17
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
15:42h
Al voltant de 1.700 alumnes d'arreu de Catalunya passaran durant aquesta setmana per la 17a edició del Mercat Escolar de la Prehistòria al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià. La directora del Museu de Moià, Marta Fàbrega, ha explicat a l'ACN que la recreació del poblat prehistòric permet que els alumnes gaudeixin en primera persona d'una "immersió plena" al món de la prehistòria i fer-se a la idea sobre aspectes bàsics com per exemple com es vivia en aquella època, quines eines utilitzaven per caçar o com s'encenia un foc. Durant tot el matí, alumnes de diferents escoles del país, dividits en petits grups, han anat passant per cadascun dels nou tallers per, entre d'altres, preparar-se un aperitiu a base de fruits secs i mel o construir-se el seu propi brunzidor, una eina que feia música i el so també alertava de perill. Un cop acabades les activitats, els alumnes han realitzat una visita guiada a les Coves del Toll, l'indret on vivien els prehistòrics.
Sorpresa i curiositat en les cares dels escolars que han participat aquest dijous en els diferents tallers del Mercat Escolar de la Prehistòria de Moia. Alguns alumnes ja han treballat la prehistòria a l'aula, però per d'altres, en canvi, és tota una descoberta. Amb tot, tant se val si ja s'ha treballat com si no, "perquè quan vius en primera persona els continguts que t'expliquen te'ls fas molt més teus", ha assenyalat la directora del Museu de Moià, Marta Fàbrega. En aquest sentit, el mercat busca fer reviure la prehistòria d'una manera experimental i, a la vegada, aconseguir que els joves s'ho passin bé.
La benvinguda al poblat prehistòric que s'ha preparat al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià comença amb un primer taller que consisteix en pintar la cara als infants tal com ho feien els prehistòrics. Segons Fàbrega, aquest primer contacte amb la pintura facial serveix per capbussar-los de ple en l'edat prehistòrica i els fa conscients que durant tot el recorregut aniran realitzant activitats relacionades amb aquella època. Després, en una de les primeres cabanes que té el circuit, es duu a terme un taller d'explicació on es parla de l'evolució humana i també de l'evolució tecnològica.
Un dels temes estrella dins la prehistòria és el fet que els homes fossin capaços de fer foc. Precisament, aquest és un dels tallers que captiva més els escolars, ha explicat Marta Fàbrega. Entre les activitats que aixequen més expectació també hi ha la de pintura rupestre a través de pigments naturals, perquè els alumnes poden dibuixar amb pinzells les pintures prehistòriques que vulguin sobre un mur preparat per a l'ocasió.
Un altre dels tallers és poder-se convertir per un dia en caçadors, els nens i nenes experimenten la caça amb un arc i una fletxa i han de fer diana en unes figures amb aparença d'animal. D'altra banda, hi ha una activitat que parla de l'alimentació que se seguia a la prehistòria i els alumnes poden elaborar i tastar una torrada amb una pasta de fruits secs i mel que elaboren ells mateixos com si fos un piscolabis. L'últim taller és aprendre a fer el seu propi 'brunzidor', una eina que a la prehistòria s'utilitzava per comunicar-se, espantar animals o fer música.
La Bet Simón i en Genís Garcia són dos alumnes de 1r d'ESO del col·legi Sagrat Cor de Vic que aquest dijous han participat al mercat. A la Bet, el taller que més li ha agradat és el de nutrició, "perquè ha estat divertit pelar i triturar les nous per fer-nos el menjar, ens hem sentit com si fóssim allà". La jove ha destacat que tots els materials que utilitzaven els prehistòrics "els treien de la natura". Com per exemple els pigments per la pintura, que eren minerals o pedres barrejades amb aigua, el menjar o la construcció de les llances. El taller que més ha seduït en Genís Garcia ha estat el del foc. "Pensava que era molt més fàcil fer foc, però s'hi podien arribar a estar molta estona", ha dit. Viure en aquella època, segons els dos joves, "havia de ser molt més difícil". "Ara anem al supermercat o a una botiga i ho comprem tot, però abans s'havien de fer l'arc, caçar i, a més, també tenien el perill que un animal els ataqués", ha reflexionat en Genís.
