20
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
21
de juliol
a les
15:02h
El ple municipal celebrat aquest dijous, 19 de juliol, a Manresa, va aprovar, amb 19 vots a favor i 5 abstencions, la moció presentada per ERC i CDC de condemnar i rebutjar la violència per motius ideològics i de defensar les víctimes d'aquests tipus d'agressions actuant -des de l'Ajuntament- com a acusació de la part afectada a través d'un conveni de col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Manresa.
La moció va comptar amb la intervenció del coordinador local de l'ANC, Eudald Camprubí, que va fer ús del reglament de participació ciutadana tot posant damunt la taula "la violència feixista directament estructurada" per part dels partits que "obeeixen la monarquia espanyola" i que "fan discursos incendiaris contra aquella gent que només defensa el dret d'expressió i de votar". Recordant que la comarca del Bages "ha viscut, en vuit mesos, un total de deu agressions feixistes", Camprubí va demanar a les administracions que "facin un pas endavant i acompanyin les víctimes a exercir tot el poder que es pot esdevenir de fer denúncies penals" per "deixar clar que els comportaments antidemocràtics no són acceptables".
Esmena (tombada) de C's "per un text més integrador"
La moció va rebre els vots favorables d'ERC, CDC, PSC i DM (19) i va comptar amb les abstencions de la CUP i C's. Els motius d'aquestes dues darreres formacions per no aprovar el text van ser, evidentment, ben diferents.
Pel que fa als de Ciutadans, el seu portaveu al consistori, Andrés Rojo, va titllar el document de "sectari", fent al·lusió al silenci de republicans i convergents "quan militants i simpatitzants del nostre partit eren agredits als carrers de Manresa". Un recordatori que Rojo va encarregar-se de ressaltar que era del tot vigent, ja que aquest mateix dijous va fer-se pública la sentència condemnatòria de l'individu que presumptament va amenaçar amb una navalla, el mes de desembre del 2015, quatre militants de C's a la plaça Sant Domènec en el marc de la campanya d'eleccions generals.
"Quan nosaltres vam presentar, en aquell moment, una moció de condemna contra accions d'aquest tipus, vostès van esmenar-la manifestant que calia fer una moció més global i integradora", es va queixar Rojo, tot reivindicant que "ara cal fer el mateix amb aquesta, perquè condemna de manera expressa els fets concrets que van tenir lloc a Lledoners amb un membre del CDR" i "entenem que el text ha de ser integrador per poder condemnar qualsevol tipus de comportament antidemocràtic, vingui d'on vingui". Amb aquests arguments, la formació espanyolista va presentar una esmena per eliminar el punt de la moció que feia referència al cas de Lledoners; una esmena que va ser tombada amb 19 vots en contra (CDC, ERC, DM i CUP), amb tres abstencions (PSC) i amb dos vots favorables (C's).
"És perillós redactar mocions de manera massa àmplia"
Des de la CUP, Jordi Masdeu va manifestar que "estem molt descol·locats amb la moció". Segons el portaveu del grup de l'esquerra independentista, "és perillós redactar mocions de manera massa àmplia" i, aquesta "ens genera molts dubtes" perquè "no parla en cap moment d'agressions feixistes". Masdeu, que va exclamar que aquests tipus de comportaments violents "són constants especialment des de l'1-O", va exposar que "no té sentit parlar d'agressions per raons ideològiques" perquè "amb el que diu el text es podria donar cobertura legal, fins i tot, als agressors".
A tall de contestació, la regidora republicana Àngels Santolària va recordar que "l'any 2013 ja ens vam declarar ciutat antifeixista" i va matisar que "el concepte violència és subjectiu però és més complet que el d'agressió". En aquest sentit va exposar que la moció "no pensa, en cap cas, defensar actituds d'autodefensa si entren dins d'uns paràmetres lògics i racionals" i va lamentar que "defensar els drets fonamentals i la no-violència no hauria de posar en estat de guàrdia ningú", referint-se a la CUP.
