21
de maig
del
2018
Actualitzat
el
22
de maig
a les
8:32h
Des de l'1 de gener de 2014, Tallin, la capital d'Estònia, té el transport públic gratuït. Els habitants del país poden fer us de la xarxa de tranvies i autobusos de la seva capital de forma gratuïta i ilimitada, i el govern ampliarà el servei a la xarxa d'autobusos interregionals a partir del proper mes de juliol. No hi entraran, per ara els serveis ferroviaris ni el transport públic d'altres grans ciutats, que són competència municipal, però el govern pretén, amb aquesta mesura arribar a l'Estònia rural, significativament més pobra i envellida que la població de la capital, en un efecte que pretén ser redistributiu.
Seria possible plantejar-se un servei de Bus Manresa gratuït a la capital del Bages? És econòmicament assumible? Milloraria significativament el trànsit i els problemes d'aparcament?
Un dèficit d'1,6 milions d'euros el 2017
L'any 2017 el servei de transport públic urbà de Manresa (BusManresa) va generar un dèficit d'1,6 milions d'euros (concretament 1.611.136 euros). Aquesta xifra suposa un dèficit de 0,83 euros per viatger, i un 58,48% del total del cost del servei, que va ser de menys de 2,8 milions d'euros (2.755.078 euros). O sigui, actualment, prop d'un 60% del servei ja es paga amb les diferents administracions públiques.
D'aquests 1,6 milions de dèficit del servei que ofereix Bus Manresa, la Generalitat es va fer càrrec de 253.000 euros i l'Estat, de 144.500, de manera que l'Ajuntament de Manresa ha cobert poc més d'1,2 milions d'euros (1,213.899 euros). Així, sense tenir en compte altres consideracions, si Manresa hagués tingut un transport públic urbà gratuït (i universal) durant el 2017, li hagués suposat 1.143.000 euros més d'injecció econòmica.
L'Ajuntament de Manresa ja ofereix transport públic gratuït o descomptes a alguns perfils poblacionals com persones d'edat avançada amb renda baixa i altres circumstàncies, de manera que la universalització de la gratuïtat ja no seria del 100% de la població.
Com a Tallin, que la gratuïtat del transport públic està reservada a ciutadans nacionals, a Manresa també es pot limitar la cobertura als veïns i veïnes de la ciutat, i a persones d'altres poblacions que acreditin treballar o estudiar a la capital del Bages. També és possible treure de la cobertura els bitllets combinats amb altres transports públics. I la despesa fixa es reduiria en el aspecte que no caldrien tants controls d'accés als autobusos.
Seguint la mateixa línia, i en el marc d'implementar un sistema novedós a nivell estatal, caldria veure la possibilitat de renegociar les subvencions de l'Estat i la Generalitat al servei. Unes xifres que, també cal considerar, estan analitzades seguint el cas d'un servei externalitzat a nivell de concessió.
Reduir el trànsit i millorar l'aparcament
Segons una anàlisi realitzada per Magnet, a Tallin en els primers dos anys d'implementació de la gratuïtat del transport públic, l'increment de viatgers va ser de només l'1,2%, tot i que les substancials diferències amb Manresa, tant pel que fa a la seva població, com latitut, com orografia, fa que no es pugui extrapolar aquesta dada en una previsió per a la capital del Bages. Malgrat la gratuïtat del servei, aquestes dades evidencien que caldria mantenir una campanya de conscienciació, a la que hi ajudaria, però, la cobertura mediàtica de la mesura que a ben segur tindria tant a nivell nacional com estatal.
A més a més, el fet que el govern d'aquell país ampliï aquest 2018 la gratuïtat als seus autobusos interregionals, evidencia que altres efectes com la igualtat d'oportunitats, la reducció en la contaminació i la millora en la mobilitat també s'han de tenir en compte.
Ara, que a partir d'aquest dilluns 21 de maig, les noves línies de BusManresa tenen parades en zones com el Congost, els Dolors o els Trullols, que poden servir d'aparcaments dissuassoris, les persones que treballen o estudien a la capital del Bages es podrien estalviar entrar al nucli urbà amb el seu vehicle privat.
