26
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
27
de juliol
a les
14:56h
Deu actors, "quatre pals i quatre taulons", música, (poca) llum i públic. Sobretot. Aquests són els elements que bastiran Manes, l'espectacle que la Fura dels Baus presentarà a l'Anònima de Manresa aquest divendres i dissabte (27 i 28 de juliol) i que és, en paraules del seu creador, el moianès Pere Tantiñá, "un homenatge a totes aquelles persones que van fer possible el llenguatge furero".
I és que, de fet, la performance en qüestió és una picada d'ullet a l'espectacle que la companyia va idear fa vint-i-dos anys i que portava el mateix nom. Un espectacle que va oferir prop de 250 funcions arreu del món i que ara es recupera per tornar a la voluntat essencial de la formació: suggerir, provocar i despertar sensacions –"les que siguin"- a través de situacions aparentment inconnexes que transiten al voltant de temes tan universals i perpetus com néixer, morir, follar o menjar.
Com si d'una partitura de jazz es tractés, els actors de l'espectacle crearan un ambient de caos controlat en el qual la improvisació i les reaccions del públic seran bàsiques per al desenvolupament dels seus personatges; uns personatges que connectaran amb els seus instints més primaris i íntims per oferir, també, funcions irrepetibles i intransferibles.
"Actualment la societat està caminant cap a una direcció de veure les coses i no de viure-les", exposa Tantiñá, que afegeix que és precisament aquesta actitud humana "de veure-ho tot a través del mòbil, la tele o l'ordinador" la que dona "tanta vigència" a aquest revival (que no recreació) de Manes. Només així, apunta el director, "podrem trencar cervells d'una punyetera vegada".
De fet, trencar cervells és l'objectiu més intrínsec del muntatge. "No pretenem fer entendre res a ningú", comenta el de la Fura dels Baus, tot afegint que "el fet de gaudir d'un muntatge sense anar més enllà s'ha perdut" en detriment "de voler entendre-ho tot". "La gent que vingui a veure Manes ho tindrà molt difícil per explicar què hi ha passat. I això és el que busquem; trencar la lògica i despertar la creativitat individual de cadascú", assenyala Tantiñá.
Manes, un concepte manllevat d'Antonin Artaud que no vol dir res més que homes que fan bé a la societat, "no és una obra de teatre, és una experiència" que s'allunya del teatre més convencional i que defuig les típiques màximes de "nen, seu", "nen, calla", "nen, para", reflexiona el director de l'espectacle: "nosaltres deixem que el públic ocupi l'espai que vulgui (no hi ha butaques) perquè ho visqui en primera persona i senti que hi és i que forma part de tot el que passa". En aquest sentit afegeix que "hi haurà gent que es quedarà en un racó i d'altra que ho voldrà seguir tot i s'anirà movent". Això, exposa, "fa que les percepcions de cadascú canviïn, encara que estiguin en un mateix espai".
"L'espectacle pren sentit quan hi ha públic"
Maria Caballero, Joan Llobera i Alfons Nieto són tres dels deu actors que donen vida a Manes. Caballero i Nieto és la primera vegada que treballen amb la Fura dels Baus i Llobera ja havia pres part en algun altre espectacle de la companyia. Tots tres, però, coincideixen que el modus operandi de la companyia "ens ha enriquit i ens enriqueix molt com a actors i actrius". "Com que ens donen total llibertat per improvisar hem experimentat facetes nostres que no coneixíem", comenten.
Afirmant que la clau del muntatge rau "en la personalitat de cadascú", els intèrprets manifesten que a diferència de les peces teatrals convencionals, "aquí construïm els personatges a través de la nostra essència i els nostres instints més íntims" però, i molt important també, "a través del que el públic ens dóna" perquè "tot pren sentit quan hi ha gent". De fet, asseguren, "el 90% de Manes és accionar sobre públic".
"Totes les ciutats haurien de tenir un lloc com l'Anònima"
"Actuar a l'Anònima és, en certa manera, recuperar l'esperit dels anys 80 de la Fura", comenta Tantiñá fent referència a "aquells espais nous i diferents on havíem actuat que encara no s'havien arreglat i que mantenien aquella essència tan particular". El de Moià, que demana que "si us plau, no el convertiu en un lloc pijo", assegura que d'espais com l'Anònima "n'hi hauria d'haver a totes les ciutats".
En aquest sentit manifesta que "recuperar un espai on s'hi puguin fer activitats que no siguin les típiques és imprescindible" perquè "donar vida a les coses inspira al cent per cent".
