La nova estratègia de promoció de Manresa fa augmentar un 30% el nombre de turistes

Els números parlen per sí sols. Des que l'Ajuntament de Manresa va decidir encomanar la gestió turística de la ciutat a la Fundació Fira de Manresa, que la xifra de visitants que s'interessen per la ciutat no ha fet més que augmentar.

Una de les estadístiques que així ho demostra és la de la taxa turística que les persones han de costejar si pernocten en algun dels hotels o allotjaments de la ciutat. L'any 2015 va ser de 3.649,03 euros; el 2016, de 5.206,85 euros i el 2017 s'estima que serà de prop d'11.000 euros, si bé encara no s'han publicat les xifres referents al quart trimestre d'aquest any.

Aquesta variació quantitativa també es fa palesa en el nombre de turistes que han participat en alguna de les visites guiades ofertes per l'Oficina de Turisme de la ciutat. L'any 2016 van ser-ne 2.076; el 2017, 2.702 (un 30% més), i aquest 2018, de moment, ja n'hi ha comptabilitzades més de 2.500.

Amb la mirada posada en el projecte Manresa 2022 i amb la voluntat de promocionar la ciutat i fer-la més atractiva, l'any 2016 el consistori va nomenar l'exdirector del Museu de la Pell d'Igualada, Albert Tulleuda, com a gerent de Fira Manresa, actualment rebatejada amb el nom de Fundació Turisme i Fires de Manresa, precisament per explicitar-ne el seu àmbit d'actuació.

En quin punt es troba, la ciutat, turísticament parlant?

En un punt on mai abans havia estat, perquè fins ara no ens havíem plantejat dedicar-nos al turisme.

No ens ho crèiem?

Jo sempre he dit que Manresa ha de ser moltes coses. Una d'elles és més turística, perquè la ciutat, aparentment, té uns atractius que poden ser un reclam.

Aparentment?

Sí. Tenim patrimoni i recursos turístics, però hem d'analitzar si aquests es poden convertir en un producte amb un mercat que el compri.

I això és el que esteu fent ara.

Exacte. Fins ara la promoció turística no havia estat un projecte de ciutat. L'únic que s'havia fet era traçar els punts d'interès més clàssics com la Cova o la Seu; elaborar follets informatius, i col·locar una senyalització correcta. Tot això està molt bé i és la base, però no entra dins del mercat turístic. Quan el 2017 se'ns va donar tota la gestió del turisme vam consolidar un equip de treball i vam començar a fortificar la branca de la comercialització a través de dos fronts.

Quins?

El primer, a través de la Diputació de Barcelona, que ens va atorgar una subvenció tècnica i amb qui ara, conjuntament, estem fent una diagnosi de què tenim a la ciutat i què hi ha al mercat per saber si el que oferim hi té cabuda. L'altre front és sondejar què necessita el mercat turístic que nosaltres li puguem oferir. Això ho estem treballant amb una empresa fent visites comercials.

Aquest segon front consistiria en omplir buits dins del mercat turístic?

Més o menys i sempre dintre de les nostres possibilitats. Per exemple, jo tinc una tassa i te la vull vendre. A tu t'agradarà o no t'agradarà. Si t'agrada, me la compraràs, i si no, et demanaré com voldries que fos.

Això vol dir, doncs, que a diferència de Barcelona i Girona, per exemple, Manresa necessita tenir un plus perquè la gent (sobretot de Catalunya) hi vagi a passar el dia?

De fet, el turisme que tenim ara és precisament aquest.

I no s'hi aturen perquè els ve de passada?

Hi ha moltes tipologies de visitants. Si ens centrem amb els d'altres punts de Catalunya n'hi ha molts que venen perquè han sentit a parlar de Manresa pel que sigui. Un altre grup ve per esdeveniments concrets (ja sigui la Fira Mediterrània, la de l'Aixada...), i, finalment, tenim gent que ens visita pel tema de la natura (Anella Verda, Parc de la Sèquia...) . I és precisament aquest tipus de públic individual el que s'ha treballat més a nivell de promoció. Ara, el que estem fent és explotar la part de grups i de turisme organitzat.

A través d'empreses privades.