Finalment la moció es fa aprovar amb els vots favorables d’ERC, CDC, DM i PSC i amb les abstencions de la CUP i C's.
La moció va comptar amb la intervenció del coordinador local de l'ANC, Eudald Camprubí, que va fer ús del reglament de participació ciutadana tot posant damunt la taula "la violència feixista directament estructurada" per part dels partits que "obeeixen la monarquia espanyola" i que "fan discursos incendiaris contra aquella gent que només defensa el dret d'expressió i de votar". Recordant que la comarca del Bages "ha viscut, en vuit mesos, un total de deu agressions feixistes", Camprubí va demanar a les administracions que "facin un pas endavant i acompanyin les víctimes a exercir tot el poder que es pot esdevenir de fer denúncies penals" per "deixar clar que els comportaments antidemocràtics no són acceptables".
Esmena (tombada) de C's "per un text més integrador"
La moció va rebre els vots favorables d'ERC, CDC, PSC i DM (19) i va comptar amb les abstencions de la CUP i C's. Els motius d'aquestes dues darreres formacions per no aprovar el text van ser, evidentment, ben diferents.
Pel que fa als de Ciutadans, el seu portaveu al consistori, Andrés Rojo, va titllar el document de "sectari", fent al·lusió al silenci de republicans i convergents "quan militants i simpatitzants del nostre partit eren agredits als carrers de Manresa". Un recordatori que Rojo va encarregar-se de ressaltar que era del tot vigent, ja que aquest mateix dijous va fer-se pública la sentència condemnatòria de l'individu que presumptament va amenaçar amb una navalla, el mes de desembre del 2015, quatre militants de C's a la plaça Sant Domènec en el marc de la campanya d'eleccions generals.
"Quan nosaltres vam presentar, en aquell moment, una moció de condemna contra accions d'aquest tipus, vostès van esmenar-la manifestant que calia fer una moció més global i integradora", es va queixar Rojo, tot reivindicant que "ara cal fer el mateix amb aquesta, perquè condemna de manera expressa els fets concrets que van tenir lloc a Lledoners amb un membre del CDR" i "entenem que el text ha de ser integrador per poder condemnar qualsevol tipus de comportament antidemocràtic, vingui d'on vingui". Amb aquests arguments, la formació espanyolista va presentar una esmena per eliminar el punt de la moció que feia referència al cas de Lledoners; una esmena que va ser tombada amb 19 vots en contra (CDC, ERC, DM i CUP), amb tres abstencions (PSC) i amb dos vots favorables (C's).
"És perillós redactar mocions de manera massa àmplia"
Des de la CUP, Jordi Masdeu va manifestar que "estem molt descol·locats amb la moció". Segons el portaveu del grup de l'esquerra independentista, "és perillós redactar mocions de manera massa àmplia" i, aquesta "ens genera molts dubtes" perquè "no parla en cap moment d'agressions feixistes". Masdeu, que va exclamar que aquests tipus de comportaments violents "són constants especialment des de l'1-O", va exposar que "no té sentit parlar d'agressions per raons ideològiques" perquè "amb el que diu el text es podria donar cobertura legal, fins i tot, als agressors".
A tall de contestació, la regidora republicana Àngels Santolària va recordar que "l'any 2013 ja ens vam declarar ciutat antifeixista" i va matisar que "el concepte violència és subjectiu però és més complet que el d'agressió". En aquest sentit va exposar que la moció "no pensa, en cap cas, defensar actituds d'autodefensa si entren dins d'uns paràmetres lògics i racionals" i va lamentar que "defensar els drets fonamentals i la no-violència no hauria de posar en estat de guàrdia ningú", referint-se a la CUP.
Finalment la moció es fa aprovar amb els vots favorables d’ERC, CDC, DM i PSC i amb les abstencions de la CUP i C's.