17
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
18
de juliol
a les
9:05h
Sí, a Manresa hi ha iniciatives culturals i socials. I sí, moltes d'elles jauen sota el paraigües d'esdeveniments àmpliament coneguts i assenyalats al calendari (com la Festa Major –i l'Alternativa-, la Fira de l'Aixada, la Mediterrània o la Shopping Night) així com també d'altres que any rere any es van consolidant (el Mercat de Música Morta o el FABA).
Però a banda d'aquestes propostes, ben divulgades, n'hi ha moltes altres que sorgeixen d'entitats, establiments, associacions o de particulars que (massa) sovint passen per alt a la ciutadania. Concerts en viu a la terrassa d'un bar; exposicions artístiques dins d'un local de restauració; cicles de cinema o jornades de microteatre són alguns dels exemples d'iniciatives populars que tenen la voluntat de donar vida a la ciutat però que són poc reconegudes.
Gran part d'aquestes propostes tenen lloc al Centre Històric i és per això que l'Antic -una entitat que es va crear el mes d'abril del 2016 amb la voluntat de dinamitzar el barri vell de la ciutat tant a nivell comercial, com gastronòmic, artístic i esportiu- està treballant per convertir-se en l'ens aglutinador i impulsor d'iniciatives que donin vida a aquest punt de la capital del Bages. I no només això: "també pretenem fer la funció d'interlocutors i intermediaris entre la gent del barri i l'Ajuntament amb la voluntat de potenciar que vinguin més persones a viure-hi i que s'obrin més comerços" exposa Vicky Garcia, propietària de la Vermuteria Santa Rita i una de les engendradores de l'Antic.
Aquestes funcions, actualment, "les estem intentant cobrir com podem", assenyala Alba Martínez, de la botiga Killing Weekend, ubicada al carrer Sant Miquel. Ella, juntament amb la seva parella, va obrir les portes del seu negoci fa gairebé tres anys, i des del primer moment es van vincular estretament amb l'Antic. "Ens hem convertit en l'entitat de referència del Centre Històric i ho volem seguir sent però amb una professionalització al darrere", explica, tot posant de manifest que "les hores que dediquem a fer coses pel barri van en detriment dels nostres comerços, perquè a tot arreu no s'hi pot ser".
I és precisament per donar a conèixer aquest nou enfocament de la plataforma que el dilluns, 18 de juny, van convocar una reunió oberta amb tots aquells manresans interessats en el futur del barri. "Va ser com una mena de pluja d'idees, on tothom va exposar la seva opinió sobre com professionalitzar l'entitat per tirar-la endavant i fer-la més potent", puntualitza Garcia. En aquest sentit, en la trobada van sortir idees com crear una cooperativa de serveis o idear un sistema de quotes per poder fer front a la inversió que requereix el nou plantejament, "que passaria per contractar un parell de persones que treballessin íntegrament per a l'Antic", comenta Martínez.
Aquestes idees, subratllen Garcia i Martínez, no són concloents de res: "amb la trobada, simplement volíem sondejar el terreny per, posteriorment, estudiar si és factible tirar endavant aquest nou model de gestió". Les reunions, exposen, es reprendran al mes de setembre.
Complicitat amb el Comissionat del Centre Històric
L'Alba Martínez i la Vicky Garcia no són les úniques que creuen en el potencial del barri antic. Igual que elles, un munt de manresans i manresanes també han percebut la bona energia d'aquest indret de la capital del Bages. Entre aquest col·lectiu ciutadà també s'hi troba l'Ajuntament de la ciutat, que va palesar (encara més) la seva voluntat de reactivar el nucli històric amb la creació del Comissionat del Centre Històric, una figura "estrenada" a finals del 2015 i encapçalada per Adam Majó que treballa per rehabilitar el barri antic des d'un punt de vista social, econòmic i cultural.
Fa sis mesos i escaig que una altra persona estretament lligada a la vida activa del barri vell va començar a treballar colze a colze amb Majó ocupant el càrrec de tècnic municipal pel Comissionat del Centre Històric. Es tracta de Jordi Jet Serra, que des del mes de gener va ser contractat pel consistori a través d'un Pla d'Ocupació per, entre altres coses, "investigar la possibilitat i mirar la viabilitat de fer algun tipus de plataforma o canal de comunicació del Centre Històric", exposa el mateix Serra, que ja fa temps que a través de la seva empresa Cultura del Bé Comú impulsa jornades i esdeveniments culturals en aquest punt de la ciutat.