Entrades, horaris i preus
Manes es podrà veure a l'Anònima aquest divendres, 27, i dissabte 28 de juliol a dos quarts de deu del vespre. Les entrades, que tenen un preu de 10 euros, es poden comprar a través d'aquest enllaç per la sessió de divendres, i en aquest altre per la de dissabte.
I és que, de fet, la performance en qüestió és una picada d'ullet a l'espectacle que la companyia va idear fa vint-i-dos anys i que portava el mateix nom. Un espectacle que va oferir prop de 250 funcions arreu del món i que ara es recupera per tornar a la voluntat essencial de la formació: suggerir, provocar i despertar sensacions –"les que siguin"- a través de situacions aparentment inconnexes que transiten al voltant de temes tan universals i perpetus com néixer, morir, follar o menjar.
Com si d'una partitura de jazz es tractés, els actors de l'espectacle crearan un ambient de caos controlat en el qual la improvisació i les reaccions del públic seran bàsiques per al desenvolupament dels seus personatges; uns personatges que connectaran amb els seus instints més primaris i íntims per oferir, també, funcions irrepetibles i intransferibles.
"Actualment la societat està caminant cap a una direcció de veure les coses i no de viure-les", exposa Tantiñá, que afegeix que és precisament aquesta actitud humana "de veure-ho tot a través del mòbil, la tele o l'ordinador" la que dona "tanta vigència" a aquest revival (que no recreació) de Manes. Només així, apunta el director, "podrem trencar cervells d'una punyetera vegada".
De fet, trencar cervells és l'objectiu més intrínsec del muntatge. "No pretenem fer entendre res a ningú", comenta el de la Fura dels Baus, tot afegint que "el fet de gaudir d'un muntatge sense anar més enllà s'ha perdut" en detriment "de voler entendre-ho tot". "La gent que vingui a veure Manes ho tindrà molt difícil per explicar què hi ha passat. I això és el que busquem; trencar la lògica i despertar la creativitat individual de cadascú", assenyala Tantiñá.
Manes, un concepte manllevat d'Antonin Artaud que no vol dir res més que homes que fan bé a la societat, "no és una obra de teatre, és una experiència" que s'allunya del teatre més convencional i que defuig les típiques màximes de "nen, seu", "nen, calla", "nen, para", reflexiona el director de l'espectacle: "nosaltres deixem que el públic ocupi l'espai que vulgui (no hi ha butaques) perquè ho visqui en primera persona i senti que hi és i que forma part de tot el que passa". En aquest sentit afegeix que "hi haurà gent que es quedarà en un racó i d'altra que ho voldrà seguir tot i s'anirà movent". Això, exposa, "fa que les percepcions de cadascú canviïn, encara que estiguin en un mateix espai".
"L'espectacle pren sentit quan hi ha públic"
Maria Caballero, Joan Llobera i Alfons Nieto són tres dels deu actors que donen vida a Manes. Caballero i Nieto és la primera vegada que treballen amb la Fura dels Baus i Llobera ja havia pres part en algun altre espectacle de la companyia. Tots tres, però, coincideixen que el modus operandi de la companyia "ens ha enriquit i ens enriqueix molt com a actors i actrius". "Com que ens donen total llibertat per improvisar hem experimentat facetes nostres que no coneixíem", comenten.
Afirmant que la clau del muntatge rau "en la personalitat de cadascú", els intèrprets manifesten que a diferència de les peces teatrals convencionals, "aquí construïm els personatges a través de la nostra essència i els nostres instints més íntims" però, i molt important també, "a través del que el públic ens dóna" perquè "tot pren sentit quan hi ha gent". De fet, asseguren, "el 90% de Manes és accionar sobre públic".
Joan Llobera, Cristina Caballero i Alfons Nieto, tres dels actors del muntatge 'Manes' Foto: AFT
"Totes les ciutats haurien de tenir un lloc com l'Anònima"
"Actuar a l'Anònima és, en certa manera, recuperar l'esperit dels anys 80 de la Fura", comenta Tantiñá fent referència a "aquells espais nous i diferents on havíem actuat que encara no s'havien arreglat i que mantenien aquella essència tan particular". El de Moià, que demana que "si us plau, no el convertiu en un lloc pijo", assegura que d'espais com l'Anònima "n'hi hauria d'haver a totes les ciutats".
En aquest sentit manifesta que "recuperar un espai on s'hi puguin fer activitats que no siguin les típiques és imprescindible" perquè "donar vida a les coses inspira al cent per cent".
Entrades, horaris i preus
Manes es podrà veure a l'Anònima aquest divendres, 27, i dissabte 28 de juliol a dos quarts de deu del vespre. Les entrades, que tenen un preu de 10 euros, es poden comprar a través d'aquest enllaç per la sessió de divendres, i en aquest altre per la de dissabte.