Lligats de mans amb la zona blava
Cal valorar, però, que l'excepcionalitat de la concessió de la zona blava de Manresa, explotada per una empresa privada i amb un mínim garantit d'aparcaments, fa que el que es pretengui millorar en mobilitat i aparcament en el nucli de Manresa, signifiqui un sobrecost per a les arques municipals, que han de cobrir, any rere any, el diferencial entre el recapta la concessionària amb l'aparcament, i el mínim negociat de la concessió. O sigui que si menys vehicles aparquen en zona blava, més ha de pagar l'Ajuntament al cap de l'any.
Seria possible plantejar-se un servei de Bus Manresa gratuït a la capital del Bages? És econòmicament assumible? Milloraria significativament el trànsit i els problemes d'aparcament?
Un dèficit d'1,6 milions d'euros el 2017
L'any 2017 el servei de transport públic urbà de Manresa (BusManresa) va generar un dèficit d'1,6 milions d'euros (concretament 1.611.136 euros). Aquesta xifra suposa un dèficit de 0,83 euros per viatger, i un 58,48% del total del cost del servei, que va ser de menys de 2,8 milions d'euros (2.755.078 euros). O sigui, actualment, prop d'un 60% del servei ja es paga amb les diferents administracions públiques.
D'aquests 1,6 milions de dèficit del servei que ofereix Bus Manresa, la Generalitat es va fer càrrec de 253.000 euros i l'Estat, de 144.500, de manera que l'Ajuntament de Manresa ha cobert poc més d'1,2 milions d'euros (1,213.899 euros). Així, sense tenir en compte altres consideracions, si Manresa hagués tingut un transport públic urbà gratuït (i universal) durant el 2017, li hagués suposat 1.143.000 euros més d'injecció econòmica.
L'Ajuntament de Manresa ja ofereix transport públic gratuït o descomptes a alguns perfils poblacionals com persones d'edat avançada amb renda baixa i altres circumstàncies, de manera que la universalització de la gratuïtat ja no seria del 100% de la població.
Com a Tallin, que la gratuïtat del transport públic està reservada a ciutadans nacionals, a Manresa també es pot limitar la cobertura als veïns i veïnes de la ciutat, i a persones d'altres poblacions que acreditin treballar o estudiar a la capital del Bages. També és possible treure de la cobertura els bitllets combinats amb altres transports públics. I la despesa fixa es reduiria en el aspecte que no caldrien tants controls d'accés als autobusos.
Seguint la mateixa línia, i en el marc d'implementar un sistema novedós a nivell estatal, caldria veure la possibilitat de renegociar les subvencions de l'Estat i la Generalitat al servei. Unes xifres que, també cal considerar, estan analitzades seguint el cas d'un servei externalitzat a nivell de concessió.
Reduir el trànsit i millorar l'aparcament
Segons una anàlisi realitzada per Magnet, a Tallin en els primers dos anys d'implementació de la gratuïtat del transport públic, l'increment de viatgers va ser de només l'1,2%, tot i que les substancials diferències amb Manresa, tant pel que fa a la seva població, com latitut, com orografia, fa que no es pugui extrapolar aquesta dada en una previsió per a la capital del Bages. Malgrat la gratuïtat del servei, aquestes dades evidencien que caldria mantenir una campanya de conscienciació, a la que hi ajudaria, però, la cobertura mediàtica de la mesura que a ben segur tindria tant a nivell nacional com estatal.
A més a més, el fet que el govern d'aquell país ampliï aquest 2018 la gratuïtat als seus autobusos interregionals, evidencia que altres efectes com la igualtat d'oportunitats, la reducció en la contaminació i la millora en la mobilitat també s'han de tenir en compte.
Ara, que a partir d'aquest dilluns 21 de maig, les noves línies de BusManresa tenen parades en zones com el Congost, els Dolors o els Trullols, que poden servir d'aparcaments dissuassoris, les persones que treballen o estudien a la capital del Bages es podrien estalviar entrar al nucli urbà amb el seu vehicle privat.
Lligats de mans amb la zona blava
Cal valorar, però, que l'excepcionalitat de la concessió de la zona blava de Manresa, explotada per una empresa privada i amb un mínim garantit d'aparcaments, fa que el que es pretengui millorar en mobilitat i aparcament en el nucli de Manresa, signifiqui un sobrecost per a les arques municipals, que han de cobrir, any rere any, el diferencial entre el recapta la concessionària amb l'aparcament, i el mínim negociat de la concessió. O sigui que si menys vehicles aparquen en zona blava, més ha de pagar l'Ajuntament al cap de l'any.