12
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
16:27h
Amb motiu de la celebració durant el mes de juny del Dia Internacional de les Persones Refugiades, l'Associació Catalana per la Pau i l'Associació Memòria i Història de Manresa organitzen, aquest dijous 14 de juny, un acte al voltant de l'exposició "Refugiades de lluny i de prop Barcelona-Elna, Alep-Mafraq" que es podrà veure fins al 17 de juny a l'Espai 1522, i a partir del dia 18 i fins el 30 de juny a la Plana de l'Om.
L'acte, que tindrà forma de diàleg i es durà a terme a l'Espai Manresa 1522 a les 7.30 de la tarda, vol posar en relleu el paral·lelisme entre dos episodis de cooperació internacional separats per gairebé 80 anys i 4.000 quilòmetres: la creació de la Maternitat d'Elna, que donava refugi a les dones que sortien d'Espanya després de la Guerra Civil Espanyola i l'arribada de refugiades sirianes a Jordània (Mafraq) en l'època actual.
Obriran l'acte Teresa Palop i Conxita Parcerisas, de l'Associació Catalana per la Pau i l'Associació Memòria i Història de Manresa, respectivament.
Tot seguit, es portarà a terme un diàleg entre dos bagencs, Llorenç Planes i Joan Caminal, que parlaran de familiars seus que van viure la Guerra Civil Espanyola i la posterior deportació; i dos sirians, el músic Safi Alhafez que explicarà la seva sortida de Sirià i l'exili a Europa, i l'artesà Joan Babelli que participa en programes de sensibilització a Sirià i al Líban i coneix el conflicte a través dels seus familiars.
La cloenda musical anirà càrrec del llaütista sirià Safi Al Hafez. Safi és un cantant, llaütista, pianista i compositor. És el director d'orquestra del Cor Internacional del Teatre de l'Estat a Stuttgart, i ha rebut una gran acollida per part del públic alemany. Mitjançant la música, Safi expressa els sentiments que comporta una vida en l'exili.
Una exposició en clau femenina
L'exposició "Refugiades de Lluny i de Prop Barcelona-Elna. Alep-Mafraq" recull el paral·lelisme entre la vida de les dones que escapen del conflicte de Síria i les que van ser acollides a la Maternitat d'Elna. L'any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, centenars de milers de persones van fugir cap a França. En una petita localitat del sud del país, la infermera Elisabeth Eidenbenz va crear la Maternitat d'Elna.
Molts anys després, des de 2011, quan esclata el conflicte a Síria, més de 5 milions de persones han hagut d'abandonar el seu país. Un dels països limítrofs és Jordània i fins allà s'han desplaçat 1,2 milions de refugiades. Associacions com Arab Women Organisation, amb la col·laboració de socis internacionals, treballen per guarir les ferides de les refugiades sirianes, oferint-los el dret de reprendre les seves vides.
A Elna i a Mafraq, les refugiades comparteixen moltes coses. Són dones que fugen de la barbàrie, de l'horror, de l'arbitrarietat i de la indefensió. Unes i altres són alhora les protagonistes de dos exercicis de solidaritat internacional centrats a retornar la dignitat a qui ha perdut casa seva i el país, però també la confiança per tirar endavant.
Les dues entitats organitzadores de la mostra
L'Associació Catalana per la Pau i l'Associació Memòria i Historia de Manresa compartiran la presentació de l'acte, ja que coincideixen en l'objectiu d'aprendre de la història i utilitzar-la a favor de crear consciència i solidaritat. Ambdós entitats no volen perdre la memòria col·lectiva, però tampoc les històries personals que la nodreixen.
L'Associació Catalana per la Pau, treballa en diferents països per defensar els drets humans i crear consciència sobre les causes de les desigualtats. Un dels seus eixos de treball importants és el suport a les persones refugiades, combinant sensibilització i projectes directes als camps de persones refugiades. Per la seva banda, l'Associació Memòria i Historia de Manresa, atresoren la passió per la història i volen fer una petita aportació a la tasca que es fa arreu del país per recuperar i divulgar el passat i lluitar contra l'oblit.
L'acte, que tindrà forma de diàleg i es durà a terme a l'Espai Manresa 1522 a les 7.30 de la tarda, vol posar en relleu el paral·lelisme entre dos episodis de cooperació internacional separats per gairebé 80 anys i 4.000 quilòmetres: la creació de la Maternitat d'Elna, que donava refugi a les dones que sortien d'Espanya després de la Guerra Civil Espanyola i l'arribada de refugiades sirianes a Jordània (Mafraq) en l'època actual.
Obriran l'acte Teresa Palop i Conxita Parcerisas, de l'Associació Catalana per la Pau i l'Associació Memòria i Història de Manresa, respectivament.
Tot seguit, es portarà a terme un diàleg entre dos bagencs, Llorenç Planes i Joan Caminal, que parlaran de familiars seus que van viure la Guerra Civil Espanyola i la posterior deportació; i dos sirians, el músic Safi Alhafez que explicarà la seva sortida de Sirià i l'exili a Europa, i l'artesà Joan Babelli que participa en programes de sensibilització a Sirià i al Líban i coneix el conflicte a través dels seus familiars.
La cloenda musical anirà càrrec del llaütista sirià Safi Al Hafez. Safi és un cantant, llaütista, pianista i compositor. És el director d'orquestra del Cor Internacional del Teatre de l'Estat a Stuttgart, i ha rebut una gran acollida per part del públic alemany. Mitjançant la música, Safi expressa els sentiments que comporta una vida en l'exili.
Una exposició en clau femenina
L'exposició "Refugiades de Lluny i de Prop Barcelona-Elna. Alep-Mafraq" recull el paral·lelisme entre la vida de les dones que escapen del conflicte de Síria i les que van ser acollides a la Maternitat d'Elna. L'any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, centenars de milers de persones van fugir cap a França. En una petita localitat del sud del país, la infermera Elisabeth Eidenbenz va crear la Maternitat d'Elna.
Molts anys després, des de 2011, quan esclata el conflicte a Síria, més de 5 milions de persones han hagut d'abandonar el seu país. Un dels països limítrofs és Jordània i fins allà s'han desplaçat 1,2 milions de refugiades. Associacions com Arab Women Organisation, amb la col·laboració de socis internacionals, treballen per guarir les ferides de les refugiades sirianes, oferint-los el dret de reprendre les seves vides.
A Elna i a Mafraq, les refugiades comparteixen moltes coses. Són dones que fugen de la barbàrie, de l'horror, de l'arbitrarietat i de la indefensió. Unes i altres són alhora les protagonistes de dos exercicis de solidaritat internacional centrats a retornar la dignitat a qui ha perdut casa seva i el país, però també la confiança per tirar endavant.
Les dues entitats organitzadores de la mostra
L'Associació Catalana per la Pau i l'Associació Memòria i Historia de Manresa compartiran la presentació de l'acte, ja que coincideixen en l'objectiu d'aprendre de la història i utilitzar-la a favor de crear consciència i solidaritat. Ambdós entitats no volen perdre la memòria col·lectiva, però tampoc les històries personals que la nodreixen.
L'Associació Catalana per la Pau, treballa en diferents països per defensar els drets humans i crear consciència sobre les causes de les desigualtats. Un dels seus eixos de treball importants és el suport a les persones refugiades, combinant sensibilització i projectes directes als camps de persones refugiades. Per la seva banda, l'Associació Memòria i Historia de Manresa, atresoren la passió per la història i volen fer una petita aportació a la tasca que es fa arreu del país per recuperar i divulgar el passat i lluitar contra l'oblit.