28
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
30
de juliol
a les
8:52h
L'estètica postindustrial fosca i abandonada de la nau de l'Anònima de Manresa fou un excel·lent escenari per presentar divendres, el darrer espectacle de La Fura dels Baus a Manresa. La direcció del veterà i un dels seus fundadors, el moisnès Pere Tantiñá, fou evident i l'estètica i tot el muntatge impactant i mòbil característic d'aquesta transgressora companyia no va deixar evidentment ahir tampoc indiferent a ningú. Aquest dissabte es podrà tornar a gaudir de l'espectacle en el mateix escenari.
Un espectacle únic on és barrejen les emocions, els sentiments, la mort, el sexe, el menjar i tot amb la participació directa del públic que no està mai més de cinc minuts quiet en un mateix indret.
"Manes" és un espectacle total per remoure budells, hi ha moments que fan realment fàstic, però també per centrifugar cervells en relació als comportaments moderns i a la vegada primitius de tots nosaltres. Uns comportaments rituals i tribals que de forma atàvica i més discreta, encara molts de nosaltres tenim.
Tot plegat acompanyat d'una música de percussió en moltes ocasions produïda pels propers actors amb bidons o galledes metàl·liques en una mena de catarsi que comunica por i ritme trepidants sense saber que succeirà els minuts vinents. Un espectacle total on fins i tot les olors de la carn rostida o del menjar que llencen, fan del muntatge una experiència única i irrepetible, que res té a veure amb seure tranquil·lament en la butaca d'un teatre a esperar a veure què passa. La provocació i l'aparent improvisació són algunes de les eines de la Fura que podem veure en aquesta reedició de la "Manes" dels anys 90: teatre físic en essència i amb excel·lència. Res ni ningú enlloc ha estat capaç d'arribar tan lluny en la cultura i el teatre amb aquesta forma tan personal de comunicar.
Cossos suats, mig despullats o despullats del tot, plens de brutícia, de menjar, de restes, són alguns dels elements característics presents, però també la interpel·lació al públic molestant-lo i esquitxant-lo de tot i també tacant-lo de tota mena d'elements vius com la carn de pollastre crua, una constant en aquest espectacle.
El naixement, el sexe, el menjar i la mort són alguns dels tòtems de l'espectacle, però també la demostració hàbil i subtil que dins aquesta hora i mitja llarga de provocació hi ha un llarg procés previ de preparació actoral i física de cadascun dels deu actors participants.
Aquest dissabte a dos quarts de deu, segona representació a Manresa, no apta per a cardíacs ni per a públic convencional avorrit que espera que li donin tot mastegat. Dilluns vinent, dins els actes de la Festa Major, també seran a Torelló (Osona).
Un espectacle únic on és barrejen les emocions, els sentiments, la mort, el sexe, el menjar i tot amb la participació directa del públic que no està mai més de cinc minuts quiet en un mateix indret.
"Manes" és un espectacle total per remoure budells, hi ha moments que fan realment fàstic, però també per centrifugar cervells en relació als comportaments moderns i a la vegada primitius de tots nosaltres. Uns comportaments rituals i tribals que de forma atàvica i més discreta, encara molts de nosaltres tenim.
Tot plegat acompanyat d'una música de percussió en moltes ocasions produïda pels propers actors amb bidons o galledes metàl·liques en una mena de catarsi que comunica por i ritme trepidants sense saber que succeirà els minuts vinents. Un espectacle total on fins i tot les olors de la carn rostida o del menjar que llencen, fan del muntatge una experiència única i irrepetible, que res té a veure amb seure tranquil·lament en la butaca d'un teatre a esperar a veure què passa. La provocació i l'aparent improvisació són algunes de les eines de la Fura que podem veure en aquesta reedició de la "Manes" dels anys 90: teatre físic en essència i amb excel·lència. Res ni ningú enlloc ha estat capaç d'arribar tan lluny en la cultura i el teatre amb aquesta forma tan personal de comunicar.
Cossos suats, mig despullats o despullats del tot, plens de brutícia, de menjar, de restes, són alguns dels elements característics presents, però també la interpel·lació al públic molestant-lo i esquitxant-lo de tot i també tacant-lo de tota mena d'elements vius com la carn de pollastre crua, una constant en aquest espectacle.
El naixement, el sexe, el menjar i la mort són alguns dels tòtems de l'espectacle, però també la demostració hàbil i subtil que dins aquesta hora i mitja llarga de provocació hi ha un llarg procés previ de preparació actoral i física de cadascun dels deu actors participants.
Aquest dissabte a dos quarts de deu, segona representació a Manresa, no apta per a cardíacs ni per a públic convencional avorrit que espera que li donin tot mastegat. Dilluns vinent, dins els actes de la Festa Major, també seran a Torelló (Osona).