11
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
20:27h
Els manresans Oriol Barri i Marina Casas ja han començat a fer les maletes per marxar, aquest divendres 13 de juliol, cap a Itàlia. No ho faran sols. Els acompanyaran dues-centes persones més que, com ells, han decidit formar part de la Caravana Obrim Fronteres, una iniciativa d'àmbit estatal i amb visió internacional formada per diferents agents que s'organitzen i treballen, coordinadament, per "sensibilitzar i mobilitzar la societat en defensa dels drets de les persones en cerca de refugi", exposen des de la plataforma Obrim Fronteres, impulsora del projecte.
En aquest sentit, la Caravana Obrim Fronteres és "una acció en la qual centenars de persones ens desplacem juntes des de diferents punts de l'Estat i cap a una destinació estratègica amb la finalitat de denunciar les vulneracions dels drets humans que generen les polítiques migratòries i de tancament de fronteres", així com també amb l'objectiu de "teixir xarxes de solidaritat i suport entre individus i col·lectius arreu del territori estatal i europeu".
Després de viatjar a Grècia l'any 2016 i a Melilla el 2017, el destí d'enguany de la Caravana és Itàlia: "volem posar el focus en les polítiques xenòfobes del nou govern; en els acords d'externalització de fronteres de la UE amb països com Líbia - violadors dels drets humans-, i en la criminalització dels i les activistes que dediquen els seus esforços a salvar les persones que es juguen la vida al Mediterrani i a les fronteres europees", diuen des de l'organització, tot explanant que la ruta que faran els durà als municipis de Ventimiglia i Briançon; a l'illa de Sicília (Mineo i Catania) i al poble de Riace.
Relat de l'experiència a través del NacióManresa
D'entre les més de dues-centes persones que prendran part de la Caravana Obrim Fronteres s'hi troben els manresans Marina Casas i Oriol Barri que, amb la voluntat de donar a conèixer el seu testimoni com a membres de l'acció, explicaran, periòdicament, la seva experiència a la Caravana a través d'aquest diari.
Marina Casas, professora d'anglès i llicenciada en Periodisme, ja fa temps que segueix la crisi migratòria de Síria de prop, però encara sense haver dut a terme cap pràctica en concret. Ferma defensora dels drets de les persones i els animals, i amant de l'intercanvi cultural, ha participat en diversos projectes europeus d'intercanvi juvenil i també ha treballat, voluntàriament, com a parella lingüística catalana.
Ara, "davant l'urgent situació de crisi humanitària que segueix persistint a les portes d'Europa" Casas manifesta que aquest viatge "serà una oportunitat per fer el salt en el món del voluntariat humanitari i una experiència que m'ajudarà a agafar més consciència de la dura realitat fronterera per seguir denunciant la situació i fent-ne difusió" un cop a Catalunya.
Oriol Barri, per la seva banda, és músic i realitzador audiovisual i ja fa temps que compagina la seva carrera de cantautor amb la d'activista en diverses iniciatives i accions en pro de les persones en busca de refugi i de denúncia de les polítiques migratòries de la Unió Europea. En aquest sentit ha format part d'organitzacions com Stop Mare Mortum i Casa Nostra, Casa Vostra.
Entre d'altres experiències, l'estiu del 2016 va col·laborar en el campament militar de Vasilika, a Grècia, amb l'organització Eko Project. Va ser durant el viatge que va enregistrar entrevistes i imatges per la creació del videoclip de la cançó Un món per a les persones, composada juntament amb Ferran Gallart (Strombers). "Aquest segon viatge l'aprofitaré per continuar la tasca de divulgació i denúncia però, sobretot, per seguir creixent i aprenent i, així, tornar a casa amb més consciència per canviar una societat que es manté racista i profundament adormida", apunta.
Tots dos, a través de les accions col·lectives de la Caravana Obrim Fronteres, faran tasques de comunicació als mitjans catalans i estatals. Durant el trajecte, expliquen, "aprofitarem per gravar entrevistes amb la població autòctona i les persones refugiades per esbrinar la seva opinió sobre l‘actual crisi migratòria, amb l'objectiu de materialitzar-ho en un reportatge".
