08
de juny
del
2018
Actualitzat
el
10
de juny
a les
11:55h
Des que l'any 2007 es va construir, a Santa Maria d'Oló, la primera cooperativa d'habitatge en cessió d'ús a Catalunya, aquest model alternatiu basat en la corresponsabilitat, la transparència en la gestió i l'ajut mutu, s'ha estès considerablement pel país.
Si bé és cert que durant l'època del boom immobiliari es van construir centenars de milers de pisos, actualment, molts d'ells estan inhabitats. Això es deu al fet que moltes persones no poden assumir el que costa llogar un immoble i comporta que el dret a l'habitatge no estigui garantit.
Davant d'aquesta situació, a Catalunya (i també a la resta del món) van emergir alternatives per satisfer aquesta necessitat humana bàsica basades en models que partien d'una concepció de l'habitatge com a bé d'ús. En aquest sentit, l'any 2004 es va crear Sostre Cívic de la mà d'un grup de persones que buscaven una altra manera d'accedir a una vivenda. Basant-se en el model Andel creat a Dinamarca, el grup d'impulsors volien establir, a Catalunya, un funcionament habitacional basat en la col·lectivitat a través d'una doble cessió: la del sòl i la de l'immoble.
De fet, abans que es fundés Sostre Cívic ja existia, aquí, aquest model d'habitatge cooperatiu, però era de propietat. Tal com explica el Manual de l'Habitatge Cooperatiu publicat per l'Ajuntament de Barcelona, les primeres cooperatives d'habitatge en propietat es van crear a principis del segle XX amb l'aprovació de la Llei de Cases Barates de l'any 1911 que sorgien, principalment, de la iniciativa de gremis professionals. A finals del segle XX, el relleu el van prendre entitats veïnals i sindicats, a través d'un sistema en el qual la cooperativa es creava per a construir un edifici en un solar. Un cop alçat, els pisos que el conformaven es llogaven o es compraven i la cooperativa es dissolia.
Actualment, però, aquest model de cooperativisme d'habitatge en propietat ja no convenç les plataformes que volen seguir perpetuant aquest sistema. En aquest sentit, i amb l'arribada de Sostre Cívic, van començar-se a crear les anomenades cooperatives d'habitatge de cessió d'ús, que plantegen una propietat no divisible. Això vol dir, doncs, que la cooperativa sempre haurà de ser propietària de l'immoble en la seva totalitat, la qual cosa vol dir que les persones que utilitzen els habitatges són sòcies de la cooperativa, encara que també s'hi pot afegir com a sòcia col·laboradora l'administració pública, que facilita el sòl.
El Manual de l'Habitatge Cooperatiu exposa que la cessió d'ús s'estableix mitjançant un contracte pel qual la cooperativa cedeix l'ús d'un habitatge per un temps indefinit a les persones sòcies, que es comprometen a pagar un import mensual determinat. Es tracta, doncs, "d'un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l'immoble pertany a la cooperativa i les persones que en són sòcies participen i gaudeixen d'un dret d'ús indefinit, transmissible i a un preu assequible".
Cal Cases, pionera
A Catalunya ja hi ha prop de trenta edificis que funcionen amb el model Andel. El primer que es va alçar va ser Cal Casas, ubicada al municipi moianès de Santa Maria d'Oló. Des de l'any 2007 la masia és propietat de la cooperativa; aquesta, al seu torn, cedeix el dret d'ús sobre un habitatge i uns espais comuns als seus socis i sòcies. Els primers estan situats en mòduls de palla d'uns 60 metres quadrats, autoconstruïts al voltant de la masia. Els espais comuns es troben dins del mas. Els habitants de la finca -que tenen, també, horts comunitaris- han engegat un projecte d'elaboració de pasta ecològica i estan enxarxats amb els moviments socials de la comarca.
"Som trenta-una persones de procedència urbana que, preocupats per trobar una alternativa de vida diferent a l'actual model individualista i consumista, vam decidir gestar-ne un de nou on hi predominessin els valors cooperatius, solidaris i ètics", exposen, ells mateixos, a la seva pàgina web.
Valent-se dels conceptes autogestió, autosuficiència i reciclatge, els de Cal Cases van decidir construir, ells mateixos, els seus habitatges particulars. "Vam treballar, com a voluntaris, en diversos projectes de bioconstrucció" i absorbint tots aquells coneixements "vam posar-nos a idear les nostres cases", diuen. "Ens vam organitzar en grups de treball i vam fer una crida perquè tothom que ho volgués ens vingués a donar un cop de mà".
