02
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
03
de juliol
a les
0:47h
El projecte de masoveria urbana impulsat per Càritas i amb el suport de l'Ajuntament de Manresa podrà marxar de vacances amb els deures fets, i amb bona nota. Aquest dilluns, dia 2 de juliol, ha culminat la tercera fase d'aquesta iniciativa que va començar a principis del 2016 amb la rehabilitació d'un edifici de propietat privada situat al carrer Sant Miquel de la capital del Bages. Un edifici on, actualment, hi viuen les famílies que van encarregar-se de reparar-lo amb l'ajuda d'un arquitecte i un cap d'obra.
Ara, dos anys i mig més tard, el sistema de masoveria urbana ja ha rehabilitat un total de quinze immobles que es tradueixen en 84 persones reallotjades, 50 d'elles menors d'edat. I ho ha fet gràcies a la complicitat entre Càritas i l'Ajuntament, que des del primer moment van creure en un projecte que el que pretén és atraure propietaris de pisos que necessitin ser reformats per oferir-los a persones o famílies necessitades que facin les tasques de rehabilitació dels habitatges en qüestió.
Aquesta tercera fase del projecte ha estat la de més cabal. La primera va rehabilitar quatre pisos (d'un mateix edifici, al carrer Sant Miquel); la segona, cinc (quatre al carrer Lleida i un a l'Oleguer Miró), i aquesta darrera, sis (dos al carrer de les Escodines; dos al Roger de Flor; un a la plaça del Sol, i un altre a la Baixada del Pòpul). D'aquests darrers, els del carrer de les Escodines són de propietat privada i la resta estan gestionats per Fòrum.
L'acte que ha servit per celebrar la finalització dels treballs ha tingut lloc al 2n 2a del número 39 del carrer de les Escodines, on fa pocs dies que s'hi han traslladat a viure la Nadia Ghailan i l'Abdeslam Abbou amb els seus tres fills. Es tracta d'un immoble de 90 metres quadrats útils que, abans que hi fessin les tasques de neteja i rehabilitació, estava totalment destrossat.
Així ho han explicat els seus propietaris, el Jaume Soler i la Remei Genescà, que des de fa més de 45 anys viuen al primer pis de l'edifici: "darrerament havíem tingut molts problemes amb els pisos de sobre perquè ens hi havien entrat ocupes i ens els havien destruït per complet". Ells, en alguna ocasió, havien sentit a parlar de la masoveria urbana però no va ser fins que el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó, els va anar a veure per explicar-los el funcionament de la proposta, que van convenir que allò els podia interessar. "Nosaltres no teníem possibilitats econòmiques per fer front a totes les reparacions que requeria l'edifici, i aquest projecte ha fet un rentat de cara a tot l'habitatge i ha permès que persones amb pocs recursos hi puguin viure", han exposat.
A banda dels dos pisos inclosos en el projecte de masoveria urbana, a l'edifici del carrer de les Escodines s'han rehabilitat dos pisos més en el marc d'una iniciativa promoguda per Fòrum i l'Ajuntament de Manresa per promoure el model de cessió d'ús. En aquest cas ha estat la mateixa empresa municipal qui s'ha fet càrrec de la rehabilitació completa dels apartaments. Així, un cop s'escullin els inquilins que hi viuran, a aquests se'ls farà un contracte aval de tres anys amb un període de bonificació de vint-i-sis mesos. Un cop acabat el termini, els inquilins hauran de pagar un lloguer assequible, que se situa en els 4 euros per metre quadrat.
Francesc Carné, gerent de Fòrum, ha explicat que "volem seguir en aquesta línia de finançar habitatges que puguin necessitar arranjaments i que puguin tenir una forma de cessió d'ús per recuperar-ne la inversió". En una mateixa línia s'ha expressat Joan Calmet, regidor d'Habitatge i Barris, que ha volgut posar en valor la feina de Fòrum tot argumentant que "si bé al començament tenia una funció més aviat d'immobiliària, ara, i arrel de la crisi, s'ha enfocat cap a una vessant més social".
A diferència de la iniciativa de Fòrum, en els habitatges de masoveria urbana s'usa el lloguer social (2 euros per metre quadrat). Abans d'això, però, com que han estat els mateixos llogaters els que han reformat l'immoble, tindran una carència de lloguer de dos anys per posar en valor la seva mà d'obra.
