07
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
18:55h
La regidora de la CUP Manresa Gemma Tomàs, i el militant del partit i arquitecte Marc Ballús, han fet públiques aquest dijous les al·legacions que ha presentat al projecte d'urbanització de la plaça Simeó Selga i Ubach, un projecte que, segons asseguren, "no té en compte la prespectiva de gènere que l'equip de govern es va comprometre a adoptar en tots els projectes de millora urbana".
La CUP vol que l'ajuntament es repensi el projecte de la segona fase de l'urbanització de la plaça, i per això ha presentat les al·legacions. Segons ha explicat Tomàs, el dijous 10 de maig, l'equip de govern va explicar als grups municipals de l'oposició la segona fase del projecte. A la reunió, la CUP va advertir que el disseny de la plaça creava uns punts negres d'inseguretat, "que no respectaven la perspectiva de gènere en l'urbanisme que l'equip de govern s'havia compromès a adoptar".
El projecte d'urbanització presentat pel govern municipal contempla la col·locació de tres talussos de 2,18 metres d'altura a tocar amb la barana que delimita el pati de l'institut Lluís de Peguera. Segons ha explicat la regidora, en la reunió el govern va justificar aquests talussos per la voluntat "de tapar la tanca que dona a l'institut", però la CUP entén que l'espai entre cada un dels talussos amb la barana el què farà és crear "un espai fosc que fa augmentar la sensació d'inseguretat ja que és fàcil amagar-s'hi".
És per això que la CUP ha cregut oportú presentar les al·legacions, tenint en compte que l'equip de govern ha manifestat retiradament el seu compromís amb l'urbanisme feminista (en plans aprovats en ple, com el d'igualtat i el POUM), que segons els cupaires és de "molt bona voluntat de cara a la galeria però cap compromís real". Com a alternativa, la CUP proposa eliminar els talussos o fer-los d'una altura que no superi els 85 centímetres.
Les al·legacions de la CUP se sustenten en la guia publicada pel col·lectiu Punt 6, especialistes en urbanisme i gènere, i se centren en els talussos que es volen crear per tapar la tanca de l'Institut Lluís de Peguera. Per dur a terme les intencions de tapar aquesta tanca, es volen generar aquests tres talussos "creant uns punts totalment amagats i gens il·luminats, uns punts que a la guia del col·lectiu Punt 6 són citats expressament com a punts a evitar".
Aquetsa recomanació no és exclusiva del col·lectiu Punt 6, segons ha explicat Tomàs, sinó que també la recull una de les publicacions d'Anna Bofill Levi, arquitecta doctorada en la generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes, quan parla del sentiment d'inseguretat. Bifill diu que aquest sentiment és difícil d'estudiar, però el que experimenten les dones és molt diferent al de que experimenten els homes i que això fa que s'hagi de relacionar aquest sentiment d'inseguretat de les dones amb les polítiques d'ordenació de l'espai i la planificació urbana.
Una cosa semblant diu Ariadna Cucurella Grifé al seu article sobre la perspectiva de gènere en el disseny i l'ús d'espais urbans (basat en el parc dels colors de Mollet del Vallès), "quan explica que per molt que es pugui dissenyar una plaça amb moltes activitats, si l'espai conté punts foscos i poc il·luminats, i per molta seguretat que hi pugui haver a la plaça, dones i immigrants eviten passar-hi al·legant que s'hi senten insegurs".
Finalment, ha apuntat també la regidora, una consideració semblant apareix al "Set per a introduir la perspectiva de gènere en el procés urbà" publicat per la Generalitat Valenciana, quan parla de percepció de seguretat, que repeteix el mateix que apareix al manual del col·lectiu Punt 6, sobre la disminució de racons i l'ampliació dels camps de visió.
A més, continua Tomàs, "els racons creats pels talussos generen altres problemes, com l'acumulació de brutícia". Tot plegat, se suma a la inseguretat, com destaca Maria Rodó al seu article sobre l'accés de la joventut a l'espai públic a Manresa, especialment al Passeig, per on de nit no hi ha cap activitat. "Si a això hi sumem els punts negres del nou espai, és possible que moltes dones hagin de canviar els seus recorreguts i per tant, quedaran expulsades de determinats espais públics de la nostra ciutat", explica.
Per acabar, la CUP ha aprofitat les al·legacions per dir que els nous talussos poden contenir una falta de seguretat respecte les caigudes, tal i com recull el codi tècnic de l'edificació. Al mateix document, la CUP recorda la moció aprovada sobre jardineria ecològica, en relació a l'espècie que es vol utilitzar per ajardinar la zona, Hedera Helix (heura), que per una banda no ajuda a mantenir l'espai net, però per l'altra "no és una planta idònia per a una zona assolellada, sobretot amb els antecedents que hi ha a la ciutat amb aquesta espècie".
