Procés Català

Unes 150 persones acompanyen l'alcaldessa de Berga al jutjat de Manresa

Venturós ha defensat que va respondre "a la voluntat del poble" per mantenir l'estelada de l'Ajuntament i ha reiterat que no descarta desobeir si la sentència la inhabilita | La magistrada ha cridat a l'ordre Montse Venturós mentre que la Fiscalia manté la petició de sis mesos d'inhabilitació

per Pilar Màrquez Ambròs, Manresa/Berga | 21 de maig de 2018 a les 15:50 |
Venturós somrient a la sortida dels jutjats, acompanyada del seu advocat i de regidors de l'Ajuntament de Berga, entre d'altres. | Pilar Màrquez
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El judici contra l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), per haver-se negat a retirar l'estelada de la façana de l'Ajuntament durant dues convocatòries electorals, ha quedat vist per sentència aquest migdia. Montse Venturós ha denunciat davant la jutgessa ser víctima d'un judici polític. La batllessa de la CUP ha fet una darrera intervenció contundent a la sala de vistes que ha provocat que la magistrada la cridés a l'ordre. Venturós ha expressat en el seu al·legat final que aquest era un judici polític. En aquest sentit, Montse Venturós ha insistit que no era a la sala per defensar-se, sinó per "acusar" el ministeri fiscal "de supeditar-se a decisions polítiques". Venturós també ha volgut recordar els polítics que es troben a la presó, però la jutge li ha demanat que mantingués "la calma" i se centrés en el procediment. A la sortida, Venturós ha reiterat que no ha comparegut al judici per defensar-se, "sinó per deslegitimar el tribunal" i posar "en entredit" la "falsa neutralitat del ministeri fiscal". L'alcaldessa ha respost tant a les preguntes del ministeri fiscal com de la seva defensa i ha insistit en el fet que no va retirar la bandera per respondre "al mandat del poble".

L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha lamentat també que es tractava d'un judici que ja tenia un "culpable d'entrada". La Fiscalia manté la petició d'inhabilitar-la durant sis mesos i multar-la 540 euros per un delicte de desobediència. Una condemna podria impedir potencialment a Venturós acabar el mandat o, fins i tot, concórrer a les municipals de 2019. Tant dins com a fora de la sala, Venturós també ha subratllat que "el requeriment de la junta electoral central, i en aquest cas també de zona, per treure l'estelada" va obeir a la denúncia "d'un grupuscle d'ultra dreta com Societat Civil Catalana". Venturós ha denunciat "la complicitat" entre l'Estat i aquesta entitat "ultra". 

 

Montse Venturós, a la sala de vistes. Foto: Pilar Màrquez Ambròs.


En la vista oral d'aquest dilluns, que ha durat poc més d'una hora, Venturós ha defensat que no va retirar l'estelada en compliment de l'acord del ple municipal de Berga de l'any 2012, un plenari que va aprovar per majoria penjar la bandera independentista a la façana municipal. En el seu al·legat final, el seu advocat defensor, Benet Salellas, ha assegurat que jurídicament, preval aquell acord municipal per sobre del requeriment que va fer la Junta Electoral de despenjar l'estelada. Per aquest motiu, ha demanat l'absolució de Venturós. De la mateixa manera, Salellas també ha denunciat el caràcter "polític" del judici. En les conclusions, l'advocat de la defensa ha destacat el fet que el cas va ser arxivat inicialment pel jutjat de Berga el març de 2017, i que posteriorment va reobrir-se sense suficient motivació. Salellas ha afegit que els alcaldes i regidors "no poden ser neutrals" perquè han de defensar la ciutadania. 


Entre els arguments emprats per Salellas, aquest ha destacat que els fets que s'han jutjat "mai havien estat discutits" o que entrar en la retirada de símbols durant els períodes electorals "ens podria dur a l'absurditat" perquè "s'haurien de retirar també les espanyoles o les creus de les esglésies perquè hi ha partits que s'acosten més a aquesta ideologia". A més, ha recordat que en les eleccions del 20-D la CUP defensava "l'abstenció".

"S'exigeix neutralitat als ajuntaments independentistes però no als agents de la Guàrdia civil que sortien cridant 'A por ellos' abans de l'1 d'octubre", ha lamentat l'advocat. 

En la seva declaració inicial davant la magistrada, Venturós ha recordat ja, de fet, que no va fer cas al requeriment de la Junta Electoral de retirar l'estelada en considerar que no es tractava d'una "ordre". "Enteníem que en ple procés de ruptura s'havia de fer cas omís a allò que vingués dels jutjats i estigués polititzat", ha dit. A preguntes del ministeri fiscal sobre la no retirada de l'estelada, la batllessa ha dit que el requeriment el va entendre com a "propaganda de la política estatal vinculada al poder judicial".
 