Durant el procés d'investigació que havia de servir per bastir els fonaments del projecte comunicatiu, Serra va dur a terme diverses accions de sondeig, com l'enquesta els resultats de la qual van publicar-se aquest mes de juny i que "pretenia detectar, a nivell de percepció i imatge, quines eren les coses que des del Comissionat creiem que eren valors positius del barri i que no es percebien com a tal", explana.
En aquest sentit, i sent conscients que "l'enquesta no era representativa però sí que ens donava un suport demoscòpic de la percepció del barri", Majó i Serra, després de desenvolupar totes les accions d'estudi, van adonar-se que "l'Antic estava molt alineat a la idea que teníem respecte el tipus de comunicació i les intervencions al Centre Històric". És per això, relata Serra, "que vam acordar que una de les maneres de tirar endavant aquest projecte era reactivant l'Antic, sobretot en clau comunicativa".
El Cupido del Centre Històric
"La idea principal és entendre que tots els micro projectes que hi ha al Centre Històric pengen d'una macro activitat, com si d'un vesper es tractés", subratlla Jet Serra, alhora que ressalta que "l'Antic hauria de ser un altaveu del que passa al barri" a través "d'una petita estructura professional que aguanti el projecte en el dia a dia i que hi treballi". En aquesta línia, manifesta, "la nova estructura hauria de servir de base i d'espai on recolzar-se si es generen noves iniciatives".
Serra, que també va participar en la trobada oberta del passat 18 de juny, va deixar clar que "l'Antic ha de ser el Cupido del Centre Històric; ha de ser la figura que tiri fletxes a la resta de la ciutadania perquè s'enamori del barri". Això ho farà, explana, "generant petits esdeveniments o petites trobades perquè la gent vingui cap aquí" i "portant la gestió de l'estructura i la captació de fons".
Llar, mercat, àgora i fàbrica creativa
A nivell pròpiament de canal de comunicació, Serra explica que el que caldria és "ser més actius a les Xarxes socials" i crear "un web en el qual s'hi aglutini tota la micro activitat del Centre Històric ben explicada". Tot això, manifesta el jove manresà, hauria de tenir en compte quatre conceptes clau: "la idea de Centre Històric com a llar i lloc on viure-hi bé"; "concebre'l com un mercat on poder-hi comprar i consumir"; "donar-li una funció d'àgora, de punt de trobada social", i "convertir-lo en una fàbrica creativa i cultural que palesi el batec artístic de la ciutat".
I per què, al barri antic?
"El Centre Històric és la veritable identitat de Manresa. És l'únic barri de la ciutat que si desaparegués sabria greu al 100% de la població", assegura Serra, que concep aquesta zona manresana com "el continent i el contenidor de la nostra identitat".
"Per què la gent té aquesta perspectiva fosca de Manresa? Perquè és la perspectiva que té el Centre Històric", resol, tot reivindicant que "si el barri antic està bé, la ciutat també ho estarà a nivell d'autoestima". I això, argumenta, "va més enllà de les quotes que puguin pagar alguns veïns o comerciants, i és que del que es tracta és de creure que tota la ciutat de Manresa –i per tant també totes les empreses i institucions de la ciutat i voltants- poden estar o haurien d'estar interessades en què el Centre Històric sigui la bomba".
Amb tots aquests ingredients, exposen Vicky Garcia i Alba Martínez, "la roda anirà sola": "si hi ha més ambient de bars hi haurà més ambient de botigues; si hi ha més ambient de botigues la gent tindrà més ganes de venir-hi a viure, i si hi ha més gent que hi ve a viure hi haurà un volum més elevat de ciutadans que hi gastaran".
Parlem de diners
La funció d'altaveu professional de l'Antic hauria de tenir, segons els seus impulsors, dues persones contractades a mitja jornada, a qui se'ls pagaria un preu "molt bàsic" de set euros i mig l'hora. En aquest sentit, "una engegada molt bàsica del projecte requeriria una inversió de 8.000 euros trimestrals; 32.000 euros l'any", comenten, tot exposant que "tal com ens ho hem plantejat -que no és definitiu, simplement és una proposta- l'ideal seria trobar vuitanta comerços que paguessin 50 euros cada trimestre i llavors buscar línies de subvenció o subvencions directes per part de l'administració", que rondarien els 15.000 euros.
