25
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
14:16h
La magistrada d'instrucció número 2 de Manresa ha confirmat aquest dimecres l'arxiu provisional de la causa oberta contra el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona i contra el cap de Seguretat Ciutadana de la comissaria dels Mossos de Manresa en no quedar "degudament acreditats" els delictes pels quals se'ls imputava. D'una banda, Pesarrodona –conegut per la fotografia amb el nas de pallasso- estava investigat pels delictes d'odi i resistència greu a l'autoritat, mentre que el mosso se l'investigava per un possible delicte de desobediència. El mateix dilluns, tot just acabada la seva declaració els advocats David Casellas i Abel Pié confirmaven aquests extrems.
En la interlocutòria, a la que ha tingut accés NacióManresa, la jutge argumenta que el procediment contra aquestes dues persones es va iniciar arran d'un atestat de la Guàrdia Civil. Amb tot, la magistrada va citar a declarar com a testimoni el dilluns 23 d'abril un tinent de la Guàrdia Civil i, després de la seva declaració, "es va decidir suspendre la declaració en qualitat d'investigats del mosso i de Jordi Pesarrodona perquè no es desprenia cap indici que els fets imputats als investigats poguessin ser constitutius de delictes".
La interlocutòria de la jutgessa de Manresa arriba dos dies després que la magistrada decidís suspendre la declaració de Jordi Pesarrodona i del mosso de la capital del Bages. La magistrada argumenta que el procediment es va iniciar "com a conseqüència de la recepció d'un atestat realitzat per la Guàrdia Civil i remès al TSJC respecte a les actuacions dutes a terme pel cos el dia 1 d'octubre a l'Institut Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada".
En aquest atestat, assegura la magistrada, "es feia constar la possible comissió d'un delicte de desobediència" per part del cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos de Manresa i també assenyalava Jordi Pesarrodona per la possible comissió d'un delicte de resistència greu a l'autoritat i un altre delicte d'odi.
La magistrada relata que va demanar la declaració del tinent de la Guàrdia Civil que s'encarregava del dispositiu policial a l'escola Joncadella i, després de la seva declaració el dilluns 23 d'abril, va decidir suspendre la declaració en qualitat d'investigats del mosso i de Pesarrodona en veure que "de la declaració realitzada pel guàrdia civil no es desprenia cap indici que els fets imputats als investigats poguessin ser constitutius dels delictes".
Respecte Pesarrodona, assegura la magistrada a la interlocutòria, es va constatar a partir de la declaració del guàrdia civil que "no va proferir cap expressió en contra del cos de la guàrdia civil" ni tampoc es pot considerar un delicte de desobediència greu el fet que el regidor "es negués a col·laborar amb la força actuant" i "declinés parlar amb les persones que hi havia allà congregades per permetre l'accés de les forces de seguretat dins del local".
Quant al mosso, el guàrdia civil va manifestar que "la manera i el to de dirigir-se a ell no li va semblar el correcte entre companys de cossos". Amb tot, la magistrada considera que d'aquesta breu conversa "no es pot inferir la comissió del delicte imputat".
En la interlocutòria, a la que ha tingut accés NacióManresa, la jutge argumenta que el procediment contra aquestes dues persones es va iniciar arran d'un atestat de la Guàrdia Civil. Amb tot, la magistrada va citar a declarar com a testimoni el dilluns 23 d'abril un tinent de la Guàrdia Civil i, després de la seva declaració, "es va decidir suspendre la declaració en qualitat d'investigats del mosso i de Jordi Pesarrodona perquè no es desprenia cap indici que els fets imputats als investigats poguessin ser constitutius de delictes".
La interlocutòria de la jutgessa de Manresa arriba dos dies després que la magistrada decidís suspendre la declaració de Jordi Pesarrodona i del mosso de la capital del Bages. La magistrada argumenta que el procediment es va iniciar "com a conseqüència de la recepció d'un atestat realitzat per la Guàrdia Civil i remès al TSJC respecte a les actuacions dutes a terme pel cos el dia 1 d'octubre a l'Institut Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada".
En aquest atestat, assegura la magistrada, "es feia constar la possible comissió d'un delicte de desobediència" per part del cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos de Manresa i també assenyalava Jordi Pesarrodona per la possible comissió d'un delicte de resistència greu a l'autoritat i un altre delicte d'odi.
La magistrada relata que va demanar la declaració del tinent de la Guàrdia Civil que s'encarregava del dispositiu policial a l'escola Joncadella i, després de la seva declaració el dilluns 23 d'abril, va decidir suspendre la declaració en qualitat d'investigats del mosso i de Pesarrodona en veure que "de la declaració realitzada pel guàrdia civil no es desprenia cap indici que els fets imputats als investigats poguessin ser constitutius dels delictes".
Respecte Pesarrodona, assegura la magistrada a la interlocutòria, es va constatar a partir de la declaració del guàrdia civil que "no va proferir cap expressió en contra del cos de la guàrdia civil" ni tampoc es pot considerar un delicte de desobediència greu el fet que el regidor "es negués a col·laborar amb la força actuant" i "declinés parlar amb les persones que hi havia allà congregades per permetre l'accés de les forces de seguretat dins del local".
Quant al mosso, el guàrdia civil va manifestar que "la manera i el to de dirigir-se a ell no li va semblar el correcte entre companys de cossos". Amb tot, la magistrada considera que d'aquesta breu conversa "no es pot inferir la comissió del delicte imputat".