"Les persones que ara viuen en els pisos rehabilitats han estat treballant en les reformes cinc hores cada dia durant mig any", ha assenyalat Alfons Sort, l'arquitecte de Càritas que s'ha encarregat del projecte, que també ha puntualitzat la "bona entesa" amb el cap d'obra, Eduard Farràs, "que ha vingut a través d'un acord amb l'empresa Cots i Claret". Sort també ha volgut recordar que els costos que suposa reformar el pis es divideixen en tres conceptes: mà d'obra; petit material, i gran material. "La mà d'obra és la dels masovers, que anirà en concepte de carència de lloguer; el gran material és el que paga la propietat, i el petit material el posem des de Càritas". L'entitat, ha afegit, "també paga íntegrament el cap d'obra, l'arquitecte i la treballadora social destinada al projecte".
Una quarta fase amb més pressupost
"Avui hem acabat la fase 2017 i ara hem fet una nova petició perquè des de l'Ajuntament se'ns cridi per poder signar el proper conveni", ha afirmat Fina Farrés, presidenta de Càritas Manresa, que ha desitjat que la firma es faci "just després de l'estiu" perquè si no "hem d'avançar moltes despeses des de l'entitat i això ens fa anar malament econòmicament".
En aquest sentit, des de l'Ajuntament s'ha manifestat que augmentaran les ajudes. Si bé en l'exercici del 2017 van destinar 15.000 euros al projecte de Càritas, en el de 2018 en donaran 20.000. D'aquests diners "10.000 sortiran del projecte de barris del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC); 5.000 de Serveis Socials, i 5.000 més d'Habitatge", han puntualitzat Cristina Cruz i Àngels Santolària, regidores d'Ocupació i Emprenedoria i d'Acció Social i Cooperació, respectivament.
Aquesta injecció econòmica per part del consistori servirà, a l'entitat, per impulsar més fases del projecte. És per això que fan una crida a tots aquells propietaris que vulguin rehabilitar el seu pis o edifici, a posar-se en contacte amb ells. "Els del Centre Històric són prioritaris, però estem oberts a qualsevol petició", ha remarcat Sort.
El regidor Calmet ha clos l'acte recordant la posada en marxa del Pla Local d'Habitatge, aprovat pel govern municipal l'any passat: "el pla conté una quarantena d'actuacions i les línies de treball per a dur-les a terme van des dels microcrèdits fins a la cessió d'habitatges passant per la masoveria urbana i l'ús social. La quantitat de possibilitats és enorme", ha exclamat, tot manifestant que "ara ens toca fer molta difusió perquè els propietaris que desconeixen aquestes línies d'ajut sàpiguen que existeixen i que tenen garanties i solidesa".
Ara, dos anys i mig més tard, el sistema de masoveria urbana ja ha rehabilitat un total de quinze immobles que es tradueixen en 84 persones reallotjades, 50 d'elles menors d'edat. I ho ha fet gràcies a la complicitat entre Càritas i l'Ajuntament, que des del primer moment van creure en un projecte que el que pretén és atraure propietaris de pisos que necessitin ser reformats per oferir-los a persones o famílies necessitades que facin les tasques de rehabilitació dels habitatges en qüestió.
Aquesta tercera fase del projecte ha estat la de més cabal. La primera va rehabilitar quatre pisos (d'un mateix edifici, al carrer Sant Miquel); la segona, cinc (quatre al carrer Lleida i un a l'Oleguer Miró), i aquesta darrera, sis (dos al carrer de les Escodines; dos al Roger de Flor; un a la plaça del Sol, i un altre a la Baixada del Pòpul). D'aquests darrers, els del carrer de les Escodines són de propietat privada i la resta estan gestionats per Fòrum.
L'acte que ha servit per celebrar la finalització dels treballs ha tingut lloc al 2n 2a del número 39 del carrer de les Escodines, on fa pocs dies que s'hi han traslladat a viure la Nadia Ghailan i l'Abdeslam Abbou amb els seus tres fills. Es tracta d'un immoble de 90 metres quadrats útils que, abans que hi fessin les tasques de neteja i rehabilitació, estava totalment destrossat.
Així ho han explicat els seus propietaris, el Jaume Soler i la Remei Genescà, que des de fa més de 45 anys viuen al primer pis de l'edifici: "darrerament havíem tingut molts problemes amb els pisos de sobre perquè ens hi havien entrat ocupes i ens els havien destruït per complet". Ells, en alguna ocasió, havien sentit a parlar de la masoveria urbana però no va ser fins que el Comissionat del Centre Històric, Adam Majó, els va anar a veure per explicar-los el funcionament de la proposta, que van convenir que allò els podia interessar. "Nosaltres no teníem possibilitats econòmiques per fer front a totes les reparacions que requeria l'edifici, i aquest projecte ha fet un rentat de cara a tot l'habitatge i ha permès que persones amb pocs recursos hi puguin viure", han exposat.