Correcte. El nostre paper és el de posar carbó a la màquina per intentar que cada cop vagin sortint més empreses que es creguin el potencial de la ciutat. Estem treballant per crear un marc idoni perquè hi hagi iniciatives privades que s'hi vagin agafant.

Hem parlat del turisme local. El de fora de Catalunya per què ve?

Per Sant Ignasi i perquè som a prop de Barcelona.

I l'allotjament és més barat.

Efectivament. I no ens ha de fer vergonya acceptar-ho. També és cert que Manresa és un centre que et permet ser molt radial.

I Montserrat?

Allà hi van molts grups internacionals organitzats, amb grans companyies turístiques que mai passaran per Manresa.
 

Sabem vendre bé la història de Sant Ignasi?

L'estem treballant molt bé tant amb la Companyia de Jesús com en altres sectors. Hem fet molta feina però és una feina de lentitud. Hem de tenir en compte que el nom de Manresa està per tot el món. I això ha estat gràcies a la Companyia de Jesús. De fet, ara, un dels productes que s'està treballant amb un operador internacional és la Manresa Cup.

Manresa Cup?

El que fan és organitzar esdeveniments esportius entre diferents escoles universitàries del món jesuïta i venen a fer una estada a Barcelona i a Manresa. I es diu Manresa Cup i no Barcelona Cup perquè va ser aquí el punt zero de transformació de Sant Ignasi.

Som un gran pol d'atracció, en aquest sentit.

Això vol dir que tenim una xarxa de distribució a nivell mundial que si l'haguéssim de pagar seria impossible. Per tant, ens cal la col·laboració de la Companyia de Jesús. El que fem és aprofitar aquesta xarxa per crear un producte que estigui vinculat amb els espais relacionats amb Sant Ignasi.

Fent turisme religiós?

No podem fer turisme religiós. El que fem és turisme de patrimoni religiós, que és molt diferent. El gran sentit laic de Sant Ignasi és la transformació personal que va viure. En aquest sentit ja estem treballant perquè la gent que vingui pugui trobar aquesta part de conversió que ell va viure.

A través del Camí Ignasià?

Exacte. Aquest camí, que comença a Azpeitia i acaba a Manresa, s'està treballant a nivell de producte en sintonia amb el govern basc.

Com un Camino de Santiago 2?

Sí però no. No pretenem que tingui la mateixa afluència de gent. El que hem de mirar és que el camí sigui aquest camí de transformació que cridi l'atenció a un tipus de públic una mica diferent que el que té el de Santiago.

Però té un públic concret, el Camino de Santiago?

Ara hi va tot tipus de gent. I de fet, això els està generant, a dia d'avui, una sèrie de problemes. I en cap cas vull desmerèixer-lo, però el que volem fer nosaltres és oferir un relat que justifiqui per què es fa el camí. I pot ser un relat lligat a la natura, a la transformació o al que sigui. Encara ho hem de crear. És molt més important, penso, crear un relat coherent i que tingui una identificació.

Deixant de banda Sant Ignasi, Manresa té altres atractius.

Oi tant. Però  hem de tenir en compte que quan es crea una destinació turística com la que volem crear, s'ha de buscar una punta de llança per on entrar. A nivell internacional és tot el món ignasià i a nivell local ho estem estudiant.

No hi ha res que destaqui?

El que funciona molt bé són les visites a la Seu i al Centre d'Interpretació del Balç.

I després d'aquest paraigües que fa de punta de llança veneu la resta de productes.

Exactament. El que fa la punta de llença és donar solidesa. Llavors ve la resta: DO Pla de Bages, l'Anella Verda, el Parc de la Sèquia, el Geoparc... Hem de ser conscients que la gent que ve per Sant Ignasi també li agrada beure un bon vi, o fer una caminada per la natura... la destinació ha de tenir moltes variables però també una punta de llança que faci d'esquer i ens situï en el mapa.

Els turistes que venen queden contents?

El que detecto a través d'enquestes fetes pel Laboratori de Turisme de la Diputació, és que el grau de satisfacció de la gent que ve al Bages és el més positiu de tota la província de Barcelona.

Això és una gran notícia!

Sí, molt. Però també podem fer-ne la lectura que com que els turistes tenen unes expectatives tan baixes del que hi veuran, se sorprenen gratament.