentre penjaven llaços al poble.
El Rebels, dirigits per Joan Escalé, són habituals en el mapa feixista de la comarca, malgrat que només protagonitzaven accions violentes de forma esporàdica. Van ser molt presents en la manifestació de Balsareny de suport a Raul Macià, però generalment actuen per la seva banda.
Tony NM a tot arreu
En l'agressió feixista de la matinada de dilluns a la plaça Onze de Setembre de Manresa, els testimonis asseguren que després de Macià, l'espanyolista que es va mostrar més violent va ser Tony NM, un vell conegut de la comarca.
Aquest santjoanenc va aparèixer fa un mes a tots els mitjans de comunicació per haver llançat una patada contra un independentista que el gravava amb el mòbil a prop de la presó de Lledoners. Per aquesta acció va ser detingut i la jutge li va dictar mesures cautelars, que no va trigar a desobeir. En aquella ocasió Tony NM havia sortit a treure llaços amb la DUE de Jaime Vizern, però no va poder evitar desobeir les instruccions i va agredir l'independentista.
Però Tony NM té altres accions antiindependentistes. Ell va ser qui va estripar la popular i gegantina estelada del bar Toni's a la plaça Major, una nit que la van deixar penjada.
Óscar GG, de Sallent, i David DR, de Manresa, els altres dos individus que van protagonitzar l'agressió de dilluns, són companys de Raul Macià, però han estat gairebé inactius mentre ell ha estat a la presó.
* S'han usat noms complets en aquelles persones que ells mateixos fan difusió de les seves accions a les xarxes. Aquelles que no és així i que no tenen sentència ferma en contra apareixen amb el nom i les inicials dels seus cognoms.
Un grup és el que capitaneja el veí de Sant Salvador de Guardiola, Jaime Vizern, des de la seva Democracia y Unidad Española (DUE), que funciona com a GDR, i l'altra és el de Raul Macià, que ha destacat per portar a terme accions més violentes en els darrers dos mesos, i en les anteriors sortides de presó en tercer grau. En dues ocasions aquestes accions li van suposar tornar a ingressar a la presó: per arrencar un rètol oficial de Sallent que contenia el "Municipi per la independència", i per intentar boicotejar la Marxa de Torxes que el passat 10 de setembre va tenir lloc a Balsareny.
Jaime Vizern i Raul Macià han compartit militància, mantell i amistat o coneixença, malgrat que darrerament el de Sant Salvador de Guardiola ha evitat que se'l relacioni amb el de Balsareny. La mostra més clara la tenim en la manifestació de suport a Macià que l'extrema dreta més violenta del país va organitzar a Balsareny, a la que Vizern, voluntàriament, no hi va assistir. Una marxa que també va acabar amb agressions feixistes.
Intentar crear un CDR a l'espanyola
Democracia y Unidad Española (DUE) neix el mes de novembre passat de la mà de Jaime Vizern després de la primera manifestació espanyolista que va tenir lloc a Manresa capitanejada pel bagenc però sota les sigles dels Hermanos Cruzados. Malgrat que en aquella manifestació no s'hi van donar incidents greus, diversos episodis la van ennegrir.
Un jove que va mostrar una pancarta de "Llibertat Presos" des de la biblioteca al pas dels manifestants va estar a punt de ser agredit. Diversos dels convocants es van fer fotos alçant el braç i fent pintades feixistes. Finalment, un cop desconvocada la manifestació, tres feixistes que tornaven a casa van enviar a l'hospital el client d'un bar de Castellgalí on van parar a prendre alguna cosa.
Membres de Democracia Nacional fent la salutació feixista Foto: @HannareitscH
Aquests fets no interessaven a Vizern, que tenia la instrucció de crear una alternativa als CDR des de l'espanyolisme per desfer la feina dels independentistes i provocar-los fins al punt d'intentar que apareguessin en els mitjans de la caverna com a col·lectius violents. Tot plegat evitant ser els primers en provocar l'enfrontament físic, fet que no sempre va aconseguir.
