02
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
03
de juliol
a les
9:27h
S'aixeca un matí boirós a Loiola, fet que em preocupa momentàniament. Tant se val, he vingut a gaudir del camí i la meteorologia és part d'ell. Tanmateix aquests núvols són simplement boira i no hi ha previsions de pluja.
Aquesta jornada és plaent, tan sols cal seguir el curs del riu Urola per bideagorri (carril bici) i per una sensacional via verda que un cop passat Azcoitia no cal deixar en 12 km fins a Zumarraga, tot seguint l'antiga via del tren i passant per un bon nombre de túnels acondicionats. Aqui en teoria s'acaba l'etapa pensada.
Sota un bon sol arribo a aquesta localitat i després d'hidratar-me busco on allotjar-me, però estan de festa major i no hi ha on quedar-se. Per sort, a Legazpi i hi ha lloc i em toca seguir el camí 4 quilòmetres... Tot i el sol que cau, em trec la mandra, i en una horeta ja estic a lloc.
Ha estat un bon contacte amb el Camí i un preparatori a les següents jornades, que marquen el pas de Guipúscoa a Àlava i a la Rioja, on es troben les majors dificultats de la ruta amb considerables desnivells positius.
Un cop ja he començat els quilòmetres, aniré passant les cròniques més espaiades però no per això menys interessants...
Al cap i a la fi, tot i que sembla que els projectes quedin lluny, al final sempre arriben...
En el punt de sortida del Camí Ignasià, encara a Loiola. Foto: Miquel Àngel Ramos
Aquesta jornada és plaent, tan sols cal seguir el curs del riu Urola per bideagorri (carril bici) i per una sensacional via verda que un cop passat Azcoitia no cal deixar en 12 km fins a Zumarraga, tot seguint l'antiga via del tren i passant per un bon nombre de túnels acondicionats. Aqui en teoria s'acaba l'etapa pensada.
Sota un bon sol arribo a aquesta localitat i després d'hidratar-me busco on allotjar-me, però estan de festa major i no hi ha on quedar-se. Per sort, a Legazpi i hi ha lloc i em toca seguir el camí 4 quilòmetres... Tot i el sol que cau, em trec la mandra, i en una horeta ja estic a lloc.
El Camí Ignasià a la sortida d'Azpeitia, passa per un 'bideagorri', un carril bici. Foto: Miquel Àngel Ramos
Ha estat un bon contacte amb el Camí i un preparatori a les següents jornades, que marquen el pas de Guipúscoa a Àlava i a la Rioja, on es troben les majors dificultats de la ruta amb considerables desnivells positius.
Un cop ja he començat els quilòmetres, aniré passant les cròniques més espaiades però no per això menys interessants...
Al cap i a la fi, tot i que sembla que els projectes quedin lluny, al final sempre arriben...