01
de juliol
del
2018
Actualitzat
el
03
de juliol
a les
9:27h
Avui 1 de juliol de 2018 comença la meva aventura en el Camí Ignasià. Es tracta d'una etapa de transició, necessària per tal de poder començar la ruta i potser el que no m'esperava, conéixer quelcom més d'aquest original itinerari.
Després d'una bona matinada per tal de poder agafar l'avió al Prat i comprovar que els mosquetons no es poden pujar a l'avió, arribo en un plàcid vol d'una hora al petit aeroport d'Hondarribia, i des d'allà en bus a Donosti.
Encara és d'hora i la capital guipuscoana desperta de mica en mica. Dedico unes hores a visitar la ciutat i a mig matí agafo un altre bus que en 50 minuts em deixa al costat de Loiola, dins el terme municipal d'Azpeitia. Un cop instal·lat visito la basílica on dins mateix hi ha la casa on Sant Ignasi va néixer (en aquell moment es deia Iñaki García, el més petit de tertze germans).
La sorpresa interesant de la jornada és quan quedo a la tarda amb Agustín Lizaralde, regidor d'Economia, Turisme i Comerç de l'Ajuntament d'Azpeitia, que amb un tracte exquisid m'ensenya bona part del patrimoni cultural i artístic d'aquesta localitat guipuscoana. Tanmateix és una bona introducció a la vida de Sant Ignasi, donant un sentit a aquesta ruta i entenent en certa part el seu perquè.
Visitem l'Ajuntament, la parròquia de San Sebastián, on hi ha la pica batismal on va ser batejat el sant. També visitem la casa Basozabal, única casa civil amb pati interior de tota Guipúscoa i datada del segle XVI i sobretot, el patrimoni ignasià per excel·lència: l'hospital i ermita de Santa Magdalena on el sant tenia cura de malalts i ensenyava als infants.
Amb l'Agustín intercanviem impressions i valorem l'estat del Camí, el context i la situació, així com es veu i les possibilitats en un futur. Unes converses que ens porten a coincidir que aquest camí es potser quelcom més que caminar. Conéixer, aprendre, descobrir,... sempre amb ganes d'avançar i començar el camí que en 27 dies em portarà a Manresa de nou. Ja tinc ganes de fer les primeres passes!
Demà m'endinsaré en territori basc tot seguint el curs del riu Urola i així enfilar les primeres muntanyes i contemplar diferents paisatges. De mica en mica el camí s'anirà fent.
.jpg)
Després d'una bona matinada per tal de poder agafar l'avió al Prat i comprovar que els mosquetons no es poden pujar a l'avió, arribo en un plàcid vol d'una hora al petit aeroport d'Hondarribia, i des d'allà en bus a Donosti.
Encara és d'hora i la capital guipuscoana desperta de mica en mica. Dedico unes hores a visitar la ciutat i a mig matí agafo un altre bus que en 50 minuts em deixa al costat de Loiola, dins el terme municipal d'Azpeitia. Un cop instal·lat visito la basílica on dins mateix hi ha la casa on Sant Ignasi va néixer (en aquell moment es deia Iñaki García, el més petit de tertze germans).
Agustín Lizaralde, regidor d'Economia, Turisme i Comerç de l'Ajuntament d'Azpeitia. Foto: Arxiu particular
La sorpresa interesant de la jornada és quan quedo a la tarda amb Agustín Lizaralde, regidor d'Economia, Turisme i Comerç de l'Ajuntament d'Azpeitia, que amb un tracte exquisid m'ensenya bona part del patrimoni cultural i artístic d'aquesta localitat guipuscoana. Tanmateix és una bona introducció a la vida de Sant Ignasi, donant un sentit a aquesta ruta i entenent en certa part el seu perquè.
Visitem l'Ajuntament, la parròquia de San Sebastián, on hi ha la pica batismal on va ser batejat el sant. També visitem la casa Basozabal, única casa civil amb pati interior de tota Guipúscoa i datada del segle XVI i sobretot, el patrimoni ignasià per excel·lència: l'hospital i ermita de Santa Magdalena on el sant tenia cura de malalts i ensenyava als infants.
Basílica de Loiola, a Azpeitia. Foto: Miquel Àngel Ramos
Amb l'Agustín intercanviem impressions i valorem l'estat del Camí, el context i la situació, així com es veu i les possibilitats en un futur. Unes converses que ens porten a coincidir que aquest camí es potser quelcom més que caminar. Conéixer, aprendre, descobrir,... sempre amb ganes d'avançar i començar el camí que en 27 dies em portarà a Manresa de nou. Ja tinc ganes de fer les primeres passes!
Demà m'endinsaré en territori basc tot seguint el curs del riu Urola i així enfilar les primeres muntanyes i contemplar diferents paisatges. De mica en mica el camí s'anirà fent.
Punt de sortida del Camí de Sant Ignasi, a Azpeitia. Foto: Miquel Àngel Ramos