Canvis demogràfics

El número de bagencs residents a l'estranger es duplica, pràcticament, en 9 anys

El destins més concorreguts per començar una nova vida són França, Alemanya i Argentina

per Aina Font Torra , Bages, 16 de juliol de 2018 a les 13:37 |
El nombre de bagencs i bagenques que viuen a l'estranger creix notablement en els darrers nou an | AFT
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Són innumerables els motius pels quals una persona decideix marxar del seu poble o ciutat per anar a viure en un altre país. El cas és que, sigui per la raó que sigui, a la comarca del Bages -igual que a la resta de Catalunya- la quantitat de persones que han abandonat el seu país i han començat una nova vida lluny de casa no ha fet més que pujar des del 2009 ençà.

Així ho exposa l'Idescat a través d'un estudi en el qual ha analitzat , per sexe, per edat i per municipis, les xifres de bagencs i bagenques que ja no viuen a Catalunya. L'anàlisi també incorpora estadístiques dels països del món on hi ha més presència de persones de la comarca.


En aquest sentit trobem que al Bages, l'any 2009, 2.739 persones estaven vivint a l'estranger, mentre que aquest 2018, la quantitat puja (de moment) a 5.171. Si tenim en compte que l'any 2009, a la comarca, hi vivien 184.642 persones i el 2017 (l'Idescat encara no ha fet públiques les dades de 2018), 175.095, és evident que el percentatge de residents a fora del país a crescut significativament (l'any passat la xifra de bagencs que vivien a fora era de 4.824). També hem de recordar que l'any 2009 la comarca del Moianès encara no existia, per la qual cosa en les dades referents a aquest període també s'hi incorporen els habitants de Calders, Moià, Santa Maria d'Oló, Monistrol de Calders i l'Estany.

Per edats, aquest 2018, de les 5.171 persones que viuen fora 1.166 tenen entre 0 i 14 anys (614 nens i 552 nenes); 879 entre 15 i 29 anys (433 nois i 446 noies); 1.447 entre 30 i 49 anys (733 homes i 714 dones); 1.062 entre 50 i 69 anys (584 homes i 478 dones), i 617 entre 70 i més de 85 anys (298 homes i 319 dones). Veiem, doncs, que la xifra d'homes que viuen a l'estranger (51,48%) és lleugerament superior a la de les dones (48,52%). Aquesta tendència s'ha anat repetint any rere any.


Pel que fa a llocs de destinació, entre els anys 2009-2011, el país més popular va ser Andorra, seguit de França i Alemanya. Durant el 2012, 2013 i 2014 França va encapçalar el rànquing, mantenint Andorra com a segona opció i Alemanya com a tercera. Del 2015 ençà, França segueix sent el destí més popular mentre que Andorra ha passat a ocupar la quarta posició per darrere l'Alemanya i Bèlgica. La resta de països europeus amb residents bagencs són Suïssa, Anglaterra, Holanda, Itàlia, Portugal, Àustria, Dinamarca, Irlanda, Suècia, Luxemburg, Finlàndia, Txèquia, Noruega i Turquia.

El segon continent amb més presència bagenca és Amèrica. En aquest sentit, a l'Amèrica del Sud hi viuen, actualment, 1.206 persones (l'any 2009 eren 709); a l'Amèrica Central 199 (l'any 2009, 121); al Carib, 50 (17 l'any 2009), i a l'Amèrica del Nord, 282 (141 el 2009). Els països amb més població local són Argentina, Brasil, Xile, Equador, Mèxic i els Estats Units.

La resta de continents no arriben al centenar de migrants. Oceania se situa en 84 (54 el 2009); Àfrica en 77 (29 el 2009), i Àsia en 73 (45 el 2009).
 
BAGENCS RESIDENTS A L'ESTRAGER PER ANY

En 8 anys, 5 municipis dupliquen el percentatge de residents a l'estranger i 3 el tripliquen

Del 2009 al 2017, dels trenta municipis que formen la comarca del Bages, només n'hi ha un que hagi reduït el percentatge d'habitants que viuen a fora del país i de l'Estat espanyol. Es tracta de Castellfollit del Boix, que del 0,9% de la gent que residia a l'estranger l'any 2009 es va passar a un 0,4% el 2017.

Les dades, també facilitades per l'Idescat s'extreuen tenint en compte la població total de cada municipi en els anys analitzats. En aquest sentit les xifres exposen que els municipis on més ha crescut el tant per cent de població a l'estranger durant els vuit anys exposats han estat Mura, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Salvador de Guardiola.

Mura, amb 238 habitants l'any 2009, va comptabilitzar-ne 2 que vivien a l'estranger. En percentatge suposava un 0,8% de vilatans que vivien a fora respecte el total de la població. L'any 2017 el padró municipal va comptar 227 habitants al poble, mitja dotzena dels quals residien a l'estranger (un 2,6% del total).

Sant Joan de Vilatorrada, malgrat tenir un percentatge molt baix de vilatans a fora, també n'ha triplicat el nombre. El 2009, amb 10.779 habitants, el municipi només en va comptabilitzar 34 que visquessin a fora (un 0,3%); mentre que l'any 2017, de 10.802 persones empadronades n'hi havia 108 escampades pel món (un 1% del total poblacional).

Finalment, Sant Salvador de Guardiola va passar de tenir un 0,2% de censats a l'estranger l'any 2009 (de 3.082 habitants, 5 vivien fora), a quantificar-ne un 0,6% (de 3.127, 20 residien fora fronteres).

Aquestes tres municipis, però, no són els únics que han augmentat significativament el trasllat de locals a altres punts del món. En aquest grup també s'hi troba Navàs (de l'1,1% ha passat a l'1,9%); Rajadell (de l'1,2% ha passat al 2,4%); Sant Feliu Sasserra (de l'1,9% ha passat al 3,1%); Marganell (de l'1,9% al 4,7%), i Manresa, que ha passat de l'1,7% (de 76.558 habitants l'any 2009 n'hi havia 1.306 que vivien fora) al 3,5% (amb 75.152 empadronats, 2.680 residien a l'estranger).

Pel que fa els pobles amb un percentatge més elevat de locals vivint a fora hi trobem Aguilar de Segarra (un 7,7% l'any 2009 i un 8,7% el 2017); Cardona (3,4% el 2009 i 4,1% el 2017); Gaià (4,6% l'any 2009 i 6,8% el 2017), i Sallent (3,2% el 2009 i 4,7% el 2017).

Per contra, els municipis bagencs que més han mantingut un tant per cent baix són Castellgalí (el 2009 amb un 0,8% i el 2017 amb un 0,9%); Castellnou de Bages i Talamanca (amb un 0,1% tots dos anys), i El Pont de Vilomara i Rocafort (0,7% l'any 2009 i 1% el 2017).

 

Participació