06
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
16:06h
"No ens cansarem de treballar per la memòria i per la seva reparació". Amb aquestes paraules, el regidor de Patrimoni de Cardona, Joan Hernàndez, va obrir l'acte d'aquest dissabte en el qual l'Ajuntament de Cardona va entregar a familiars de cardonins condemnats i afusellats pel règim franquista els certificats que anul·len de manera oficial els judicis sumaríssims. La sessió va comptar amb la presència de Carles Mundó, conseller de Justícia de la Generalitat 2016-2017 i un dels artífexs del desenvolupament de la Llei de juliol de 2017, que declara la nul·litat de ple de totes les causes, sentències i resolucions franquistes, que a Catalunya van afectar un total de 66.590 persones, 124 de les quals eren de Cardona.
Hernández va explicar la tasca que està fent l'Ajuntament per localitzar els descendents dels 124 represaliats i va detallar que, a mesura que es localitzin les famílies, se'ls anirà fent entrega del document oficial d'anul·lació. En el seu parlament, el regidor va desgranar la trajectòria dels condemnats pel règim, donant detalls que van fer estremir el públic, que va omplir el Saló de Sessions de gom a gom. Per exemple, que 3 dels 124 represaliats eren menors de 21 anys, que 89 d'ells van ser enjudiciats ja el 1939 i que fins ben entrada la dècada dels 70 hi va anar havent un degoteig d'encausats. També que 65 d'aquests cardonins van ser condemnats a penes d'anys de presó, que 7 se'ls va castigar amb reclusió perpètua i que 13 van ser condemnats a pena de mort. Onze d'ells van ser afusellats.
Tot seguit va agafar la paraula l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, besnét d'un dels cardonins executats, Joan Torrents i Macià, alcalde de Cardona durant la República, executat a l'edat de 33 anys. Dissabte va fer exactament 79 anys. Estruch va versar la trajectòria vital del seu besavi i va recordar que va ser afusellat després de ser condemnat per rebel·lió militar, un delicte que avui, gairebé 80 anys després, ha tornat a l'ordre del dia, un fet que, va dir, "ens hauria de fer reflexionar a tots".
L'alcalde va reivindicar la dignitat de totes les persones condemnades pel franquisme i va assegurar que és molt important que "les famílies sàpiguen que les institucions ho hem fet tot per tornar-los veu". En aquest sentit, va dir que cal "recuperar la memòria en positiu, perquè sense saber el passat no podem construir un present i un futur plenament democràtic, un futur per a tothom".
Estruch va passar la paraula a Carles Mundó, que va iniciar el seu parlament assegurant que era una "sort" poder ser a Cardona tenint en compte que "hi ha una part important del govern a la presó —Mundó hi va ser 33 dies— i una altra a l'exili". En aquest moment, es va mirar el rellotge, eren dos quarts de vuit del vespre, hi va dir: "A aquesta hora els que són a la presó ja han sopat i tornen a ser dins les seves cel·les d'onze metres quadrats, on passen 16 hores al dia per uns delictes que no han comès". Fent un paral·lelisme, va afirmar que l'acte que se celebrava a Cardona era "més necessari que mai" en un moment en què hi ha presos polítics engarjolats pel mateix motiu que fa 79 anys va ser afusellat l'alcalde Torrents: per discrepar del règim.
Mundó també va indicar que la Llei de juliol del 2017 està sent cabdal per a moltes famílies que no sabien que el seu avi o el seu oncle havien estat afusellats i que ara, gràcies al fet que han pogut conèixer que havien estat condemnats, podien entendre millor els silencis: "Tothom té dret a conèixer la història i a saber que va passar amb els seus familiars", va concloure.
Tot seguit es va fer entrega als familiars dels certificats d'anul·lació dels judicis franquistes. L'Ajuntament ja ha pogut localitzar cinc de les 13 famílies amb persones condemnades a mort, tres de les quals van poder ser a l'acte de dissabte. Van recollir els documents Judit Piedra i Loreto Cornadó, la néta i la jove respectivament de Francisco Piedra Giménez, detingut, sentenciat i afusellat a Barcelona l'1 de desembre del 1939 a l'edat de 34 anys. També Toni i Llibori Pascual i Ignasi Guillem, néts i besnét de Llibori Pascual Collell, afusellat a l'edat de 51 anys. I també Rosa, Montse i Maria Torrents, nétes de l'alcalde Joan Torrents i Macià, afusellat el 5 de maig del 1939 al Camp de la Bota, després de romandre 89 dies a presó, i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc, d'on la família encara no ha pogut recuperar les restes.
L'entrega va ser més que emotiva, amb llargs aplaudiments que es van anar succeint. L'acte es va cloure amb la interpretació del Cant dels Ocells per part de la directora i d'una alumna de l'Escola Municipal de Música Musicant de Cardona, un cant per a la pau.