El resultat, exposen, "són quatre cases aparellades, orientades al sud i protegides per la cara nord amb un talús". L'estructura prové de la fusta dels pins de la mateixa finca. Les parets exteriors estan fetes amb bales de palla d'espelta i la frontal és de vidre "perquè així, s'aprofita al màxim l'escalfor del sol". Pel que fa als sostres, estan aïllats, en gran part, "amb la llana de les ovelles d'un veí que cada any ajudem a esquilar" i són de color verd, "per tornar a la terra aquest trosset que li hem extirpat".
Tota la construcció ha comptat amb materials reciclats. En aquest sentit, "les portes i les finestres estan fetes de vidres trobats a les escombraries i els llums i els prestatges són del mateix fang de les parets", ressalten.
Santpedor i Manresa fan les primeres passes
El passat mes de setembre l'associació Barri Bell de Manresa va organitzar una jornada per parlar de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús amb la voluntat de posar la primera pedra a un projecte de convivència basat en les xarxes d'ajuda mútua. Els de l'associació van manifestar que "el nostre objectiu és crear un espai on implicar l'administració pública en la creació de nous models d'habitatge que no siguin ni el lloguer ni la compra".
Una altra de les entitats que està promocionant aquest tipus de model habitacional és l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. En el marc de la Setmana de l'Economia Social i Solidària va organitzar, juntament amb l'Oficina Jove del Bages, una taula rodona per difondre models alternatius d'accés i tinença d'habitatge entre les persones joves. Sota el títol L'accés a l'habitatge en l'economia social, l'acte va posar l'accent en models com la masoveria urbana, les cooperatives de cessió d'ús i la copropietat. Abans d'això, el 15 de febrer també va promoure una trobada de persones interessades en aquest tipus de model al Celler Cooperatiu d'Artés.
Seguint en aquesta línia, el grup impulsor de la plataforma Cohabitatge a Santpedor, formada per veïns i veïnes d'aquest municipi bagenc, han decidit tirar endavant un projecte de cooperativa d'habitatge en cessió d'ús al poble. La seva voluntat, segons exposen, és construir vuit habitatges individuals amb espais comuns de convivència compartida. El projecte, que tot just ara comença a gestar-se, compta amb el suport de Sostre Cívic. Des de la plataforma es fa una crida ciutadana perquè tots aquells veïns que tinguin ganes d'implicar-s'hi els facin arribar les seves dades a través del correu grup-santpedor@sostrecivic.cat.
Intent fallit a Sant Vicenç
Fa dos anys, l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va fer públic que s'estava estudiant convertir l'antiga caserna de la Guàrdia Civil en un espai de cohabitatge. La iniciativa, sorgida d'un grup de veïns i veïnes i promoguda per la cooperativa anoienca Espai de Vida, no va prosperar. Segons va informar Regió7, el consistori va posar de manifest que el projecte era "incompatible" amb l'edifici on es volia dur a terme, perquè els seus usos corresponen als d'habitatges dotacionals públics.
Cohabitatge sènior
El proper dimarts 12 de juny a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc, al Centre Cultural del Casino de Manresa, la xerrada Has pensat com vols viure quan siguis més gran?, a càrrec de Ferran Aguiló, de la Fundació La Dinamo per a l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Es tracta d'una activitat organitzada pel grup promotor d'un projecte de cohabitatge sènior a la capital del Bages.
L'augment de l'esperança de vida ha fet sorgir un grup nombrós de persones que superen els 60 anys que no es resigna a viure en un geriàtric, sinó que busca fórmules que li ofereixin una millor qualitat de vida. Una d'aquestes és el cohabitatge sènior. Segons el Manual de l'Habitatge Cooperatiu, en els països en els quals l'habitatge col·laboratiu entre persones grans fa més temps que existeix, s'ha constatat que ajuda a combatre la solitud i l'aïllament i que augmenta la participació i l'apoderament ciutadà de la gent gran. Això, exposen, "afavoreix un envelliment més saludable i, per tant, amb un consum menor de recursos sociosanitaris".
A Catalunya ja s'estan duent a terme projectes de cohabitatge sènior seguint el model de cooperativa de cessió d'ús. Es tracta, majoritàriament, d'edificis amb zones individuals i d'altres on es fa la vida en comunitat, com jardins, piscines o biblioteques. També hi ha, a més, espai per allotjar familiars o amics.
