21
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
15:50h
Fa exactament un mes La Vanguardia publicava un article en el qual exposava, a través de dades extretes pel Centre d'Informació Israelià pels Drets Humans en els Territoris Ocupats (B'TSELEM), que des de l'any 2000 fins ara, prop de 9.500 palestins i 1.246 israelians han mort a causa de l'etern conflicte entre tots dos territoris.
Es tracta, tal com exposen els membres de la CUP de Manresa, "d'una de les violències més enquistades i antigues que viu la Mediterrània i que té repercussions globals" que només es palesa als mitjans de comunicació quan el balanç de morts és tan escandalós que és impossible ignorar-lo. El darrer capítol sagnant que es va viure en el marc d'aquest conflicte va ser durant les protestes de l'anomenada "Marxa del Retorn", que van tenir lloc a les zones frontereres, i que van acabar el passat 15 de maig amb una gran protesta per la commemoració dels setanta anys de la fundació de l'estat d'Israel -batejat amb el nom de Nakba (catàstrofe en àrab) pels palestins. Van morir prop d'un centenar de persones i en van sortir ferides gairebé 9.000.
Davant d'aquesta realitat latent -atiada per les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, quan va dir que reconeixia Jerusalem com la capital d'Israel- la formació manresana de l'Esquerra Independentista ha decidit presentar, en el ple municipal d'aquest dijous, una moció per posar fil a l'agulla en l'eradicació del conflicte de manera pacífica i vetllant pels drets humans.
"L'economia de Gaza s'ha reduït extremadament, i en aquests moments la població depèn gairebé totalment de l'ajuda internacional a través de la l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, l'UNRWA", lamenten els cupaires, tot afegint que "la recent retirada del finançament per part dels Estats Units a UNRWA suposa una disminució d'un terç del seu pressupost total i posa en risc la supervivència i accés a serveis bàsics d'aquestes persones refugiades".
Denunciant, contundentment, s'estan violant sistemàticament els drets humans fonamentals, els manresans avalen el seu discurs remetent-se al contingut expressat en la Carta de les Nacions Unides, que deixa clar que "tot estat té el deure de promoure, mitjançant una acció conjunta i independent, la realització del principi de la igualtat de drets i l'autodeterminació dels pobles" amb la finalitat de "promoure les relacions amistoses i la cooperació entre els estats i posar fi al colonialisme tenint degudament en compte la voluntat lliurement expressada dels pobles interessats".
En aquest sentit, recorden que "és responsabilitat dels estats combatre els crims internacionals més atroços comesos en el context d'un règim institucionalitzat d'opressió sistemàtica i dominació per un grup racial sobre qualsevol altre grup o grups amb la intenció de mantenir aquest règim".
La moció
Davant de tots aquests fets, i amb la voluntat d'"exercir pressió sobre Israel perquè compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans", els cupaires demanaran, en la moció, que l'Ajuntament de Manresa "condemni, fermament, les massacres comeses contra la població de Gaza" i que exigeixi, a Israel i a Egipte "que permetin i regulin l'entrada i sortida de béns i subministres necessaris per a garantir els serveis bàsics, així com de persones, especialment d'aquelles que necessiten tractaments mèdics no accessibles a la Franja de Gaza i que posen en risc la seva vida".
En l'escrit també insten a "donar suport al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) i a UNRWA", així com també a "la demanda que Amnistia Internacional ha fet als Estats d'imposar un embargament integral a la venda d'armament a Israel": "cal recordar al govern d'Espanya i a la resta dels membres de la Unió Europea que posin en pràctica aquest embargament i que revoquin l'estatus d'Israel com a soci preferent mentre duri aquesta situació", ressalten.
La moció posa de manifest que l'Ajuntament s'ha de comprometre a "prendre les mesures necessàries per assegurar que els fons i recursos públics no es destinin a finançar activitats i/o empreses que proporcionen de manera directa o indirecta ajuda material per la comissió de crims de guerra i/o contra la humanitat". També exposa que el consistori ha d'instar al govern d'Espanya "a sol·licitar l'alliberament immediat de Ahed Tamimi i de totes les persones que estan de forma il·legal i irregular a la presó", però especialment, "dels més de 400 menors retinguts sense càrrecs en les presons de l'exèrcit d'Israel".
Tots aquests acords, conclouen, "s'han de traslladar a les autoritats de la Unió Europea i de l'Estat Espanyol; al govern de la Generalitat; a l'oficina d'UNRWA Espanya; a les ambaixades d'Israel i Palestina; als grups polítics del Congrés, del Senat i del Parlament de Catalunya; al Fons Català de Cooperació, i a les entitats municipalistes de Catalunya".
