30
de juny
del
2018
Actualitzat
el
02
de juliol
a les
12:09h
La Fiscalia ha presentat un recurs a l'Audiència de Barcelona perquè citi a cinc guàrdies civils que van actuar l'1-0 a Callús en qualitat d'investigats. El ministeri públic ha presentat el recurs després que la magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa, que és qui investiga els fets, rebutges citar-los. En el text el ministeri fiscal no descarta que es produís un excés policial i, fins i tot, parla d'un presumpte atemptat a l'autoritat davant l'agressió a l'alcalde del municipi, Joan Badia. Ara serà l'Audiència de Barcelona qui haurà de dictaminar si els crida o no en qualitat d'investigats.
Segons la Fiscalia, després de la declaració dels testimonis i en veure les imatges aportades de l'1-O a Callús, "no és descartable plantejar l'existència d'un possible excés policial". En el recurs, el ministeri públic descriu els testimonis dels ferits, entre ells el de l'alcalde, Joan Badia. Segons va manifestar davant la magistrada en relatar els fets succeïts l'1-O, diu el document, malgrat haver-se identificat com a batlle els agents de la guàrdia civil "el van deixar amb la paraula a la boca". "Li van donar un cop d'escut i el van llançar a terra", afegeix el text, que també indica que "les imatges ho corroboren". Per aquesta raó, en el recurs, la Fiscalia apunta al fet que es podria haver produït "un presumpte atemptat contra l'autoritat".
El pes de les imatges
Segons el recurs, de les imatges es dedueix que no hi va haver un "requeriment previ" a les càrregues policials perquè els veïns marxessin, ni tampoc informació sobre el mandat judicial que els agents complien. A més, afegeix, per les imatges l'actitud dels manifestants "era majoritàriament passiva, asseguts a terra". Una actitud que "no es derivaria en cap perill pels agents".
Agents identificats
A diferència dels altres punts de votació del Bages on va actuar la Guàrdia Civil, en el cas de Callús els agents sí que anaven identificats. El document de la fiscalia indica que les víctimes han pogut "assenyalar" els números de TIPS "dels causants de les lesions". Per aquesta raó, afegeix, "el que procedeix seria citar-los en qualitat d'investigats".
Rebuig de la jutge
El ministeri fiscal va presentar el recurs a l'Audiència de Barcelona després que la jutge de Manresà rebutgés la petició de citar-los com a investigats.
Segons la Fiscalia, després de la declaració dels testimonis i en veure les imatges aportades de l'1-O a Callús, "no és descartable plantejar l'existència d'un possible excés policial". En el recurs, el ministeri públic descriu els testimonis dels ferits, entre ells el de l'alcalde, Joan Badia. Segons va manifestar davant la magistrada en relatar els fets succeïts l'1-O, diu el document, malgrat haver-se identificat com a batlle els agents de la guàrdia civil "el van deixar amb la paraula a la boca". "Li van donar un cop d'escut i el van llançar a terra", afegeix el text, que també indica que "les imatges ho corroboren". Per aquesta raó, en el recurs, la Fiscalia apunta al fet que es podria haver produït "un presumpte atemptat contra l'autoritat".
El pes de les imatges
Segons el recurs, de les imatges es dedueix que no hi va haver un "requeriment previ" a les càrregues policials perquè els veïns marxessin, ni tampoc informació sobre el mandat judicial que els agents complien. A més, afegeix, per les imatges l'actitud dels manifestants "era majoritàriament passiva, asseguts a terra". Una actitud que "no es derivaria en cap perill pels agents".
Agents identificats
A diferència dels altres punts de votació del Bages on va actuar la Guàrdia Civil, en el cas de Callús els agents sí que anaven identificats. El document de la fiscalia indica que les víctimes han pogut "assenyalar" els números de TIPS "dels causants de les lesions". Per aquesta raó, afegeix, "el que procedeix seria citar-los en qualitat d'investigats".
Rebuig de la jutge
El ministeri fiscal va presentar el recurs a l'Audiència de Barcelona després que la jutge de Manresà rebutgés la petició de citar-los com a investigats.