Si bé és cert que durant l'època del boom immobiliari es van construir centenars de milers de pisos, actualment, molts d'ells estan inhabitats. Això es deu al fet que moltes persones no poden assumir el que costa llogar un immoble i comporta que el dret a l'habitatge no estigui garantit.
Davant d'aquesta situació, a Catalunya (i també a la resta del món) van emergir alternatives per satisfer aquesta necessitat humana bàsica basades en models que partien d'una concepció de l'habitatge com a bé d'ús. En aquest sentit, l'any 2004 es va crear Sostre Cívic de la mà d'un grup de persones que buscaven una altra manera d'accedir a una vivenda. Basant-se en el model Andel creat a Dinamarca, el grup d'impulsors volien establir, a Catalunya, un funcionament habitacional basat en la col·lectivitat a través d'una doble cessió: la del sòl i la de l'immoble.
De fet, abans que es fundés Sostre Cívic ja existia, aquí, aquest model d'habitatge cooperatiu, però era de propietat. Tal com explica el Manual de l'Habitatge Cooperatiu publicat per l'Ajuntament de Barcelona, les primeres cooperatives d'habitatge en propietat es van crear a principis del segle XX amb l'aprovació de la Llei de Cases Barates de l'any 1911 que sorgien, principalment, de la iniciativa de gremis professionals. A finals del segle XX, el relleu el van prendre entitats veïnals i sindicats, a través d'un sistema en el qual la cooperativa es creava per a construir un edifici en un solar. Un cop alçat, els pisos que el conformaven es llogaven o es compraven i la cooperativa es dissolia.
Actualment, però, aquest model de cooperativisme d'habitatge en propietat ja no convenç les plataformes que volen seguir perpetuant aquest sistema. En aquest sentit, i amb l'arribada de Sostre Cívic, van començar-se a crear les anomenades cooperatives d'habitatge de cessió d'ús, que plantegen una propietat no divisible. Això vol dir, doncs, que la cooperativa sempre haurà de ser propietària de l'immoble en la seva totalitat, la qual cosa vol dir que les persones que utilitzen els habitatges són sòcies de la cooperativa, encara que també s'hi pot afegir com a sòcia col·laboradora l'administració pública, que facilita el sòl.
El Manual de l'Habitatge Cooperatiu exposa que la cessió d'ús s'estableix mitjançant un contracte pel qual la cooperativa cedeix l'ús d'un habitatge per un temps indefinit a les persones sòcies, que es comprometen a pagar un import mensual determinat. Es tracta, doncs, "d'un model a cavall entre la propietat i el lloguer, en què la tinença de l'immoble pertany a la cooperativa i les persones que en són sòcies participen i gaudeixen d'un dret d'ús indefinit, transmissible i a un preu assequible".
Cal Cases, pionera
A Catalunya ja hi ha prop de trenta edificis que funcionen amb el model Andel. El primer que es va alçar va ser Cal Casas, ubicada al municipi moianès de Santa Maria d'Oló. Des de l'any 2007 la masia és propietat de la cooperativa; aquesta, al seu torn, cedeix el dret d'ús sobre un habitatge i uns espais comuns als seus socis i sòcies. Els primers estan situats en mòduls de palla d'uns 60 metres quadrats, autoconstruïts al voltant de la masia. Els espais comuns es troben dins del mas. Els habitants de la finca -que tenen, també, horts comunitaris- han engegat un projecte d'elaboració de pasta ecològica i estan enxarxats amb els moviments socials de la comarca.
"Som trenta-una persones de procedència urbana que, preocupats per trobar una alternativa de vida diferent a l'actual model individualista i consumista, vam decidir gestar-ne un de nou on hi predominessin els valors cooperatius, solidaris i ètics", exposen, ells mateixos, a la seva pàgina web.
Valent-se dels conceptes autogestió, autosuficiència i reciclatge, els de Cal Cases van decidir construir, ells mateixos, els seus habitatges particulars. "Vam treballar, com a voluntaris, en diversos projectes de bioconstrucció" i absorbint tots aquells coneixements "vam posar-nos a idear les nostres cases", diuen. "Ens vam organitzar en grups de treball i vam fer una crida perquè tothom que ho volgués ens vingués a donar un cop de mà".
