L'Univers Lorca tenyeix de sang i passió el Kursaal

Aquest cap de setmana va recalar al Teatre Kursaal l'aplaudia producció de la Perla 29 sobre el clàssic teatral de Federico García Lorca “Bodas de sangre”. Un espectacle estrenat l'any passat, dins el marc del Festival Grec, que arribava a Manresa després de passejar-se per diferents escenaris catalans i just abans de tornar a reposar-se al seu escenari originari, la Biblioteca de Catalunya. 

Oriol Broggi aborda l'exuberant univers poètic de l'autor granadí invocant les forces tel·lúriques i els impulsos vitals que l'impulsen i l'alimenten, vestint un espectacle carregat de tensió, sensualitat plàstica i dinamisme escènic. Per això, es val d'un repartiment reduït, que obliga a alguns actors a abordar o intercanviar més d'un personatge, cosa que difumina matisos però no resta intensitat dramàtica. D'altra banda, la imatge omnipresent del cavall (aquí projectat), malgrat perdre la força de l'impacte en viu, aconsegueix amplificar la força i l'anhel del llibertat que exhala el text del poeta. La nuesa d'un espai que es recolza amb unes poques cadires, un parell de taules amb mantells i una incisiva il·luminació, complementada amb projeccions, es veu dinamitzat per l'ús reiterat de les músiques que en Joan Garriga ha concebut i que aborden estils d'allò més variats (del flamenc a la rumba, el country o el mestissatge made in Dusminguet). 

L'actuació estel·lar del duet femení encarnat per Clara Segura i Nora Navas, es va veure complementada amb la brillant actuació d'Ivan Benet, en el doble paper de pare i Leonardo, i el solvent nuvi representat per Pau Roca. Anna Castells i Montse Vellvehí donaren veu i cos als personatges secundaris amb una lluïda i expressiva vitalitat escènica. 

A pesar de que, a voltes, la paraula del poeta corria el risc de resultar excessivament empastifada amb músiques i imatges (així com esquitxada pels constants i ostentosos esternuts del públic), el muntatge que dirigeix Broggi aconsegueix traslladar a l'espectador amb gran bellesa i eficàcia la força lírica i l'empremta tràgica que emanen dels versos magistrals del malaguanyat poeta granadí. Al finalitzar, l'ovació del públic que atapeïa la sala gran de l'escenari manresà va fer justícia a l'excel·lència artística i al bon teatre.