Mireia Boya: «El jutge Llarena no m'hauria vacilat si jo hagués estat un home»

L'exdiputada de la CUP i l'activista feminista Maria Ribó conversen amb Marta Roqueta en un acte a Manresa organitzat pel CDR i l'AVV Vic-Remei

L'exdiputada de la CUP Mireia Boya durant la xerrada a Manresa
L'exdiputada de la CUP Mireia Boya durant la xerrada a Manresa | Pere Fontanals
10 de maig del 2018
Actualitzat el 11 de maig a les 9:01h
Parlant de dona i república a la sala gòtica de Sant Andreu, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya s'ha mostrat convençuda que "el jutge Llarena no m'hauria vacilat si jo hagués estat, per exemple, en Turull, o qualsevol altre dels homes investigats" en referència a l'estirabot que el magistrat li va etzibar en la seva última compareixença a la sala del Tribunal Suprem: "si vol l'acuso de rebel·lió". "Estic segura que va ser determinant que fos dona i jove" perquè la contestés així, ha exposat l'aranesa.

Mireia Boya ha compartit espai amb l'activista feminista Maria Ribó i la periodista Marta Roqueta aquest dijous al vespre a la sala gòtica de Sant Andreu en una conversa entre les tres sobre "Dona i República", en un acte organitzat pel CDR sud de Manresa i l'Associació de Veïns Vic-Remei.

Tant Boya com Rodó han posat de manifest la injustícia que suposa la diferència de tracte mediàtic que reben les dones empresonades i exiliades respecte als homes. "Més tenint en compte el paper capdal de les dones en la defensa de les escoles abans de l'1-O", ha apuntat Boya. Rodó ha afegit també que en els mitjans "les dones agafen protagonisme com a familiars dels presos o exiliats, llavors dón 'la dona de..., o la germana de..., o la filla de...".
 

Maria Rodó, Marta Roqueta i Mireia Boya en l'acte d'aquest dijous a Manresa Foto: Pere Fontanals


Boya ha apuntat que també a la presó hi ha discriminació de gènere. "Les condicions a Alcalá Meco són pitjors que a Estremera", i ha explicat que "mentre la Carme Forcadell i la Dolors Bassa han de donar una llista de les 10 visites que rebran durant la setmana, els presos homes poden fer una llista amb més de quaranta noms".

Exdiputada i activista han coincidit a assenyalar la necessitat que la construcció de la nova república "no sigui només per fer un canvi de banderes", i que s'estudiï el nou Estat des d'una perspectiva feminista, però també ambiental i social.