08
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
11:37h
L'Audiència de Barcelona ha donat la raó a la defensa del regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, i considera que la jutge que investiga l'1-O al Bages va infringir els seus drets perquè no va informar-lo del delicte de desobediència abans de citar-lo a declarar, el passat mes de febrer. En la resolució, el Tribunal considera que aquest fet va causar "indefensió material i efectiva" al regidor, raó per la qual la magistrada haurà de tirar enrere el procés i tornar a citar Pesarrodona i informar-lo correctament de l'acusació. Això suposa, a més, la nul·litat de dues resolucions que va dictar a posteriori.
La defesa de Pesarrodona va presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Barcelona després que la magistrada del Jutjat d'instrucció 2 de Manresa el tombés. La defensa considerava que s'havia vulnerat el dret de defensa i a la informació del regidor, que no va ser informat abans de 7 de febrer, dia en el qual va ser citat a declarar davant la jutge manresana, de la infracció penal de la qual se l'acusava. En la citació només s'indicava que havia de declarar en qualitat d'investigat.
Les diligències contra Pesarrodona, segons el text, s'obren arran del testimoni de particulars del 9 de novembre. Afegeix que en l'auto s'especifica el delicte de desobediència però en cap cas les raons que el justifiquen. El 21 de novembre, en l'auto d'incoació de les diligències prèvies, s'assenyala que se'l citi com a investigat sense especificar el cas concret. Finalment, quan se'l cita a declarar, el 7 de febrer, la jutge informa Pesarrodona de què se l'investiga per un delicte de desobediència, raó per la qual es va acollir al dret a no declarar. És en l'auto d'aquesta data quan s'inclouen per primera vegada els fets concrets que se li atribueixen al regidor.
Segons la resolució de l'Audiència, quan la magistrada imputa d'ofici per desobediència a Pesarrodona els fets imputats són els relatats pel mateix regidor a la denúncia per lesions que va presentar contra la Guàrdia Civil. Si hi afegeix el fet que fins al dia que va ser citat no va saber per quin delicte estava sent investigat. Per aquesta raó dictamina el retrocés del procés de desobediència al regidor abans del dia que se'l va citar per declarar a efectes que "se l'informi expressament dels fets que se li atribueixen". Per tant, declara nul·les dues de les resolucions que la magistrada va fer a posteriori: la de la jutge del 7 de febrer, en la qual ordenava avançar en el procés judicial; i la del 13 de març en, què rebutjava un primer recurs de la defensa.
Els delictes d'odi i residència a l'Audiència
La investigació al regidor per desobediència és independent als presumptes delictes d'odi i resistència greu que té oberts arran de l'atestat de la Guàrdia Civil. Cal recordar que en aquest cas la magistrada va sol·licitar l'arxivament de la causa, un fet al qual el ministeri fiscal s'ha oposat i que ara també es troba en mans de la mateixa secció cinquena de l'Audiència de Barcelona.
La defesa de Pesarrodona va presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència de Barcelona després que la magistrada del Jutjat d'instrucció 2 de Manresa el tombés. La defensa considerava que s'havia vulnerat el dret de defensa i a la informació del regidor, que no va ser informat abans de 7 de febrer, dia en el qual va ser citat a declarar davant la jutge manresana, de la infracció penal de la qual se l'acusava. En la citació només s'indicava que havia de declarar en qualitat d'investigat.
Les diligències contra Pesarrodona, segons el text, s'obren arran del testimoni de particulars del 9 de novembre. Afegeix que en l'auto s'especifica el delicte de desobediència però en cap cas les raons que el justifiquen. El 21 de novembre, en l'auto d'incoació de les diligències prèvies, s'assenyala que se'l citi com a investigat sense especificar el cas concret. Finalment, quan se'l cita a declarar, el 7 de febrer, la jutge informa Pesarrodona de què se l'investiga per un delicte de desobediència, raó per la qual es va acollir al dret a no declarar. És en l'auto d'aquesta data quan s'inclouen per primera vegada els fets concrets que se li atribueixen al regidor.
Segons la resolució de l'Audiència, quan la magistrada imputa d'ofici per desobediència a Pesarrodona els fets imputats són els relatats pel mateix regidor a la denúncia per lesions que va presentar contra la Guàrdia Civil. Si hi afegeix el fet que fins al dia que va ser citat no va saber per quin delicte estava sent investigat. Per aquesta raó dictamina el retrocés del procés de desobediència al regidor abans del dia que se'l va citar per declarar a efectes que "se l'informi expressament dels fets que se li atribueixen". Per tant, declara nul·les dues de les resolucions que la magistrada va fer a posteriori: la de la jutge del 7 de febrer, en la qual ordenava avançar en el procés judicial; i la del 13 de març en, què rebutjava un primer recurs de la defensa.
Els delictes d'odi i residència a l'Audiència
La investigació al regidor per desobediència és independent als presumptes delictes d'odi i resistència greu que té oberts arran de l'atestat de la Guàrdia Civil. Cal recordar que en aquest cas la magistrada va sol·licitar l'arxivament de la causa, un fet al qual el ministeri fiscal s'ha oposat i que ara també es troba en mans de la mateixa secció cinquena de l'Audiència de Barcelona.