Però a banda d'aquestes propostes, ben divulgades, n'hi ha moltes altres que sorgeixen d'entitats, establiments, associacions o de particulars que (massa) sovint passen per alt a la ciutadania. Concerts en viu a la terrassa d'un bar; exposicions artístiques dins d'un local de restauració; cicles de cinema o jornades de microteatre són alguns dels exemples d'iniciatives populars que tenen la voluntat de donar vida a la ciutat però que són poc reconegudes.
Gran part d'aquestes propostes tenen lloc al Centre Històric i és per això que l'Antic -una entitat que es va crear el mes d'abril del 2016 amb la voluntat de dinamitzar el barri vell de la ciutat tant a nivell comercial, com gastronòmic, artístic i esportiu- està treballant per convertir-se en l'ens aglutinador i impulsor d'iniciatives que donin vida a aquest punt de la capital del Bages. I no només això: "també pretenem fer la funció d'interlocutors i intermediaris entre la gent del barri i l'Ajuntament amb la voluntat de potenciar que vinguin més persones a viure-hi i que s'obrin més comerços" exposa Vicky Garcia, propietària de la Vermuteria Santa Rita i una de les engendradores de l'Antic.
Aquestes funcions, actualment, "les estem intentant cobrir com podem", assenyala Alba Martínez, de la botiga Killing Weekend, ubicada al carrer Sant Miquel. Ella, juntament amb la seva parella, va obrir les portes del seu negoci fa gairebé tres anys, i des del primer moment es van vincular estretament amb l'Antic. "Ens hem convertit en l'entitat de referència del Centre Històric i ho volem seguir sent però amb una professionalització al darrere", explica, tot posant de manifest que "les hores que dediquem a fer coses pel barri van en detriment dels nostres comerços, perquè a tot arreu no s'hi pot ser".
I és precisament per donar a conèixer aquest nou enfocament de la plataforma que el dilluns, 18 de juny, van convocar una reunió oberta amb tots aquells manresans interessats en el futur del barri. "Va ser com una mena de pluja d'idees, on tothom va exposar la seva opinió sobre com professionalitzar l'entitat per tirar-la endavant i fer-la més potent", puntualitza Garcia. En aquest sentit, en la trobada van sortir idees com crear una cooperativa de serveis o idear un sistema de quotes per poder fer front a la inversió que requereix el nou plantejament, "que passaria per contractar un parell de persones que treballessin íntegrament per a l'Antic", comenta Martínez.
Aquestes idees, subratllen Garcia i Martínez, no són concloents de res: "amb la trobada, simplement volíem sondejar el terreny per, posteriorment, estudiar si és factible tirar endavant aquest nou model de gestió". Les reunions, exposen, es reprendran al mes de setembre.
La Plana de l'Om i, de fons, el carrer Sant Miquel. Foto: AFT
Complicitat amb el Comissionat del Centre Històric
L'Alba Martínez i la Vicky Garcia no són les úniques que creuen en el potencial del barri antic. Igual que elles, un munt de manresans i manresanes també han percebut la bona energia d'aquest indret de la capital del Bages. Entre aquest col·lectiu ciutadà també s'hi troba l'Ajuntament de la ciutat, que va palesar (encara més) la seva voluntat de reactivar el nucli històric amb la creació del Comissionat del Centre Històric, una figura "estrenada" a finals del 2015 i encapçalada per Adam Majó que treballa per rehabilitar el barri antic des d'un punt de vista social, econòmic i cultural.
Fa sis mesos i escaig que una altra persona estretament lligada a la vida activa del barri vell va començar a treballar colze a colze amb Majó ocupant el càrrec de tècnic municipal pel Comissionat del Centre Històric. Es tracta de Jordi Jet Serra, que des del mes de gener va ser contractat pel consistori a través d'un Pla d'Ocupació per, entre altres coses, "investigar la possibilitat i mirar la viabilitat de fer algun tipus de plataforma o canal de comunicació del Centre Històric", exposa el mateix Serra, que ja fa temps que a través de la seva empresa Cultura del Bé Comú impulsa jornades i esdeveniments culturals en aquest punt de la ciutat.
