Els actes d'homenatge a Mossèn Junyent clouran dissabte amb la III Jornada Joan Vilar Costa

El Casal de l'Església de Manresa acollirà dues conferències a càrrec de Ramon Nogués i Jordi Figuerola

Redacció
17 de maig del 2018
Actualitzat a les 10:19h
Aquest dissabte, 19 de maig, es durà a terme el darrer acte d'homenatge a Mossèn Junyent, el religiós vigatà estretament lligat a la ciutat de Manresa que enguany fa vint-i-cinc anys que es va morir víctima d'un càncer.

La Fundació Independència i Progrés, el Centre d'Estudis del Bages i el Moviment Cristià Comunitari van iniciar, el mes de gener, una sèrie d'actes per recordar la vida i obra de Mossèn Junyent. El darrer que duran a terme serà el d'aquest dissabte i s'emmarcarà dins de la tercera jornada Joan Vilar i Costa. Sota el títol Espiritualitat i compromís social: Homenatge a Mossèn Junyent, la jornada -que tindrà lloc al Casal de l'Església de Manresa- començarà a dos quarts de deu del matí amb la conferència "Espiritualitat i religions en l'imaginari català actual" a càrrec de Ramon Nogués, científic i capellà.

Després d'una pausa de mitja hora, l'activitat es reprendrà a dos quarts de dotze del migdia amb la ponència "Josep Junyent, compromís en un temps de canvis", a càrrec de Jordi Figuerola, professor d'Història de la Religió a la UAB, expert en el paper de l'església durant el segle XX, i conegut de Junyent.

Al final de cada ponència hi haurà un temps per a preguntes i debat, si escau. La jornada serà gratuïta i oberta a tothom.

Sobre Mossèn Junyent

Josep Junyent va néixer a Vic el mes de juliol de l'any 1930 i va estudiar la carrera eclesiàstica al Seminari vigatà. Amb una gran vocació pel món de l'art, de ben jove també se li va despertar la curiositat cap al camp de les ciències naturals, que es va concretar amb una important col·lecció de papallones que va anar aplegant al llarg de la seva vida.

A banda de la religió i la passió per l'art i la ciència, Junyent va resultar ser un gran escriptor. Amb només 15 anys va guanyar el primer premi a la millor evocació d'un personatge de Canigó en el Certamen Literari celebrat a Folgueroles amb motiu del centenari del naixement de Verdaguer.

El juliol de 1954 va ser  nomenat vicari de Calldetenes, un càrrec que va compaginar amb els estudis de Filosofia i Lletres que cursava a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va traslladar-se a Roma,  on es va llicenciar en Teologia i en Arqueologia a la Universitat Gregoriana.

Amb 31 anys va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Manresa, on el van nomenar vicari de l'església del Carme. A la capital de Bages va dur-hi  a terme una intensa activitat pastoral i de docència, exercint de professor a l'Escola Tècnica Universitària minero-metal·lúrgica (actual UPC) i a l'Escola de Teologia. També va jugar un paper molt important en el terreny cívic durant el franquisme, protegint i estimulant activitats i sectors, fins i tot d'ideologia ben diferent de la seva, que es movien en el límit o plenament dintre de la clandestinitat.