El resultat, exposen, "són quatre cases aparellades, orientades al sud i protegides per la cara nord amb un talús". L'estructura prové de la fusta dels pins de la mateixa finca. Les parets exteriors estan fetes amb bales de palla d'espelta i la frontal és de vidre "perquè així, s'aprofita al màxim l'escalfor del sol". Pel que fa als sostres, estan aïllats, en gran part, "amb la llana de les ovelles d'un veí que cada any ajudem a esquilar" i són de color verd, "per tornar a la terra aquest trosset que li hem extirpat".
Tota la construcció ha comptat amb materials reciclats. En aquest sentit, "les portes i les finestres estan fetes de vidres trobats a les escombraries i els llums i els prestatges són del mateix fang de les parets", ressalten.
Cal Cases va ser la primera cooperativa d'habitatge en cessió d'ús de Catalunya Foto: CCMA
Santpedor i Manresa fan les primeres passes
El passat mes de setembre l'associació Barri Bell de Manresa va organitzar una jornada per parlar de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús amb la voluntat de posar la primera pedra a un projecte de convivència basat en les xarxes d'ajuda mútua. Els de l'associació van manifestar que "el nostre objectiu és crear un espai on implicar l'administració pública en la creació de nous models d'habitatge que no siguin ni el lloguer ni la compra".
Una altra de les entitats que està promocionant aquest tipus de model habitacional és l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. En el marc de la Setmana de l'Economia Social i Solidària va organitzar, juntament amb l'Oficina Jove del Bages, una taula rodona per difondre models alternatius d'accés i tinença d'habitatge entre les persones joves. Sota el títol L'accés a l'habitatge en l'economia social, l'acte va posar l'accent en models com la masoveria urbana, les cooperatives de cessió d'ús i la copropietat. Abans d'això, el 15 de febrer també va promoure una trobada de persones interessades en aquest tipus de model al Celler Cooperatiu d'Artés.
Seguint en aquesta línia, el grup impulsor de la plataforma Cohabitatge a Santpedor, formada per veïns i veïnes d'aquest municipi bagenc, han decidit tirar endavant un projecte de cooperativa d'habitatge en cessió d'ús al poble. La seva voluntat, segons exposen, és construir vuit habitatges individuals amb espais comuns de convivència compartida. El projecte, que tot just ara comença a gestar-se, compta amb el suport de Sostre Cívic. Des de la plataforma es fa una crida ciutadana perquè tots aquells veïns que tinguin ganes d'implicar-s'hi els facin arribar les seves dades a través del correu grup-santpedor@sostrecivic.cat.
Intent fallit a Sant Vicenç
Fa dos anys, l'Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet va fer públic que s'estava estudiant convertir l'antiga caserna de la Guàrdia Civil en un espai de cohabitatge. La iniciativa, sorgida d'un grup de veïns i veïnes i promoguda per la cooperativa anoienca Espai de Vida, no va prosperar. Segons va informar Regió7, el consistori va posar de manifest que el projecte era "incompatible" amb l'edifici on es volia dur a terme, perquè els seus usos corresponen als d'habitatges dotacionals públics.
Cohabitatge sènior
El proper dimarts 12 de juny a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc, al Centre Cultural del Casino de Manresa, la xerrada Has pensat com vols viure quan siguis més gran?, a càrrec de Ferran Aguiló, de la Fundació La Dinamo per a l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús. Es tracta d'una activitat organitzada pel grup promotor d'un projecte de cohabitatge sènior a la capital del Bages.
L'augment de l'esperança de vida ha fet sorgir un grup nombrós de persones que superen els 60 anys que no es resigna a viure en un geriàtric, sinó que busca fórmules que li ofereixin una millor qualitat de vida. Una d'aquestes és el cohabitatge sènior. Segons el Manual de l'Habitatge Cooperatiu, en els països en els quals l'habitatge col·laboratiu entre persones grans fa més temps que existeix, s'ha constatat que ajuda a combatre la solitud i l'aïllament i que augmenta la participació i l'apoderament ciutadà de la gent gran. Això, exposen, "afavoreix un envelliment més saludable i, per tant, amb un consum menor de recursos sociosanitaris".
A Catalunya ja s'estan duent a terme projectes de cohabitatge sènior seguint el model de cooperativa de cessió d'ús. Es tracta, majoritàriament, d'edificis amb zones individuals i d'altres on es fa la vida en comunitat, com jardins, piscines o biblioteques. També hi ha, a més, espai per allotjar familiars o amics.