Montse Venturós, abans d'entrar al judici Foto: Pilar Márquez


Suport polític i ciutadà a les portes del judici 

Venturós ha estat rebuda amb aplaudiments en sortir de l'edifici dels jutjats de Manresa. Fora l'esperaven unes 150 persones, que ja l'havien acompanyat a l'entrada. Entre les quals representants de diversos partits polítics. Hi havia el diputat de la CUP, Vidal Aragonés, l'exdiputada cupaire Eulàlia Reguant, l'alcalde de Prats de Lluçanès i vicesecretari general de coordinació interna d'ERC, Isaac Peraire, el diputat de JxCAT, Francesc de Dalmases, dirigents i regidors locals de la CUP, del PDECat i d'ERC de Berga. Així com, els exalcaldes de la ciutat de Berga, Agustí Ferrer i Josep Xoy. A més de membres de la plataforma de suport a Venturós 'Democràcia vs Tribunals'. També representats polítics d'altres formacions com José Téllez, de Guanyem Badalona en Comú, s'han apropat fins a Manresa per donar suport a Venturós. També hi era el regidor d'ERC de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso de professió Jordi Pesarrodona. 

 

"Ens trobàvem avui en el que nosaltres entenem per un judici estrictament polític, i en aquest sentit teníem dues estratègies sobre la taula: una de connivència amb l'Estat, i una segona de deslegitimació  del tribunal, que és la que hem volgut implementar", ha expressat Venturós a la porta dels jutjats. Benet Salellas ha insistit, també un cop fora de la seu judicial, que la vista oral d'aquest dilluns "anava molt més enllà d'un tros de tela penjat a la façana d'un ajuntament: ni la justícia està actuant per aquest tros de tela, ni nosaltres hem vingut avui aquí a defensar-nos d'aquesta qüestió, sinó a defensar el dret de l'Ajuntament i la gent de Berga a defensar allò que consideri que és millor pels seus drets i llibertats". 

Desobediència en cas d'inhabilitació

Montse Venturós ha tornat a apuntar, com ja havia expressat els últims dies, que desobeirà en cas que la sentència la inhabiliti. "Es manté la desobediència si hi ha inhabilitació. Partíem d'un principi de legitimitat popular per sobre de la legalitat establerta. I això implica desobeir", ha argumentat. 
 

Benet Salellas i Montse Venturós, en l'atenció als mitjans posterior a la vista. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


Tretze testimonis, entre els quals l'exalcalde Juli Gendrau

En la vista oral d'aquest dilluns, l'exalcalde de Berga, Juli Gendrau, ha estat un dels fins a tretze testimonis als quals s'ha pres declaració. Gendrau era l'alcalde l'any 2012, quan va prendre's l'acord de ple de mantenir l'estelada fins el dia de la independència. L'exbatlle ha corroborat la versió de l'advocat de Venturós, en explicar que la col·locació de l'estelada al consistori va aprovar-se en el ple ordinari del 6 de setembre de 2012 amb ell com a alcalde i que l'acord establia que la bandera hi onejaria fins al dia que Catalunya aconseguís la plena sobirania.

Gendrau ha recordat que aquella va ser la primera vegada que un representant d'una entitat, que en aquest cas va ser l'ANC Berga, entrava una petició al ple de la ciutat, i que aquest fet va ser valorat molt positivament per la majoria de grups municipals. Juli Gendrau ha ressaltat que "de 17 regidors, l'acord només va tenir un vot en contra" i que no va existir oposició posterior de la ciutadania ni va haver-hi cap tipus de revocació dels tribunals. 

Fins a cinc regidors de Berga del mandat 2011 - 2015, així com de l'actual, han declarat en el mateix sentit que Juli Gendrau. Entre ells, companys de l'equip de Govern de Venturós i aleshores regidors de la CUP, com Oriol Camps o Francesc Ribera, o Ermínia Altarriba, actual regidora d'ERC, que en aquell ple representava el PSC. "No ens volíem oposar al que enteníem que era la voluntat del poble", ha explicat Altarriba per explicar la seva abstenció d'aleshores. 
 

Montse Venturós durant la vista oral. Foto: Pilar Màrquez Ambròs


També s'ha pres declaració als dos funcionaris de l'Ajuntament de Berga que van rebre en el seu moment el requeriment de la junta electoral i que van fer-la arribar al primer tinent d'alcalde, Francesc Ribera, i a l'alcaldessa Montse Venturós, respectivament. Així com a membres del cos de Mossos d'Esquadra, que o bé van entregar el requeriment o bé van ser qui va procedir a retirar l'estelada en el marc de les jornades electorals de 27 de setembre i 20 de desembre de 2015. A preguntes de Benet Salellas, diversos dels agents han explicat que van actuar a requeriment de la junta electoral i de l'ordre d'instàncies superiors del cos. 

A les set del vespre hi ha convocada una segona concentració, en aquest cas a la plaça de Sant Pere, davant de l'Ajuntament de Berga.
 

 

Participació