Arxivada la causa per delicte d'odi a Jordi Pesarrodona, el regidor del nas de pallasso

El regidor de Sant Joan de Vilatorrada ja havia estat imputat d'ofici per un delicte de desobediència

Jordi Pesarrodona, aquest dilluns, poc abans d'entrar als jutjats
Jordi Pesarrodona, aquest dilluns, poc abans d'entrar als jutjats | Sílvia Rius
Redacció
23 d'abril del 2018
Actualitzat el 24 d'abril a les 14:31h
El jutge ha arxivat la causa per un delicte d'odi i de resistència greu contra el regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, que va estar imputat en la investigació de l'1-O al Bages. El regidor havia estat citat a declarar com a investigat aquest 23 d'abril. Pesarrodona ha rebut aquest dilluns l'escalf de dos centenars llargs de persones abans d'entrar a declarar als jutjats de Manresa per un presumpte delicte d'odi i un altre de resistència greu. 

Els concentrats han fet crits de "No estàs sol", "Som gent de pau" i "Llibertat i República". Pesarrodona, visiblement emocionat, ha arribat als jutjats a quarts d'una del migdia amb un ram de roses grogues i amb l'icònic nas de pallasso vermell posat. Abans d'entrar, s'ha dirigit als assistents per dir-los que ningú oblidarà "què va passar l'1-O, però" i ha afirmat que no s'ha de contestar "amb la violència", sinó "pacíficament".

Visiblement emocionat, Pesarrodona ha sortit dels jutjats de Manresa gairebé a les tres del migdia, però sense haver declarat. La jutgessa ha decidit suspendre la declaració del regidor de Sant Joan de Vilatorrada després d'escoltar durant més de dues hores un tinent de la Guàrdia Civil, que era el responsable de l'operatiu policial a l'escola Joncadella. L'edil d'ERC –que s'ha fet conegut per la fotografia amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil- ha dit en declaracions als mitjans de comunicació que és una "gran notícia" que la jutge "no hagi vist indicis de resistència ni d'odi". Pesarrodona ha volgut agrair el gran suport que ha rebut i ha afirmat que "els nassos de pallasso només són objectes de pau". 

De la seva banda, el lletrat de Pesarrodona, David Casellas (del Col·legi d'Advocats de Manresa), ha relatat que inicialment la jutge va decidir investigar Pesarrodona pels delictes d'odi i resistència greu a l'autoritat "simplement perquè ho deia l'atestat de la Guàrdia Civil". Després d'escoltar el tinent de la Guàrdia Civil, però, la magistrada "ha vist d'ofici que cap dels fets que s'atribuïen a l'atestat relacionat amb aquests delictes se sostenia". Amb tot, pel que fa al delicte de desobediència pel qual Pesarrodona va declarar el passat 7 de febrer, Casellas ha explicat que aquesta causa "segueix el seu curs" i "encara està pendent de resoldre". 

Un altre dels lletrats que coordina la causa de l'1-O al Bages, Abel Pié, ha volgut denunciar que, després de la declaració del guàrdia civil, ha quedat demostrat que l'atestat que va elaborar la Guàrdia Civil "no correspon" a allò que va passar en realitat. "Hem de recordar que aquests atestats serveixen per imputar gent" i, per tant, "hem de posar en dubte si realment tot allò que està escrit als atestats correspon o no amb la realitat". 

La magistrada també ha decidit suspendre la declaració del cap de Seguretat Ciutadana dels Mossos d'Esquadra a Manresa, que estava citat a comparèixer com a investigat per un delicte de desobediència. Segons els lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa, la jutge ha pres aquesta decisió pel mateix motiu que ho ha fet en el cas de Pesarrodona, ja que de la declaració del guàrdia civil s'hauria desprès que el mosso no hauria comès cap delicte. 

Més de dues hores de declaracions del guàrdia civil

Casellas ha dit que la declaració del guàrdia civil s'ha allargat durant més de dues hores i ha assegurat que ha estat "clau". D'entrada, el lletrat de Pesarrodona ha detallat que aquest comandament policial ha declarat davant de la jutge que a l'escola de Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada hi havia des de primera hora del matí membres d'observació i vigilància de la Guàrdia Civil, però que quan va arribar l'operatiu policial "no hi va haver contacte entre ells per valorar bé quina era la millor manera d'accedir al col·legi". De fet, segons Casellas, de la declaració del guàrdia civil s'ha desprès que l'escamot "va anar directament contra la gent concentrada, malgrat que hi havia altres punts per accedir al col·legi que no estaven obstaculitzats per la gent". Per això, el lletrat denuncia que aquesta decisió no va respectar els principis que diu que l'ús dels mitjans de la força "ha d'anar acompanyat de la congruència, l'oportunitat i la proporcionalitat". 

D'altra banda, Casellas també ha relatat que els guàrdies civils "només van donar el missatge que actuarien a Pesarrodona". "Li atribueixen un lideratge que ell mai va assumir i li diuen que ja el coneixien d'abans", ha denunciat Casellas, que ha lamentat que "en cap moment alerten a la gent que abandoni el lloc perquè hi ha el risc que pateixin algun dany". 

Un altre dels punts destacats de la declaració del tinent de la guàrdia civil, segons Casellas, fa referència a la identificació dels agents que van actuar l'1-O a l'escola Joncadella. Segons el lletrat, el guàrdia civil ha dit davant de la jutge que els agents anaven identificats, però "li hem ensenyat diverses fotos on es veu clarament que no porten cap número d'identificació". Malgrat això, el guàrdia civil "ha insistit que sí que anaven identificats". Si finalment es demostra que els agents no portaven el número d'identificació, Casellas ha dit que valoraran "quines conseqüències es poden derivar d'una declaració d'aquest tipus". 

Finalment, el lletrat també s'ha mostrat satisfet perquè considera que s'ha fet un pas endavant en la identificació dels agents que van protagonitzar les càrregues policials. Segons Casellas, s'ha identificat l'escamot que va actuar a Joncadella i a l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, que provenia de Saragossa. A partir d'ara, ha dit el lletrat, demanarem a través d'escrits que "es facin noves identificacions a partir de les fotografies que tenim".

Pesarrodona, que també és pallasso de professió, va fer-se popular arreu del país després de fer-se una fotografia amb un nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil durant els escorcolls a la Conselleria de Governació el passat 20 de setembre.