*L'Ajuntament disposa de la llista dels 124 represaliats pel franquisme i ha sol·licitat tots els certificats d'anul·lació. Qualsevol familiar es pot posar en contacte amb l'Ajuntament per aportar o rebre informació al respecte a través del 93.869.10.00 o del correu barrerase@cardona.cat. Cal demanar per Ester Barrera o Carmina Oliveras.
Hernández va explicar la tasca que està fent l'Ajuntament per localitzar els descendents dels 124 represaliats i va detallar que, a mesura que es localitzin les famílies, se'ls anirà fent entrega del document oficial d'anul·lació. En el seu parlament, el regidor va desgranar la trajectòria dels condemnats pel règim, donant detalls que van fer estremir el públic, que va omplir el Saló de Sessions de gom a gom. Per exemple, que 3 dels 124 represaliats eren menors de 21 anys, que 89 d'ells van ser enjudiciats ja el 1939 i que fins ben entrada la dècada dels 70 hi va anar havent un degoteig d'encausats. També que 65 d'aquests cardonins van ser condemnats a penes d'anys de presó, que 7 se'ls va castigar amb reclusió perpètua i que 13 van ser condemnats a pena de mort. Onze d'ells van ser afusellats.
Tot seguit va agafar la paraula l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, besnét d'un dels cardonins executats, Joan Torrents i Macià, alcalde de Cardona durant la República, executat a l'edat de 33 anys. Dissabte va fer exactament 79 anys. Estruch va versar la trajectòria vital del seu besavi i va recordar que va ser afusellat després de ser condemnat per rebel·lió militar, un delicte que avui, gairebé 80 anys després, ha tornat a l'ordre del dia, un fet que, va dir, "ens hauria de fer reflexionar a tots".
L'alcalde va reivindicar la dignitat de totes les persones condemnades pel franquisme i va assegurar que és molt important que "les famílies sàpiguen que les institucions ho hem fet tot per tornar-los veu". En aquest sentit, va dir que cal "recuperar la memòria en positiu, perquè sense saber el passat no podem construir un present i un futur plenament democràtic, un futur per a tothom".
Estruch va passar la paraula a Carles Mundó, que va iniciar el seu parlament assegurant que era una "sort" poder ser a Cardona tenint en compte que "hi ha una part important del govern a la presó —Mundó hi va ser 33 dies— i una altra a l'exili". En aquest moment, es va mirar el rellotge, eren dos quarts de vuit del vespre, hi va dir: "A aquesta hora els que són a la presó ja han sopat i tornen a ser dins les seves cel·les d'onze metres quadrats, on passen 16 hores al dia per uns delictes que no han comès". Fent un paral·lelisme, va afirmar que l'acte que se celebrava a Cardona era "més necessari que mai" en un moment en què hi ha presos polítics engarjolats pel mateix motiu que fa 79 anys va ser afusellat l'alcalde Torrents: per discrepar del règim.
Mundó també va indicar que la Llei de juliol del 2017 està sent cabdal per a moltes famílies que no sabien que el seu avi o el seu oncle havien estat afusellats i que ara, gràcies al fet que han pogut conèixer que havien estat condemnats, podien entendre millor els silencis: "Tothom té dret a conèixer la història i a saber que va passar amb els seus familiars", va concloure.
Tot seguit es va fer entrega als familiars dels certificats d'anul·lació dels judicis franquistes. L'Ajuntament ja ha pogut localitzar cinc de les 13 famílies amb persones condemnades a mort, tres de les quals van poder ser a l'acte de dissabte. Van recollir els documents Judit Piedra i Loreto Cornadó, la néta i la jove respectivament de Francisco Piedra Giménez, detingut, sentenciat i afusellat a Barcelona l'1 de desembre del 1939 a l'edat de 34 anys. També Toni i Llibori Pascual i Ignasi Guillem, néts i besnét de Llibori Pascual Collell, afusellat a l'edat de 51 anys. I també Rosa, Montse i Maria Torrents, nétes de l'alcalde Joan Torrents i Macià, afusellat el 5 de maig del 1939 al Camp de la Bota, després de romandre 89 dies a presó, i enterrat a la fossa comuna del cementiri de Montjuïc, d'on la família encara no ha pogut recuperar les restes.
L'entrega va ser més que emotiva, amb llargs aplaudiments que es van anar succeint. L'acte es va cloure amb la interpretació del Cant dels Ocells per part de la directora i d'una alumna de l'Escola Municipal de Música Musicant de Cardona, un cant per a la pau.
*L'Ajuntament disposa de la llista dels 124 represaliats pel franquisme i ha sol·licitat tots els certificats d'anul·lació. Qualsevol familiar es pot posar en contacte amb l'Ajuntament per aportar o rebre informació al respecte a través del 93.869.10.00 o del correu barrerase@cardona.cat. Cal demanar per Ester Barrera o Carmina Oliveras.