De fet, la parella, un cop s'hagi acabat l'acció d'Obrim Fronteres, seguirà viatjant fins a Tessalònica (Grècia), "un dels principals països d'arribada de persones en busca de refugi a Europa", comenten. L'objectiu d'aquest nou rumb (que culminarà el 3 d'agost), és, expliquen "continuar captant opinions de persones autòctones i migrades al país grec i, paral·lelament, visitar diferents camps de persones refugiades amb la intenció de poder col·laborar amb les tasques del voluntariat de les organitzacions presents a la zona".
Totes les seves vivències es publicaran a NacióManresa.
Una vintena de col·lectius i múltiples destinacions
Des de Catalunya, una vintena de col·lectius i organitzacions (Stop Mare Mortum, CGT, Secretaria de la Dona Ustec, Moolaadé Col.lectiva Feminista, Intermon, Obrim-los Obrim-les, Institut de les Desigualtats, Catalunya Dones Llibertàries, Trenquem el Silenci o Espai Antiracista de Salt) emprendran el viatge cap a Itàlia aquest divendres, 13 de juliol.
La primera parada la faran a la frontera franco-italiana, concretament als municipis de Ventimiglia i Briançon, on recentment s'han desallotjat violentament camps de refugiats i on els voluntaris i activistes estan patint repressions per part del govern. Allà, els de la Caravana participaran en una manifestació internacional convocada per les contraparts.
Després d'això, un ferri els traslladarà fins a Sicília, la principal via d'entrada de les gairebé 14.000 persones migrants que han arribat a Itàlia per via marítima durant aquest 2018. Faran la primera parada al municipi de Mineo, on hi ha el centre d'internament de sol·licitants d'asil més gran de la UE. En el seu pas per l'illa italiana també visitaran alguns dels ports on han arribat centenars de milers de persones en els últims anys i on operen els vaixells de rescat i les ONG "que estan sent hostejades i criminalitzades", lamenten.
Cantania serà la penúltima parada que faran. "Allà denunciarem la presència de bases militars nord-americanes que usen l'illa com a portaavions per intervenir militarment a Orient Mitjà i a l'Àfrica", assenyalen.
Finalment, l'acció de denúncia acabarà al municipi de Riace, "un exemple del que volem aprendre i exportar com a model d'acollida i d'inclusió", manifesten els de la plataforma, tot explicant que "els 1.800 habitants d'aquesta població són de vint-i-dues nacionalitats diferents i el seu alcalde és conegut per haver obert les portes del poble a persones migrades i refugiades que han revolucionat l'economia local amb projectes de cooperatives d'habitatge que han tornat la vida al poble".
En aquest sentit, la Caravana Obrim Fronteres és "una acció en la qual centenars de persones ens desplacem juntes des de diferents punts de l'Estat i cap a una destinació estratègica amb la finalitat de denunciar les vulneracions dels drets humans que generen les polítiques migratòries i de tancament de fronteres", així com també amb l'objectiu de "teixir xarxes de solidaritat i suport entre individus i col·lectius arreu del territori estatal i europeu".
Després de viatjar a Grècia l'any 2016 i a Melilla el 2017, el destí d'enguany de la Caravana és Itàlia: "volem posar el focus en les polítiques xenòfobes del nou govern; en els acords d'externalització de fronteres de la UE amb països com Líbia - violadors dels drets humans-, i en la criminalització dels i les activistes que dediquen els seus esforços a salvar les persones que es juguen la vida al Mediterrani i a les fronteres europees", diuen des de l'organització, tot explanant que la ruta que faran els durà als municipis de Ventimiglia i Briançon; a l'illa de Sicília (Mineo i Catania) i al poble de Riace.
Relat de l'experiència a través del NacióManresa
D'entre les més de dues-centes persones que prendran part de la Caravana Obrim Fronteres s'hi troben els manresans Marina Casas i Oriol Barri que, amb la voluntat de donar a conèixer el seu testimoni com a membres de l'acció, explicaran, periòdicament, la seva experiència a la Caravana a través d'aquest diari.
Marina Casas, professora d'anglès i llicenciada en Periodisme, ja fa temps que segueix la crisi migratòria de Síria de prop, però encara sense haver dut a terme cap pràctica en concret. Ferma defensora dels drets de les persones i els animals, i amant de l'intercanvi cultural, ha participat en diversos projectes europeus d'intercanvi juvenil i també ha treballat, voluntàriament, com a parella lingüística catalana.