Es tracta, tal com exposen els membres de la CUP de Manresa, "d'una de les violències més enquistades i antigues que viu la Mediterrània i que té repercussions globals" que només es palesa als mitjans de comunicació quan el balanç de morts és tan escandalós que és impossible ignorar-lo. El darrer capítol sagnant que es va viure en el marc d'aquest conflicte va ser durant les protestes de l'anomenada "Marxa del Retorn", que van tenir lloc a les zones frontereres, i que van acabar el passat 15 de maig amb una gran protesta per la commemoració dels setanta anys de la fundació de l'estat d'Israel -batejat amb el nom de Nakba (catàstrofe en àrab) pels palestins. Van morir prop d'un centenar de persones i en van sortir ferides gairebé 9.000.
Davant d'aquesta realitat latent -atiada per les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, quan va dir que reconeixia Jerusalem com la capital d'Israel- la formació manresana de l'Esquerra Independentista ha decidit presentar, en el ple municipal d'aquest dijous, una moció per posar fil a l'agulla en l'eradicació del conflicte de manera pacífica i vetllant pels drets humans.
"L'economia de Gaza s'ha reduït extremadament, i en aquests moments la població depèn gairebé totalment de l'ajuda internacional a través de la l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, l'UNRWA", lamenten els cupaires, tot afegint que "la recent retirada del finançament per part dels Estats Units a UNRWA suposa una disminució d'un terç del seu pressupost total i posa en risc la supervivència i accés a serveis bàsics d'aquestes persones refugiades".
Denunciant, contundentment, s'estan violant sistemàticament els drets humans fonamentals, els manresans avalen el seu discurs remetent-se al contingut expressat en la Carta de les Nacions Unides, que deixa clar que "tot estat té el deure de promoure, mitjançant una acció conjunta i independent, la realització del principi de la igualtat de drets i l'autodeterminació dels pobles" amb la finalitat de "promoure les relacions amistoses i la cooperació entre els estats i posar fi al colonialisme tenint degudament en compte la voluntat lliurement expressada dels pobles interessats".
En aquest sentit, recorden que "és responsabilitat dels estats combatre els crims internacionals més atroços comesos en el context d'un règim institucionalitzat d'opressió sistemàtica i dominació per un grup racial sobre qualsevol altre grup o grups amb la intenció de mantenir aquest règim".
La moció
Davant de tots aquests fets, i amb la voluntat d'"exercir pressió sobre Israel perquè compleixi plenament amb les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans", els cupaires demanaran, en la moció, que l'Ajuntament de Manresa "condemni, fermament, les massacres comeses contra la població de Gaza" i que exigeixi, a Israel i a Egipte "que permetin i regulin l'entrada i sortida de béns i subministres necessaris per a garantir els serveis bàsics, així com de persones, especialment d'aquelles que necessiten tractaments mèdics no accessibles a la Franja de Gaza i que posen en risc la seva vida".
En l'escrit també insten a "donar suport al moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) i a UNRWA", així com també a "la demanda que Amnistia Internacional ha fet als Estats d'imposar un embargament integral a la venda d'armament a Israel": "cal recordar al govern d'Espanya i a la resta dels membres de la Unió Europea que posin en pràctica aquest embargament i que revoquin l'estatus d'Israel com a soci preferent mentre duri aquesta situació", ressalten.
La moció posa de manifest que l'Ajuntament s'ha de comprometre a "prendre les mesures necessàries per assegurar que els fons i recursos públics no es destinin a finançar activitats i/o empreses que proporcionen de manera directa o indirecta ajuda material per la comissió de crims de guerra i/o contra la humanitat". També exposa que el consistori ha d'instar al govern d'Espanya "a sol·licitar l'alliberament immediat de Ahed Tamimi i de totes les persones que estan de forma il·legal i irregular a la presó", però especialment, "dels més de 400 menors retinguts sense càrrecs en les presons de l'exèrcit d'Israel".
Tots aquests acords, conclouen, "s'han de traslladar a les autoritats de la Unió Europea i de l'Estat Espanyol; al govern de la Generalitat; a l'oficina d'UNRWA Espanya; a les ambaixades d'Israel i Palestina; als grups polítics del Congrés, del Senat i del Parlament de Catalunya; al Fons Català de Cooperació, i a les entitats municipalistes de Catalunya".