Després de les truculències de la manifestació dels Hermanos Cruzados, Vizern decideix crear DUE i organitza una segona manifestació espanyolista a Manresa que va suposar un autèntic fracàs, amb una trentena d'assistents, la majoria del Pont de Vilomara, que es van trobar davant per davant, amb un important cordó policial i una setantena d'antifeixistes.
Entre nits sortint a treure llaços grocs, també va ser destacable l'episodi de l'estelada gegant de camí a Castellnou de Bages. Després de diverses pintades i reformes, una quinzena d'espanyolistes dirigits per Vizern es van presentar davant l'estelada mentre el CDR local es disposava a restituir-la per enèssima vegada. La nit abans havien estat caçats i identificats per la policia. Malgrat l'intent de provocació, el CDR va continuar pintant l'estelada, però hi va intervenir la policia per mantenir-los separats.
Inevitablement, feixistes
Malgrat la voluntat de Vizern de seguir les instruccions d'oferir un "grup normal de gent que se sent espanyola i defensa la integritat de l'Estat", Democracia y Unidad Española només aconseguia quorum a base de la presència de feixistes. La tercera marxa espanyolista que va tenir lloc a Manresa, tambe convocada des de DUE, va aplegar dues-centes persones.
El preu que li va costar, però, va ser comptar amb una dinamitzadora amb les ungles pintades amb les SS nazi, convocar el sindicat de Guardia Civil i Policia Nacional, Jusapol, vertebrat a l'entorn de Ciutadans, o tenir entre els convidats a Álvaro de Marichalar o els reconeguts feixistes Albert Bruguera, de Democracia Nacional, o Josep Alsina, de Somatemps. Tot fos per no repetir el ridícul de la segona concentració.
Primer pla de les ungles de la dinamitzadora de la manifestació de Manresa Foto: Pere Fontanals
Fabricar un relat de violència independentista inexistent
Paral·lelament a les manifestacions i a les sortides de nit per arrencar llaços, Democracia y Unidad Española també tenia la instrucció de fer aparèixer l'independentisme com a violent. I aquí entren en escena una parella de Balsareny, llavors molt propers a Vizern, que abans de les eleccions del 21-D van esforçar-se en construir diversos relats en que apareixien com a víctimes en un poble "molt nacionalista".
Són la Cristina Arias i el Jordi Cervantes. Són els que van denunciar que uns independentistes havien intentat cremar-los la bandera espanyola que tenien en el balcó d'un primer pis i posteriorment havien fet una pira fora el portal de casa seva. Aquesta interpretació va provocar que Arias rebés una trucada de suport del llavors president espanyol Mariano Rajoy i que aparegués plorant al programa d'Antena3 de Susana Griso, on va dir que era d'una entitat, la DUE, "que es dedica a tenir cura d'animals abandonats i protegir a les dones maltractades...".
La suposada indignació va portar a Cervantes, amb un grup d'amics a assetjar la casa de l'alcalde, el republicà Isidre Viu, amb crits, insults i llançament d'objectes. Arran d'aquesta acció, el jutge ha condemnat Cervantes per un delicte de coaccions.
Però aquí no s'acaba el periple de Cervantes amb la justícia. Poc abans de l'incident de la bandera, Cervantes va denunciar un home gran del poble per agressions al seu fill després que, segons ell, "li recriminés al nen que hagués arrencat un cartell independentista". Aquest fet també va passar pel jutjat i el jutge va absoldre l'home a l'entendre que "les versions del menor i de la seva germana són contradictòries, i és mes plausible la versió de l'home", que va declarar que ell només havia apartat el nen amb la mà quan se'l llançava a sobre.
Arran de l'exposició televisiva de la parella, un grup d'avis de Vilafranca del Penedès que un mes abans havien pujat al Collbaix, van reconèxier Cervantes com l'autor dels greus insults i amenaces que van patir al cim de la muntanya bagenca per haver desplegat una estelada. Aquests insults van ser gravats amb el mòbil... pel propi Cervantes que semblava tenir a punt la càmera per si algun dels excursionistes s'hi tornava.