Durant el procés d'investigació que havia de servir per bastir els fonaments del projecte comunicatiu, Serra va dur a terme diverses accions de sondeig, com l'enquesta els resultats de la qual van publicar-se aquest mes de juny i que "pretenia detectar, a nivell de percepció i imatge, quines eren les coses que des del Comissionat creiem que eren valors positius del barri i que no es percebien com a tal", explana.
En aquest sentit, i sent conscients que "l'enquesta no era representativa però sí que ens donava un suport demoscòpic de la percepció del barri", Majó i Serra, després de desenvolupar totes les accions d'estudi, van adonar-se que "l'Antic estava molt alineat a la idea que teníem respecte el tipus de comunicació i les intervencions al Centre Històric". És per això, relata Serra, "que vam acordar que una de les maneres de tirar endavant aquest projecte era reactivant l'Antic, sobretot en clau comunicativa".
Jordi Jet Serra, tècnic municipal pel Comissionat del Centre Històric durant mig any Foto: Oriol Segon
El Cupido del Centre Històric
"La idea principal és entendre que tots els micro projectes que hi ha al Centre Històric pengen d'una macro activitat, com si d'un vesper es tractés", subratlla Jet Serra, alhora que ressalta que "l'Antic hauria de ser un altaveu del que passa al barri" a través "d'una petita estructura professional que aguanti el projecte en el dia a dia i que hi treballi". En aquesta línia, manifesta, "la nova estructura hauria de servir de base i d'espai on recolzar-se si es generen noves iniciatives".
Serra, que també va participar en la trobada oberta del passat 18 de juny, va deixar clar que "l'Antic ha de ser el Cupido del Centre Històric; ha de ser la figura que tiri fletxes a la resta de la ciutadania perquè s'enamori del barri". Això ho farà, explana, "generant petits esdeveniments o petites trobades perquè la gent vingui cap aquí" i "portant la gestió de l'estructura i la captació de fons".
Llar, mercat, àgora i fàbrica creativa
A nivell pròpiament de canal de comunicació, Serra explica que el que caldria és "ser més actius a les Xarxes socials" i crear "un web en el qual s'hi aglutini tota la micro activitat del Centre Històric ben explicada". Tot això, manifesta el jove manresà, hauria de tenir en compte quatre conceptes clau: "la idea de Centre Històric com a llar i lloc on viure-hi bé"; "concebre'l com un mercat on poder-hi comprar i consumir"; "donar-li una funció d'àgora, de punt de trobada social", i "convertir-lo en una fàbrica creativa i cultural que palesi el batec artístic de la ciutat".
I per què, al barri antic?
"El Centre Històric és la veritable identitat de Manresa. És l'únic barri de la ciutat que si desaparegués sabria greu al 100% de la població", assegura Serra, que concep aquesta zona manresana com "el continent i el contenidor de la nostra identitat".
"Per què la gent té aquesta perspectiva fosca de Manresa? Perquè és la perspectiva que té el Centre Històric", resol, tot reivindicant que "si el barri antic està bé, la ciutat també ho estarà a nivell d'autoestima". I això, argumenta, "va més enllà de les quotes que puguin pagar alguns veïns o comerciants, i és que del que es tracta és de creure que tota la ciutat de Manresa –i per tant també totes les empreses i institucions de la ciutat i voltants- poden estar o haurien d'estar interessades en què el Centre Històric sigui la bomba".
Amb tots aquests ingredients, exposen Vicky Garcia i Alba Martínez, "la roda anirà sola": "si hi ha més ambient de bars hi haurà més ambient de botigues; si hi ha més ambient de botigues la gent tindrà més ganes de venir-hi a viure, i si hi ha més gent que hi ve a viure hi haurà un volum més elevat de ciutadans que hi gastaran".
Parlem de diners
La funció d'altaveu professional de l'Antic hauria de tenir, segons els seus impulsors, dues persones contractades a mitja jornada, a qui se'ls pagaria un preu "molt bàsic" de set euros i mig l'hora. En aquest sentit, "una engegada molt bàsica del projecte requeriria una inversió de 8.000 euros trimestrals; 32.000 euros l'any", comenten, tot exposant que "tal com ens ho hem plantejat -que no és definitiu, simplement és una proposta- l'ideal seria trobar vuitanta comerços que paguessin 50 euros cada trimestre i llavors buscar línies de subvenció o subvencions directes per part de l'administració", que rondarien els 15.000 euros.