A banda dels dos pisos inclosos en el projecte de masoveria urbana, a l'edifici del carrer de les Escodines s'han rehabilitat dos pisos més en el marc d'una iniciativa promoguda per Fòrum i l'Ajuntament de Manresa per promoure el model de cessió d'ús. En aquest cas ha estat la mateixa empresa municipal qui s'ha fet càrrec de la rehabilitació completa dels apartaments. Així, un cop s'escullin els inquilins que hi viuran, a aquests se'ls farà un contracte aval de tres anys amb un període de bonificació de vint-i-sis mesos. Un cop acabat el termini, els inquilins hauran de pagar un lloguer assequible, que se situa en els 4 euros per metre quadrat.
Francesc Carné, gerent de Fòrum, ha explicat que "volem seguir en aquesta línia de finançar habitatges que puguin necessitar arranjaments i que puguin tenir una forma de cessió d'ús per recuperar-ne la inversió". En una mateixa línia s'ha expressat Joan Calmet, regidor d'Habitatge i Barris, que ha volgut posar en valor la feina de Fòrum tot argumentant que "si bé al començament tenia una funció més aviat d'immobiliària, ara, i arrel de la crisi, s'ha enfocat cap a una vessant més social".
A diferència de la iniciativa de Fòrum, en els habitatges de masoveria urbana s'usa el lloguer social (2 euros per metre quadrat). Abans d'això, però, com que han estat els mateixos llogaters els que han reformat l'immoble, tindran una carència de lloguer de dos anys per posar en valor la seva mà d'obra.
"Les persones que ara viuen en els pisos rehabilitats han estat treballant en les reformes cinc hores cada dia durant mig any", ha assenyalat Alfons Sort, l'arquitecte de Càritas que s'ha encarregat del projecte, que també ha puntualitzat la "bona entesa" amb el cap d'obra, Eduard Farràs, "que ha vingut a través d'un acord amb l'empresa Cots i Claret". Sort també ha volgut recordar que els costos que suposa reformar el pis es divideixen en tres conceptes: mà d'obra; petit material, i gran material. "La mà d'obra és la dels masovers, que anirà en concepte de carència de lloguer; el gran material és el que paga la propietat, i el petit material el posem des de Càritas". L'entitat, ha afegit, "també paga íntegrament el cap d'obra, l'arquitecte i la treballadora social destinada al projecte".
Una quarta fase amb més pressupost
"Avui hem acabat la fase 2017 i ara hem fet una nova petició perquè des de l'Ajuntament se'ns cridi per poder signar el proper conveni", ha afirmat Fina Farrés, presidenta de Càritas Manresa, que ha desitjat que la firma es faci "just després de l'estiu" perquè si no "hem d'avançar moltes despeses des de l'entitat i això ens fa anar malament econòmicament".
En aquest sentit, des de l'Ajuntament s'ha manifestat que augmentaran les ajudes. Si bé en l'exercici del 2017 van destinar 15.000 euros al projecte de Càritas, en el de 2018 en donaran 20.000. D'aquests diners "10.000 sortiran del projecte de barris del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC); 5.000 de Serveis Socials, i 5.000 més d'Habitatge", han puntualitzat Cristina Cruz i Àngels Santolària, regidores d'Ocupació i Emprenedoria i d'Acció Social i Cooperació, respectivament.
Aquesta injecció econòmica per part del consistori servirà, a l'entitat, per impulsar més fases del projecte. És per això que fan una crida a tots aquells propietaris que vulguin rehabilitar el seu pis o edifici, a posar-se en contacte amb ells. "Els del Centre Històric són prioritaris, però estem oberts a qualsevol petició", ha remarcat Sort.
El regidor Calmet ha clos l'acte recordant la posada en marxa del Pla Local d'Habitatge, aprovat pel govern municipal l'any passat: "el pla conté una quarantena d'actuacions i les línies de treball per a dur-les a terme van des dels microcrèdits fins a la cessió d'habitatges passant per la masoveria urbana i l'ús social. La quantitat de possibilitats és enorme", ha exclamat, tot manifestant que "ara ens toca fer molta difusió perquè els propietaris que desconeixen aquestes línies d'ajut sàpiguen que existeixen i que tenen garanties i solidesa".