20
de juny
del
2018
Actualitzat
el
21
de juny
a les
22:27h
El tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir l'operatiu als col·legis electorals de Fonollosa i Castellgalí ha declarat aquest dimecres davant la magistrada que investiga les càrregues policials de l'1-O al Bages. Segons han explicat des del Col·legi d'Advocats de Manresa, que han estat presents en la declaració, en el seu relat el tinent hauria intentat treure's responsabilitats en assegurar que aquella jornada "no ho podia controlar tot" i que les accions dels seus subordinats no les va decidir ell, sinó que ho va fer "cada agent" en funció "d'allò amb què es trobava". Ha defensat, però, l'ús proporcional de la força davant la resistència dels veïns.
El tinent havia de declarar el passat mes de març però la declaració va quedar suspesa davant la petició del Col·legi d'Advocats de Manresa, acusació particular, d'interrogar-lo com a investigat. La jutge, però, ho ha rebutjat i finalment ha relatat els fets com a testimoni.
En la seva declaració davant la magistrada del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa, el tinent que va dirigir l'operatiu a Fonollosa i Castellgalí ha explicat que fins a l'últim moment no va saber que estaria al capdavant dels dispositius ni on actuarien. Segons explica el lletrat del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Casellas, present en la declaració, inicialment existien dos grups: un que es faria càrrec de donar suport als agents que actuaven com a policia judicial i havien de retirar les urnes i l'altre que s'encarregaria d'acordonar l'indret. El comandament, afegeix Casellas, hauria assegurat que finalment "tots es van barrejar" i que a molts agents "ni tan sols els coneixia".
Evitar responsabilitats
Segons Casellas, en la seva declaració el tinent s'ha intentat "escapolir de les accions dels seus subordinats". Així, hauria dit que "no ho podia controlar tot" i que les accions "ell no les decideix sinó que ho fa cada agent" i, per tant, "que ell s'ho va trobar". No obstant això, en la línia de la resta de membres del cos que han passat per davant la magistrada de Manresa, el tinent hauria negat "un excés policial" o "desproporcionalitat". "Ho lliga amb la resistència dels veïns", explica Casellas, tot puntualitzant que "entén com no aixecar-se i marxar és resistència activa, cosa que no és el que diu la jurisprudència dels tribunals".
En primera línia
El tinent també hauria explicat que, en el cas de Castellgalí, malgrat saber que hi havia una entrada sense veïns, en constatar que la porta era tancada va optar per intentar accedir per les dues vies simultàniament "sense prioritzar la integritat física de les persones", ha lamentat Casellas. A més, afegeix, després de les càrregues policials, l'operatiu finalment va accedir per una tercera porta que era oberta i sense oposició.
El comandament, a més, ha relatat que no va mantenir-se a distància sinó que va estar en primera línia intentant desallotjar. "Quan li hem preguntat si això és habitual, ell ha dit que també és guàrdia civil i que res li impedeix", explica el lletrat manresà.
Pel que fa a l'ús dels escuts contra els veïns, el tinent hauria negat que s'utilitzessin per "picar a la gent" malgrat que l'advocat assegura que "les imatges són clares". També afegeix que el comandament ha dit que els escuts "es van fer servir per apartar a la gent". Pel que fa a l'ús d'elements punxants, el comandament ha negat que s'utilitzessin "tot i que hi ha vídeos i lesions compatibles amb aquests mitjans", insisteix l'advocat.
El veí emmanillat a Fonollosa
En el cas del veí de Fonollosa que, segons el Col·legi d'Advocats va ser detingut il·legalment, el tinent hauria afirmat que la decisió d'emmanillar-lo no va ser seva sinó de l'agent que ho va fer i que ell, quan va poder deixar sense efecte la presumpta detenció, ho va fer.
De les explicacions de l'actuació a Fonollosa, Casellas també ha remarcat que el tinent ha assegurat que una veïna, que va patir lesions, va caure "producte de la inèrcia en agafar-se a la mà de l'agent que la tibava" i no, segons sosté l'acusació, "per ser tibada del lloc".
Sense comunicacions
El comandament hauria reconegut que un agent de la seva unitat sabia que l'urna de Fonollosa havia estat retirada abans que l'operatiu carregués contra la gent amb l'objectiu d'entrar dins de l'Ajuntament però que ell "no ho va saber fins que eren dins". En aquest sentit, diu Casellas, el tinent hauria reconegut que en saber-ho "s'hagués actuat d'una altra manera".
Declaració que havia estat suspesa
El tinent havia de declarar el passat 12 de març però la declaració va ser suspesa al mig de l'interrogatori quan els advocats del Col·legi d'Advocats de Manresa, en considerar que s'estava "autoinculpant", van demanar que se'l cridés com a investigat i no com a testimoni. La jutge, però, finalment ho ha rebutjat i ha estat cridat com a testimoni.
En la seva primera declaració, el comandament va fer servir el terme "exquisidesa" per definir l'actuació de la Guàrdia Civil. En aquesta ocasió, ha explicat el lletrat del Col·legi d'Advocats de Manresa, no ha fet servir el terme encara que sí que hauria respost amb "certa prepotència" i a la "defensiva". A més, afegeix, Casellas, ha utilitzat expressions i termes que han fet servir els altres membres del cos que han passat abans a declarar davant de la jutge, fet que mostra "que havia parlat amb ells".
Instrucció com a mínim fins a final de juliol
En els propers dies encara queden veïns i membres del cos policial que han de declarar davant la magistrada. La darrera de les declaracions previstes és el proper 26 de juliol pel que, tal com recorden des del Col·legi d'Advocats de Manresa, com a mínim, la instrucció del cas no es podrà tancar abans d'aquella data. Cal recordar que l’ens d’advocats i la Fiscalia havien demanat que es declarés la complexitat de la causa i, per tant, perllongar aquesta primera part del procés. La jutge, però, ho va rebutjar i ara la decisió és en mans de l’Audiència de Barcelona que, a hores d’ara, no s’ha pronunciat al respecte.
