Els arqueòlegs descobreixen més restes del passat manresà amb les obres dels Drets

Fa pocs dies que s'han destapat les despulles d'una de les torres del portal de Santa Llúcia i del llenç de la muralla que unia aquest portal amb el de Sobrerroca

L'avenç de les obres ha posat al descobert les restes d'una de les torres del portal de Santa Llúcia i del llenç de la muralla que l'unia amb el de Sobrerroca
L'avenç de les obres ha posat al descobert les restes d'una de les torres del portal de Santa Llúcia i del llenç de la muralla que l'unia amb el de Sobrerroca | AjM
Aina Font Torra/Redacció
04 de juliol del 2018
Actualitzat a les 10:17h
Des que van iniciar-se les obres de millora a la Baixada dels Drets, s'han anat succeint diverses troballes arqueològiques que han deixat al descobert el passat històric i urbanístic de la ciutat. Primer, a través del destapament d'unes portes a la part alta del vial que havien quedat soterrades quan es va construir la balconada que donava accés a l'antic supermercat Llobet ara traslladat al carrer Sobrerroca. Després, pel desvetllament de l'antic carrer, construït a base de llambordins molt semblants als que encara ara conté el carrer del Balç. I més recentment, fa un mes i escaig, amb la descoberta de l'antic recorregut que feia la via a la seva part més alta, a tocar de la plaça del mateix nom i datat, aproximadament, de mitjan segle XIX.

L'avenç de les obres també ha posat al descobert, fa pocs dies, les restes d'una de les torres del portal de Santa Llúcia i del llenç de la muralla que unia aquest portal amb el de Sobrerroca. Aquestes restes, que es conserven a nivell de fonaments en el subsòl, evidencien el que ja se sabia: que la Baixada dels Drets havia estat la via principal de la ciutat (i unia la zona de les Escodines amb el centre de Manresa) i que l'espai que ocupa actualment havia estat el fossat de la muralla en el tram nord, definit en el segle XII.

Amb la voluntat de no perdre pistonada de cap de les troballes històriques i davant l'elevada possibilitat de l'existència de restes arqueològiques al subsòl del carrer, des de l'Ajuntament -seguint les directrius del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa pel que fa a la protecció del subsòl del Nucli Històric- es va decidir comptar amb els serveis de l'empresa bagenca Arqueòlegs.cat, que des de fa setmanes està duent a terme una intervenció arqueològica preventiva de seguiment de les obres que té el seguiment dels tècnics dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat.

Segons els primers informes dels arqueòlegs, les restes localitzades corresponen a diferents moments de la vida útil de la Baixada dels Drets com a vial. Per una banda s'han trobat diferents fragments d'un paviment de còdols que, pels materials ceràmics que hi surten associats, es pot relacionar amb un moment de funcionament del carrer entorn a inicis del segle XVII.

Posteriorment i fruit de remodelacions del carrer, aquest paviment es va cobrir amb un paviment de lloses que també s'ha localitzat en diferents zones de la intervenció i que està relacionat amb la presència d'un col·lector de pedra. Aquesta remodelació s'estima que es deuria fer cap a mitjan segle XVIII.

Per altra banda, i coincidint amb la construcció de les finques de la plaça durant la segona meitat del segle XIX, s'han trobat dues clavegueres a la part superior del carrer, així com el col·lector encofrat que es recolza damunt l’antic paviment de còdols.
 
Més troballes

La Baixada dels drets és un vial que ha sofert moltes intervencions i remodelacions al llarg del temps, pel pas del col·lector i altres serveis, així com per la remodelació del carrer, deguda, molt probablement, al fort pendent que presenta. Per tant, les restes arqueològiques són força fragmentades, però malgrat tot, permetran conèixer, en bona part, l'evolució del carrer.

En obrir el mur de contenció de sota la Plaça dels Drets, s'ha localitzat una cisterna amb una pica i un sobreeixidor que, segons els experts, devia actuar com a punt d'abastiment públic, ja que es trobava al peu del carrer i just sota del portal de Sobrerroca. En aquest sentit des de consistori manifesten que quan es pugui accedir a l'interior "es podrà veure d'on li arribava l'aigua, que molt possiblement sigui d'un antic ramal de la sèquia de Manresa".

A banda, actualment també s'està duent a terme una recerca documental per intentar concretar la cronologia d'aquest element que és, amb total seguretat, anterior al segle XX i que podria formar part de la xarxa d'abastament públic d'aigua que es va anar creant a la ciutat des de la construcció de la sèquia i en els segles següents. Amb tot això, l'Ajuntament està estudiant la possibilitat d'integrar l'element a la urbanització de l'espai.