26
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
11:47h
L'activista de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) Josep Cònsola ha retratat un panorama desolador per al sistema de la seguretat social en la xerrada que ha portat a terme aquest dijous al Casal de les Escodines a Manresa convidat per Endavant i la CUP. Desolador, "si les forces revolucionàries no superen les que hi ha ara", cosa que valora com "una feina no gens fàcil".
"Ja al 1977 els agents polítics, patronals i sindicals del país van començar a desmuntar el sistema dividint-lo en quatre parts, perquè fos més difícil el seu control", explica. A Europa les pensions eren d'entre el 40% i el 60% e l'import de les nòmines que s'havien cobrat mentre es treballava, mentre que a Espanya era del 100%. "Van decidir harmonitzar les pensions a Europa, però a la baixa", apunta.
"El capital té paciència i treballa sempre a llarg termini", ha avisat, "perquè si prenguessin totes les mesures de cop la gent potser es revoltaria", justifica. Cònsola ha posat d'exemple el conflicte que existeix ara mateix amb els increments del 0,25 punts d'increment de les pensions. "Mentre el poble es manifesta i protesta en el marc del curt termini d'aquests minsos increments, no veuen que els altres 14 punts del Pacte de Toledo s'estan implementant sense cap resposta", i posa com a exemple la pujada de l'edat de jubilació o la normalització de les pensions privades complementàries, "per citar-ne dues".
Tot plegat beneït pels dos sindicats majoritaris. "CCOO i UGT són accionistes de relleu de les empreses gestores dels plans de pensions de BBVA i Telefònica", exposa, i assegura que en el cas de les del BBVA, "ho són amb el 20% cada sindicat, que el 2017 els va aportar més de 4,5 milions d'euros". Per això, segons Cònsola, "no es debat res més que l'increment de les pensions, però l'edat de jubilació o la normalització dels plans de pensions, no es toca".
El discurs pessimista "aprofundeix en tot plegat". "Que si s'exhaureixen els fons per a les pensions, que si es tanquen moltes empreses, que si hi ha poca gent que cotitzi ", no fan més que "preparar" la població per a aquest desmantellament. "A l'exèrcit s'hi destinen gairebé 19.000 milions a l'any i no es qüestiona si el genera pèrdues en el pressupost", exposa, "perquè ningú no es planteja que el sistema de pensions també pot ser deficitari, i no ha de passar res?" es pregunta Cònsola de forma retòrica.
Tampoc els informes elaborats sobre pensions del Consell Assessor per a la Transició Nacional de cara a una hipotètica independència de Catalunya no millora les expectatives. "No es pot prometre als empresaris que pagaran menys quotes de seguretat social; que pagaran menys impostos i que cobraran més en la jubilació", explica. "Hem de fer que les grans empreses deixin de pagar només un 6% i paguin el 25%, o potser fins i tot el 27% o el 28% o el 30%", i millorar "les inspeccions", apunta.
En aquest aspecte "fa por elaborar un disseny clar pel que pugui passar", ja que no es pot fer "un jurament de fidelitat a la Unió Europea i voler modificar el sistema de pensions" ja que "és una contradicció" perquè és una "imposició de la pròpia UE que ve derivada dels acords de l'harmonització famosa de l'any 1974 de l'Institut d'Estudis Fiscals". "Com que és un tema tan sensible, agosarat i arriscat, tothom hi passa per sobre", s'exclama.
Com solucionar-ho? "Ho tenim fotut", reconeix. "Però també és cert que des de fa 128 anys, la gent treballa 8 hores, i que del 2010 al 2016 s'ha augmentat un 15% la productivitat", explica l'activista per combatre el pessimisme. "O es va a reforçar el capital o es va a reforçar la vida de la gent treballadora, aquest és l'equilibri de forces que hi ha". Fins que no hi hagi una "inversió de termes i la balança de les forces obreres i treballadores pesi més, no hi haurà una aportació cap als pressupostos de l'Estat en seguretat social".
"Hem de crear formacions revolucionàries que superin les que hi ha ara i no és una feina fàcil", conclou.