Finalment, Cervantes també va denunciar la pediatra del poble per, segons ell, no haver volgut atendre els seus fills per qüestions ideològiques. La pediatra del poble, que és l'esposa de l'alcalde, va tractar els fills, que havien anat a la visita amb Cristina Arias, i al final li va voler fer entendre que tenint una causa pendent -el judici de les coaccions- era millor que canviessin de pediatra. El judici ja s'ha celebrat, i el cas està vist per sentència.
Després de tots aquests intents fracasats, Cervantes ha rebaixat molt la seva presència en actes de DUE, fins al punt que gairebé no hi participa. La seva parella, Cristina Arias, sí que ha fet alguna escapada amb Vizern a treure símbols grocs.
Raul Macià i la seva lluita personal
Els darrers dos mesos de Raul Macià han estat intensos, quant a activitat feixista. Des que va sortir de presó, el de Balsareny s'ha dedicat a explotar les seves habilitats grimpadores i s'ha enfilat a diversos pals per arencar estelades i altres símbols democràtics. A Raul Macià els llaços grocs gairebé no li criden l'atenció, sinó són a prop de l'Ajuntament del seu poble i el pot veure l'alcalde, a qui ha arribat a responsabilitzar del seu reingrés a presó en una de les ocasions.
El seu modus operandi és gairebé sempre el mateix: necessita ser gravat per mostrar les seves proeses a través de les xarxes socials. Va arrencar el rètol indicador de Sallent; ha assaltat el balcó de l'Ajuntament de Balsareny i presumiblement la façana del Consell Comarcal -en aquesta ocasió no hi ha vídeo- per treure estelades; va acompanyar Óscar GG per treure la bandera del parc de bombers, tot i que ell ho va gravar de lluny per si algun dels bombers el reconeixia, i ha estat el principal protagonista de tot l'episodi de l'estelada de la plaça Onze de Setembre de Manresa, entre altres accions.
Raul Macià va ser condemnat fa més d'una dècada per robar en colla i amb armes de foc a un grup de narcotraficants de Barcelona i llavors intentar vendre la droga.
Els Rebels d'Artés van al seu ritme
Però amb Raul Macià i Jaime Vizern -i els altres grups GDR a Castellbell i al Pont de Vilomara- no s'acaba la cosa, si més no quant a agressions. Els Rebels d'Artés, amb estètica motard i feixista, han protagonitzat també dues agressions en els darrers mesos. L'última a Santa Maria d'Oló quan uns veïns els van increpar en veure'ls arrencant llaços grocs, però abans havien agredit a dos membres del CDR a Artés mateix mentre penjaven llaços al poble.
El Rebels, dirigits per Joan Escalé, són habituals en el mapa feixista de la comarca, malgrat que només protagonitzaven accions violentes de forma esporàdica. Van ser molt presents en la manifestació de Balsareny de suport a Raul Macià, però generalment actuen per la seva banda.
Manifestació a Balsareny de suport a Raul Macià. Foto: Pere Fontanals
Tony NM a tot arreu
En l'agressió feixista de la matinada de dilluns a la plaça Onze de Setembre de Manresa, els testimonis asseguren que després de Macià, l'espanyolista que es va mostrar més violent va ser Tony NM, un vell conegut de la comarca.
Aquest santjoanenc va aparèixer fa un mes a tots els mitjans de comunicació per haver llançat una patada contra un independentista que el gravava amb el mòbil a prop de la presó de Lledoners. Per aquesta acció va ser detingut i la jutge li va dictar mesures cautelars, que no va trigar a desobeir. En aquella ocasió Tony NM havia sortit a treure llaços amb la DUE de Jaime Vizern, però no va poder evitar desobeir les instruccions i va agredir l'independentista.
Però Tony NM té altres accions antiindependentistes. Ell va ser qui va estripar la popular i gegantina estelada del bar Toni's a la plaça Major, una nit que la van deixar penjada.
Óscar GG, de Sallent, i David DR, de Manresa, els altres dos individus que van protagonitzar l'agressió de dilluns, són companys de Raul Macià, però han estat gairebé inactius mentre ell ha estat a la presó.
* S'han usat noms complets en aquelles persones que ells mateixos fan difusió de les seves accions a les xarxes. Aquelles que no és així i que no tenen sentència ferma en contra apareixen amb el nom i les inicials dels seus cognoms.