L'activitat acaba amb una visita a les Coves del Toll, un dels jaciments arqueològics prehistòrics més rics i prolífics d'Europa del qual només s'ha excavat un 20% de la totalitat. Ara la cova és visitable, tot i les intenses pluges que la van tornar a inundar i van obligar a tancar l'espai durant uns dies l'abril passat. "S'ha d'anar investigant i trobar solucions per compaginar el patrimoni natural, el patrimoni arqueològic i l'ús més turístic que se li dona a l'equipament", ha explicat Marta Fàbrega.
Sorpresa i curiositat en les cares dels escolars que han participat aquest dijous en els diferents tallers del Mercat Escolar de la Prehistòria de Moia. Alguns alumnes ja han treballat la prehistòria a l'aula, però per d'altres, en canvi, és tota una descoberta. Amb tot, tant se val si ja s'ha treballat com si no, "perquè quan vius en primera persona els continguts que t'expliquen te'ls fas molt més teus", ha assenyalat la directora del Museu de Moià, Marta Fàbrega. En aquest sentit, el mercat busca fer reviure la prehistòria d'una manera experimental i, a la vegada, aconseguir que els joves s'ho passin bé.
La benvinguda al poblat prehistòric que s'ha preparat al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià comença amb un primer taller que consisteix en pintar la cara als infants tal com ho feien els prehistòrics. Segons Fàbrega, aquest primer contacte amb la pintura facial serveix per capbussar-los de ple en l'edat prehistòrica i els fa conscients que durant tot el recorregut aniran realitzant activitats relacionades amb aquella època. Després, en una de les primeres cabanes que té el circuit, es duu a terme un taller d'explicació on es parla de l'evolució humana i també de l'evolució tecnològica.
Un dels temes estrella dins la prehistòria és el fet que els homes fossin capaços de fer foc. Precisament, aquest és un dels tallers que captiva més els escolars, ha explicat Marta Fàbrega. Entre les activitats que aixequen més expectació també hi ha la de pintura rupestre a través de pigments naturals, perquè els alumnes poden dibuixar amb pinzells les pintures prehistòriques que vulguin sobre un mur preparat per a l'ocasió.
Un altre dels tallers és poder-se convertir per un dia en caçadors, els nens i nenes experimenten la caça amb un arc i una fletxa i han de fer diana en unes figures amb aparença d'animal. D'altra banda, hi ha una activitat que parla de l'alimentació que se seguia a la prehistòria i els alumnes poden elaborar i tastar una torrada amb una pasta de fruits secs i mel que elaboren ells mateixos com si fos un piscolabis. L'últim taller és aprendre a fer el seu propi 'brunzidor', una eina que a la prehistòria s'utilitzava per comunicar-se, espantar animals o fer música.
La Bet Simón i en Genís Garcia són dos alumnes de 1r d'ESO del col·legi Sagrat Cor de Vic que aquest dijous han participat al mercat. A la Bet, el taller que més li ha agradat és el de nutrició, "perquè ha estat divertit pelar i triturar les nous per fer-nos el menjar, ens hem sentit com si fóssim allà". La jove ha destacat que tots els materials que utilitzaven els prehistòrics "els treien de la natura". Com per exemple els pigments per la pintura, que eren minerals o pedres barrejades amb aigua, el menjar o la construcció de les llances. El taller que més ha seduït en Genís Garcia ha estat el del foc. "Pensava que era molt més fàcil fer foc, però s'hi podien arribar a estar molta estona", ha dit. Viure en aquella època, segons els dos joves, "havia de ser molt més difícil". "Ara anem al supermercat o a una botiga i ho comprem tot, però abans s'havien de fer l'arc, caçar i, a més, també tenien el perill que un animal els ataqués", ha reflexionat en Genís.
L'activitat acaba amb una visita a les Coves del Toll, un dels jaciments arqueològics prehistòrics més rics i prolífics d'Europa del qual només s'ha excavat un 20% de la totalitat. Ara la cova és visitable, tot i les intenses pluges que la van tornar a inundar i van obligar a tancar l'espai durant uns dies l'abril passat. "S'ha d'anar investigant i trobar solucions per compaginar el patrimoni natural, el patrimoni arqueològic i l'ús més turístic que se li dona a l'equipament", ha explicat Marta Fàbrega.