Josep Cònsola repetirà la xerrada aquest cap de setmana a Navàs i a Sallent, coincidint amb la proximitat del Primer de Maig. Divesndres a les 7 de la tarda ho farà al Casal d'avis de Navàs, i dissabte a les 6 de la tarda a l'Ateneu popular Rocaus.
"Ja al 1977 els agents polítics, patronals i sindicals del país van començar a desmuntar el sistema dividint-lo en quatre parts, perquè fos més difícil el seu control", explica. A Europa les pensions eren d'entre el 40% i el 60% e l'import de les nòmines que s'havien cobrat mentre es treballava, mentre que a Espanya era del 100%. "Van decidir harmonitzar les pensions a Europa, però a la baixa", apunta.
"El capital té paciència i treballa sempre a llarg termini", ha avisat, "perquè si prenguessin totes les mesures de cop la gent potser es revoltaria", justifica. Cònsola ha posat d'exemple el conflicte que existeix ara mateix amb els increments del 0,25 punts d'increment de les pensions. "Mentre el poble es manifesta i protesta en el marc del curt termini d'aquests minsos increments, no veuen que els altres 14 punts del Pacte de Toledo s'estan implementant sense cap resposta", i posa com a exemple la pujada de l'edat de jubilació o la normalització de les pensions privades complementàries, "per citar-ne dues".
Tot plegat beneït pels dos sindicats majoritaris. "CCOO i UGT són accionistes de relleu de les empreses gestores dels plans de pensions de BBVA i Telefònica", exposa, i assegura que en el cas de les del BBVA, "ho són amb el 20% cada sindicat, que el 2017 els va aportar més de 4,5 milions d'euros". Per això, segons Cònsola, "no es debat res més que l'increment de les pensions, però l'edat de jubilació o la normalització dels plans de pensions, no es toca".
El discurs pessimista "aprofundeix en tot plegat". "Que si s'exhaureixen els fons per a les pensions, que si es tanquen moltes empreses, que si hi ha poca gent que cotitzi ", no fan més que "preparar" la població per a aquest desmantellament. "A l'exèrcit s'hi destinen gairebé 19.000 milions a l'any i no es qüestiona si el genera pèrdues en el pressupost", exposa, "perquè ningú no es planteja que el sistema de pensions també pot ser deficitari, i no ha de passar res?" es pregunta Cònsola de forma retòrica.
Tampoc els informes elaborats sobre pensions del Consell Assessor per a la Transició Nacional de cara a una hipotètica independència de Catalunya no millora les expectatives. "No es pot prometre als empresaris que pagaran menys quotes de seguretat social; que pagaran menys impostos i que cobraran més en la jubilació", explica. "Hem de fer que les grans empreses deixin de pagar només un 6% i paguin el 25%, o potser fins i tot el 27% o el 28% o el 30%", i millorar "les inspeccions", apunta.
En aquest aspecte "fa por elaborar un disseny clar pel que pugui passar", ja que no es pot fer "un jurament de fidelitat a la Unió Europea i voler modificar el sistema de pensions" ja que "és una contradicció" perquè és una "imposició de la pròpia UE que ve derivada dels acords de l'harmonització famosa de l'any 1974 de l'Institut d'Estudis Fiscals". "Com que és un tema tan sensible, agosarat i arriscat, tothom hi passa per sobre", s'exclama.
Com solucionar-ho? "Ho tenim fotut", reconeix. "Però també és cert que des de fa 128 anys, la gent treballa 8 hores, i que del 2010 al 2016 s'ha augmentat un 15% la productivitat", explica l'activista per combatre el pessimisme. "O es va a reforçar el capital o es va a reforçar la vida de la gent treballadora, aquest és l'equilibri de forces que hi ha". Fins que no hi hagi una "inversió de termes i la balança de les forces obreres i treballadores pesi més, no hi haurà una aportació cap als pressupostos de l'Estat en seguretat social".
"Hem de crear formacions revolucionàries que superin les que hi ha ara i no és una feina fàcil", conclou.
Josep Cònsola repetirà la xerrada aquest cap de setmana a Navàs i a Sallent, coincidint amb la proximitat del Primer de Maig. Divesndres a les 7 de la tarda ho farà al Casal d'avis de Navàs, i dissabte a les 6 de la tarda a l'Ateneu popular Rocaus.