La CUP vol que l'ajuntament es repensi el projecte de la segona fase de l'urbanització de la plaça, i per això ha presentat les al·legacions. Segons ha explicat Tomàs, el dijous 10 de maig, l'equip de govern va explicar als grups municipals de l'oposició la segona fase del projecte. A la reunió, la CUP va advertir que el disseny de la plaça creava uns punts negres d'inseguretat, "que no respectaven la perspectiva de gènere en l'urbanisme que l'equip de govern s'havia compromès a adoptar".
El projecte d'urbanització presentat pel govern municipal contempla la col·locació de tres talussos de 2,18 metres d'altura a tocar amb la barana que delimita el pati de l'institut Lluís de Peguera. Segons ha explicat la regidora, en la reunió el govern va justificar aquests talussos per la voluntat "de tapar la tanca que dona a l'institut", però la CUP entén que l'espai entre cada un dels talussos amb la barana el què farà és crear "un espai fosc que fa augmentar la sensació d'inseguretat ja que és fàcil amagar-s'hi".
És per això que la CUP ha cregut oportú presentar les al·legacions, tenint en compte que l'equip de govern ha manifestat retiradament el seu compromís amb l'urbanisme feminista (en plans aprovats en ple, com el d'igualtat i el POUM), que segons els cupaires és de "molt bona voluntat de cara a la galeria però cap compromís real". Com a alternativa, la CUP proposa eliminar els talussos o fer-los d'una altura que no superi els 85 centímetres.
Tall de l'actuació amb els talussos, a l'esquerra, a la vora de la tanca de l'institut. Foto: AjM
Les al·legacions de la CUP se sustenten en la guia publicada pel col·lectiu Punt 6, especialistes en urbanisme i gènere, i se centren en els talussos que es volen crear per tapar la tanca de l'Institut Lluís de Peguera. Per dur a terme les intencions de tapar aquesta tanca, es volen generar aquests tres talussos "creant uns punts totalment amagats i gens il·luminats, uns punts que a la guia del col·lectiu Punt 6 són citats expressament com a punts a evitar".
Aquetsa recomanació no és exclusiva del col·lectiu Punt 6, segons ha explicat Tomàs, sinó que també la recull una de les publicacions d'Anna Bofill Levi, arquitecta doctorada en la generació geomètrica de formes arquitectòniques i urbanes, quan parla del sentiment d'inseguretat. Bifill diu que aquest sentiment és difícil d'estudiar, però el que experimenten les dones és molt diferent al de que experimenten els homes i que això fa que s'hagi de relacionar aquest sentiment d'inseguretat de les dones amb les polítiques d'ordenació de l'espai i la planificació urbana.
Una cosa semblant diu Ariadna Cucurella Grifé al seu article sobre la perspectiva de gènere en el disseny i l'ús d'espais urbans (basat en el parc dels colors de Mollet del Vallès), "quan explica que per molt que es pugui dissenyar una plaça amb moltes activitats, si l'espai conté punts foscos i poc il·luminats, i per molta seguretat que hi pugui haver a la plaça, dones i immigrants eviten passar-hi al·legant que s'hi senten insegurs".
Finalment, ha apuntat també la regidora, una consideració semblant apareix al "Set per a introduir la perspectiva de gènere en el procés urbà" publicat per la Generalitat Valenciana, quan parla de percepció de seguretat, que repeteix el mateix que apareix al manual del col·lectiu Punt 6, sobre la disminució de racons i l'ampliació dels camps de visió.
A més, continua Tomàs, "els racons creats pels talussos generen altres problemes, com l'acumulació de brutícia". Tot plegat, se suma a la inseguretat, com destaca Maria Rodó al seu article sobre l'accés de la joventut a l'espai públic a Manresa, especialment al Passeig, per on de nit no hi ha cap activitat. "Si a això hi sumem els punts negres del nou espai, és possible que moltes dones hagin de canviar els seus recorreguts i per tant, quedaran expulsades de determinats espais públics de la nostra ciutat", explica.
Per acabar, la CUP ha aprofitat les al·legacions per dir que els nous talussos poden contenir una falta de seguretat respecte les caigudes, tal i com recull el codi tècnic de l'edificació. Al mateix document, la CUP recorda la moció aprovada sobre jardineria ecològica, en relació a l'espècie que es vol utilitzar per ajardinar la zona, Hedera Helix (heura), que per una banda no ajuda a mantenir l'espai net, però per l'altra "no és una planta idònia per a una zona assolellada, sobretot amb els antecedents que hi ha a la ciutat amb aquesta espècie".