ExpoBages reconeix Gossos i fa una repassada històrica de les fires de Manresa

El grup ha recollit el Pollet d'Or pels seus 25 anys de trajectòria musical vinculada al territori, en un acte oficial celebrat a l'Institut Lluís de Peguera

Els Gossos recollint el Pollet d'Or de mans de Valentí Junyent
Els Gossos recollint el Pollet d'Or de mans de Valentí Junyent | Fira Manresa
Redacció
19 de maig del 2018
Actualitzat a la 13:08h
Amb l'acte institucional d'aquest dissabte al migdia ha quedat oficialment inaugurada la 38a edició de la fira ExpoBages Ascensió, que fa 6 anys es va traslladar des del Palau Firal fins al centre de Manresa, recuperant alguns espais que ja l'havien acollida en les seves primeres edicions. Un d'ells, l'Institut Lluís de Peguera, ha estat l'escenari de la inauguració, que ha obert Llorenç Juanola, president de la comissió organitzadora, que ha agraït la col·laboració de les entitats que s'han implicat en l'organització de la fira d'enguany i  ha convidat la ciutadania a participar d'ExpoBages: "Tenim davant nostre un gran cap de setmana de festa, amb música al carrer, teatre, gastronomia, activitats especials als museus, propostes turístiques, activitats infantils... Un cap de setmana per conèixer Manresa, per viure-la intensament".

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha entregat el Pollet d'Or al grup musical Gossos, en reconeixement a la seva trajectòria professional innovadora, exitosa i molt vinculada al territori. Natxo Tarrés, en nom de Gossos, ha explicat que "és un honor portar el nom de Manresa arreu" i ha dedicat el guardó a la ciutat i la seva cultura.

També han intervingut en la inauguració el president de la Cambra de Manresa, Pere Casals, i i el secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Joan Aregio. Casals ha destacat que no és una fira només de ciutat, sinó de comarca, i ha assegurat que és un bon instrument "per donar a conèixer tot el que som: cultura, patrimoni, comerç, atractiu turístic...". Per la seva banda, Aregio ha reivindicat la necessitat de fires que promoguin l'activitat comercial "perquè la millor manera de fer riquesa i repartir-la és l'activitat econòmica, i aquesta és la millor política social".

Ha clos el torn de parlaments l'alcalde de Manresa que ha insistit en el perfil transversal de la fira, en el seu àmbit comarcal i ha destacat la seva "finalitat comercial, però també lúdica i festiva i, enguany, amb activitats de caire cultural".

Després dels parlaments, la historiadora Lluïsa Font ha fet una breu ponència repassant cinc fires històriques de Manresa que van tenir lloc al recinte de l'Institut Lluís de Peguera, els anys 1952, 1957, 1978, 1979 i 1980. Durant la seva intervenció ha explicat algunes curiositats com quins van ser els productes estrella a la fira del 57: "màquines d'afaitar elèctriques, rentadores, cafeteres i la Coca-cola". En acabar, la comitiva oficial ha fet un recorregut per l'ExpoBages.

Fins demà diumenge al vespre, els visitants podran gaudir d'una àmplia exposició d'estands i activitats paral·leles en l'ExpoBages més gran de la història, amb més de 150 expositors de sectors molt diversos que omplen el centre de Manresa. La fira ha guanyat enguany un nou espai, el carrer Josep Maria Planes, on s'ubiquen activitats per als més petits com jocs infantils i inflables, a més dels bombers de Manresa, una mostra d'oficis artesans i parades de brocanters.

L'eix central és al Passeig Pere III, carrer Guimerà, Muralla del Carme i plaça Sant Domènec. L'aposta pel Centre Històric es manté i s'amplia, amb propostes a la Plaça Major i a la Plana de l'Om, on tindrà lloc la primera edició del Batec del Centre Històric amb actuacions de diferents propostes culturals. En aquest mateix espai també hi ha estands amb informació sobre l'oferta turística del Bages. Al carrer Nou i la Plaça Sant Domènec s'ubiquen les parades d'artesans, mentre que als carrers Mestre Blanc i Jaume I hi ha exposicions de tractors antics, motos i bicicletes. L'oferta del sector de l'automoció torna a concentrar-se a la Muralla, al carrer Guimerà i a la Plaça Porxada.