16
de maig
del
2018
Actualitzat
el
17
de maig
a les
17:26h
El mig centenar de ferits que ha denunciat les càrregues policials de la Guàrdia Civil al Bages durant l'1-O exigeix a l'Audiència de Barcelona que insti a la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa a acceptar la identificació dels agents que hi van actuar. Després que la jutge ho rebutgés, dimecres passat, el Col·legi d'Advocats de Manresa –que lidera la demanda dels lesionats- ha presentat el recurs en el qual sol·licita a l'òrgan judicial que insti a la jutge a reconsiderar-ho. El Col·legi justifica la petició per la "indefensió" que suposa pels demandants la negativa i apunta al fet que els arguments que està fent servir la magistrada no són els propis de la fase d'instrucció, sinó de fases més avançades del procés.
En el recurs, presentat divendres, el Col·legi d'Advocats de Manresa sol·licita la identificació dels agents de la Guàrdia Civil. Entre els arguments emprats recorda que en el moment inicial la jutgessa ho va admetre a tràmit, fet que va obligar a la Guàrdia Civil a elaborar un informe en el qual s'identificava agents que van actuar –cap dels que hauria carregat sinó els que feien funcions de vigilància i retirada d'urnes- i en el que, a més, s'assenyalava que la resistència va ser pacífica. És per aquesta raó que el Col·legi considera "encara més justificat" la pràctica de les diligències.
El col·lectiu d'advocats de Manresa lamenta que la jutge dediqui la major part de la interlocutòria a valorar fins a quin punt seria útil la identificació dels agents en funció de l'excés policial i que resolgui que no és necessari perquè no hi va haver excés policial. Considera aquesta decisió contrària "prematura" i "contraria al dret". Recorda que el procés es troba en fase d'instrucció i que ha de ser un altre jutge "no contaminat" el que resolgui sobre aquest aspecte. També assegura que aquest "enjudiciament" s'ha de realitzar en fases "més avançades del procés". Segons el Col·legi, la negativa genera "indefensió material" pels ferits "des del moment inicial del procés". A més recorda que el rebuig pot marcar el desenllaç de la causa.
La identificació dels agents
En el mateix recurs el Col·legi sol·licita que s'admetin altres peticions realitzades i que han estat rebutjades, com són la citació dels agents de Callús que sí que han pogut ser identificats. Afirma que la jutge ho ha rebutjat sense ni tan sols haver escoltat al perjudicat.
En la petició a l'Audiència de Barcelona, el Col·legi insisteix en la necessitat d'altres proves que han estat rebutjades, com són quines ordres tenien les unitats que van intervenir i perquè no anaven identificats. La jutge va dir que era irrellevant pel cas, mentre que els advocats li responen que "van causar danys en la integritat física i moral dels ciutadans des de l'anonimat".
La no prorroga
En paral·lel al recurs per la negativa de les proves, el Col·legi també ha recorregut la negativa de la magistrada a la demanda del Ministeri Fiscal de considerar el procés "complex" i prorrogar la fase d'instrucció dels sis –màxim per llei- als 18 mesos. En cas de no fer-ho, assenyalen, s'estaria produint un "greuge" als ferits. La jutge considera que els únics possibles delictes de lesions "són lleus" al que el col·legi respon que s'estan investigant "uns fets" i que no correspon a aquesta part del procés tipificar-ho com a tal. A més recorda que hi ha multiplicitat de possibles fets a investigar que tenen característiques de delicte, un supòsit que recorden que també va apreciar el ministeri fiscal en fer la demanda d'augmentar el termini.
En el recurs, presentat divendres, el Col·legi d'Advocats de Manresa sol·licita la identificació dels agents de la Guàrdia Civil. Entre els arguments emprats recorda que en el moment inicial la jutgessa ho va admetre a tràmit, fet que va obligar a la Guàrdia Civil a elaborar un informe en el qual s'identificava agents que van actuar –cap dels que hauria carregat sinó els que feien funcions de vigilància i retirada d'urnes- i en el que, a més, s'assenyalava que la resistència va ser pacífica. És per aquesta raó que el Col·legi considera "encara més justificat" la pràctica de les diligències.
El col·lectiu d'advocats de Manresa lamenta que la jutge dediqui la major part de la interlocutòria a valorar fins a quin punt seria útil la identificació dels agents en funció de l'excés policial i que resolgui que no és necessari perquè no hi va haver excés policial. Considera aquesta decisió contrària "prematura" i "contraria al dret". Recorda que el procés es troba en fase d'instrucció i que ha de ser un altre jutge "no contaminat" el que resolgui sobre aquest aspecte. També assegura que aquest "enjudiciament" s'ha de realitzar en fases "més avançades del procés". Segons el Col·legi, la negativa genera "indefensió material" pels ferits "des del moment inicial del procés". A més recorda que el rebuig pot marcar el desenllaç de la causa.
La identificació dels agents
En el mateix recurs el Col·legi sol·licita que s'admetin altres peticions realitzades i que han estat rebutjades, com són la citació dels agents de Callús que sí que han pogut ser identificats. Afirma que la jutge ho ha rebutjat sense ni tan sols haver escoltat al perjudicat.
En la petició a l'Audiència de Barcelona, el Col·legi insisteix en la necessitat d'altres proves que han estat rebutjades, com són quines ordres tenien les unitats que van intervenir i perquè no anaven identificats. La jutge va dir que era irrellevant pel cas, mentre que els advocats li responen que "van causar danys en la integritat física i moral dels ciutadans des de l'anonimat".
La no prorroga
En paral·lel al recurs per la negativa de les proves, el Col·legi també ha recorregut la negativa de la magistrada a la demanda del Ministeri Fiscal de considerar el procés "complex" i prorrogar la fase d'instrucció dels sis –màxim per llei- als 18 mesos. En cas de no fer-ho, assenyalen, s'estaria produint un "greuge" als ferits. La jutge considera que els únics possibles delictes de lesions "són lleus" al que el col·legi respon que s'estan investigant "uns fets" i que no correspon a aquesta part del procés tipificar-ho com a tal. A més recorda que hi ha multiplicitat de possibles fets a investigar que tenen característiques de delicte, un supòsit que recorden que també va apreciar el ministeri fiscal en fer la demanda d'augmentar el termini.