Ara, "davant l'urgent situació de crisi humanitària que segueix persistint a les portes d'Europa" Casas manifesta que aquest viatge "serà una oportunitat per fer el salt en el món del voluntariat humanitari i una experiència que m'ajudarà a agafar més consciència de la dura realitat fronterera per seguir denunciant la situació i fent-ne difusió" un cop a Catalunya.
Oriol Barri, per la seva banda, és músic i realitzador audiovisual i ja fa temps que compagina la seva carrera de cantautor amb la d'activista en diverses iniciatives i accions en pro de les persones en busca de refugi i de denúncia de les polítiques migratòries de la Unió Europea. En aquest sentit ha format part d'organitzacions com Stop Mare Mortum i Casa Nostra, Casa Vostra.
Entre d'altres experiències, l'estiu del 2016 va col·laborar en el campament militar de Vasilika, a Grècia, amb l'organització Eko Project. Va ser durant el viatge que va enregistrar entrevistes i imatges per la creació del videoclip de la cançó Un món per a les persones, composada juntament amb Ferran Gallart (Strombers). "Aquest segon viatge l'aprofitaré per continuar la tasca de divulgació i denúncia però, sobretot, per seguir creixent i aprenent i, així, tornar a casa amb més consciència per canviar una societat que es manté racista i profundament adormida", apunta.
Tots dos, a través de les accions col·lectives de la Caravana Obrim Fronteres, faran tasques de comunicació als mitjans catalans i estatals. Durant el trajecte, expliquen, "aprofitarem per gravar entrevistes amb la població autòctona i les persones refugiades per esbrinar la seva opinió sobre l‘actual crisi migratòria, amb l'objectiu de materialitzar-ho en un reportatge".
De fet, la parella, un cop s'hagi acabat l'acció d'Obrim Fronteres, seguirà viatjant fins a Tessalònica (Grècia), "un dels principals països d'arribada de persones en busca de refugi a Europa", comenten. L'objectiu d'aquest nou rumb (que culminarà el 3 d'agost), és, expliquen "continuar captant opinions de persones autòctones i migrades al país grec i, paral·lelament, visitar diferents camps de persones refugiades amb la intenció de poder col·laborar amb les tasques del voluntariat de les organitzacions presents a la zona".
Totes les seves vivències es publicaran a NacióManresa.
Una vintena de col·lectius i múltiples destinacions
Des de Catalunya, una vintena de col·lectius i organitzacions (Stop Mare Mortum, CGT, Secretaria de la Dona Ustec, Moolaadé Col.lectiva Feminista, Intermon, Obrim-los Obrim-les, Institut de les Desigualtats, Catalunya Dones Llibertàries, Trenquem el Silenci o Espai Antiracista de Salt) emprendran el viatge cap a Itàlia aquest divendres, 13 de juliol.
La primera parada la faran a la frontera franco-italiana, concretament als municipis de Ventimiglia i Briançon, on recentment s'han desallotjat violentament camps de refugiats i on els voluntaris i activistes estan patint repressions per part del govern. Allà, els de la Caravana participaran en una manifestació internacional convocada per les contraparts.
Després d'això, un ferri els traslladarà fins a Sicília, la principal via d'entrada de les gairebé 14.000 persones migrants que han arribat a Itàlia per via marítima durant aquest 2018. Faran la primera parada al municipi de Mineo, on hi ha el centre d'internament de sol·licitants d'asil més gran de la UE. En el seu pas per l'illa italiana també visitaran alguns dels ports on han arribat centenars de milers de persones en els últims anys i on operen els vaixells de rescat i les ONG "que estan sent hostejades i criminalitzades", lamenten.
Cantania serà la penúltima parada que faran. "Allà denunciarem la presència de bases militars nord-americanes que usen l'illa com a portaavions per intervenir militarment a Orient Mitjà i a l'Àfrica", assenyalen.
Finalment, l'acció de denúncia acabarà al municipi de Riace, "un exemple del que volem aprendre i exportar com a model d'acollida i d'inclusió", manifesten els de la plataforma, tot explicant que "els 1.800 habitants d'aquesta població són de vint-i-dues nacionalitats diferents i el seu alcalde és conegut per haver obert les portes del poble a persones migrades i refugiades que han revolucionat l'economia local amb projectes de cooperatives d'habitatge que han tornat la vida al poble".