El tinent havia de declarar el passat mes de març però la declaració va quedar suspesa davant la petició del Col·legi d'Advocats de Manresa, acusació particular, d'interrogar-lo com a investigat. La jutge, però, ho ha rebutjat i finalment ha relatat els fets com a testimoni.
En la seva declaració davant la magistrada del jutjat d'instrucció número 2 de Manresa, el tinent que va dirigir l'operatiu a Fonollosa i Castellgalí ha explicat que fins a l'últim moment no va saber que estaria al capdavant dels dispositius ni on actuarien. Segons explica el lletrat del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Casellas, present en la declaració, inicialment existien dos grups: un que es faria càrrec de donar suport als agents que actuaven com a policia judicial i havien de retirar les urnes i l'altre que s'encarregaria d'acordonar l'indret. El comandament, afegeix Casellas, hauria assegurat que finalment "tots es van barrejar" i que a molts agents "ni tan sols els coneixia".
Evitar responsabilitats
Segons Casellas, en la seva declaració el tinent s'ha intentat "escapolir de les accions dels seus subordinats". Així, hauria dit que "no ho podia controlar tot" i que les accions "ell no les decideix sinó que ho fa cada agent" i, per tant, "que ell s'ho va trobar". No obstant això, en la línia de la resta de membres del cos que han passat per davant la magistrada de Manresa, el tinent hauria negat "un excés policial" o "desproporcionalitat". "Ho lliga amb la resistència dels veïns", explica Casellas, tot puntualitzant que "entén com no aixecar-se i marxar és resistència activa, cosa que no és el que diu la jurisprudència dels tribunals".
En primera línia
El tinent també hauria explicat que, en el cas de Castellgalí, malgrat saber que hi havia una entrada sense veïns, en constatar que la porta era tancada va optar per intentar accedir per les dues vies simultàniament "sense prioritzar la integritat física de les persones", ha lamentat Casellas. A més, afegeix, després de les càrregues policials, l'operatiu finalment va accedir per una tercera porta que era oberta i sense oposició.
El comandament, a més, ha relatat que no va mantenir-se a distància sinó que va estar en primera línia intentant desallotjar. "Quan li hem preguntat si això és habitual, ell ha dit que també és guàrdia civil i que res li impedeix", explica el lletrat manresà.
Pel que fa a l'ús dels escuts contra els veïns, el tinent hauria negat que s'utilitzessin per "picar a la gent" malgrat que l'advocat assegura que "les imatges són clares". També afegeix que el comandament ha dit que els escuts "es van fer servir per apartar a la gent". Pel que fa a l'ús d'elements punxants, el comandament ha negat que s'utilitzessin "tot i que hi ha vídeos i lesions compatibles amb aquests mitjans", insisteix l'advocat.
El veí emmanillat a Fonollosa
En el cas del veí de Fonollosa que, segons el Col·legi d'Advocats va ser detingut il·legalment, el tinent hauria afirmat que la decisió d'emmanillar-lo no va ser seva sinó de l'agent que ho va fer i que ell, quan va poder deixar sense efecte la presumpta detenció, ho va fer.
De les explicacions de l'actuació a Fonollosa, Casellas també ha remarcat que el tinent ha assegurat que una veïna, que va patir lesions, va caure "producte de la inèrcia en agafar-se a la mà de l'agent que la tibava" i no, segons sosté l'acusació, "per ser tibada del lloc".
Sense comunicacions
El comandament hauria reconegut que un agent de la seva unitat sabia que l'urna de Fonollosa havia estat retirada abans que l'operatiu carregués contra la gent amb l'objectiu d'entrar dins de l'Ajuntament però que ell "no ho va saber fins que eren dins". En aquest sentit, diu Casellas, el tinent hauria reconegut que en saber-ho "s'hagués actuat d'una altra manera".
Declaració que havia estat suspesa
El tinent havia de declarar el passat 12 de març però la declaració va ser suspesa al mig de l'interrogatori quan els advocats del Col·legi d'Advocats de Manresa, en considerar que s'estava "autoinculpant", van demanar que se'l cridés com a investigat i no com a testimoni. La jutge, però, finalment ho ha rebutjat i ha estat cridat com a testimoni.
En la seva primera declaració, el comandament va fer servir el terme "exquisidesa" per definir l'actuació de la Guàrdia Civil. En aquesta ocasió, ha explicat el lletrat del Col·legi d'Advocats de Manresa, no ha fet servir el terme encara que sí que hauria respost amb "certa prepotència" i a la "defensiva". A més, afegeix, Casellas, ha utilitzat expressions i termes que han fet servir els altres membres del cos que han passat abans a declarar davant de la jutge, fet que mostra "que havia parlat amb ells".
Instrucció com a mínim fins a final de juliol
En els propers dies encara queden veïns i membres del cos policial que han de declarar davant la magistrada. La darrera de les declaracions previstes és el proper 26 de juliol pel que, tal com recorden des del Col·legi d'Advocats de Manresa, com a mínim, la instrucció del cas no es podrà tancar abans d'aquella data. Cal recordar que l’ens d’advocats i la Fiscalia havien demanat que es declarés la complexitat de la causa i, per tant, perllongar aquesta primera part del procés. La jutge, però, ho va rebutjar i ara la decisió és en mans de l’Audiència de Barcelona que, a hores d’ara, no s’ha pronunciat al respecte.