El Sant Jordi bagenc aterrarà amb una trentena de novetats literàries de quilòmetre zero

Contes infantils, poemaris, novel·les, llibres de records i cròniques històriques són els gèneres més destacats de la diada cultural de Catalunya per excel·lència

Una dona mira un llibre el una parada del Passeig de Manresa
Una dona mira un llibre el una parada del Passeig de Manresa | AFT
20 d'abril del 2018
Actualitzat el 22 d'abril a les 19:53h
El talent literari bagenc es farà palès, un any més, per Sant Jordi. Enguany, en algunes de les parades que es col·locaran al Passeig Pere III, així com també a les llibreries, els lectors trobaran una trentena de novetats de quilòmetre zero. Publicacions d'estils i temàtiques variades; d'autors que s'estrenen i d'altres que ja tenen un llarg recorregut a l'esquena. Vols conèixer-les totes? Segueix llegint!

Infantil

La fada Dringuen Dinge (Manel Justícia)

Es tracta d'un conte escrit en el marc de l'onzè Cantaxics, la cantata que organitza cada any l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM), adreçat a nens i nenes de 3 a 8 anys. Explica la història de la Bonafada, una fada que viu al poble de Dringuen Dinge i que està trista perquè, a diferència de la resta de vilatans, ella no balla. I per què no ho fa? Doncs perquè quan era petita un bruixot malcarat li va dir que no en sabia. Tot canviarà quan la Candela i la resta d'habitants del poble la convencin que sí que en sap, de ballar.

Els infants, a través del relat, descobriran com un NO dit insistentment per algú altre, pot afectar la percepció que té cadascú sobre ell mateix. La fada Dringuen Dingue és una història de superació i alliberament; un conte que deixa enrere els prejudicis i que al·ludeix a l'autoconfiança.

L'Estel que més brilla (Margarida Picart)

Parlar de la mort no és fàcil. I menys si es tracta d'algú molt proper. Però Margarida Picart ho ha aconseguit. Uns quants anys després de la mort de la seva filla, aquesta santpedorenca ha decidit publicar els seus sentiments a través d'un conte adreçat a infants a partir de 10 anys però també al públic adult.

L'Estel que més brilla explica la història de la Marta, una nena preciosa que un dia, mentre ballava, va caure en un son profund fins que l'estel més brillant de tots la va enlairar cel amunt. Allà dalt el busquen les persones enyorades que la coneixien i estimaven. La publicació compta amb les il·lustracions de Núria Viladés, professora i amiga de l'autora.

L'arbre de les il·lusions (Teresa Clua)

L'escriptora manresana Teresa Clua torna aquest Sant Jordi amb el llibre més especial i sentit que ha escrit mai. Explica la història del Pau, un nen que acaba de fer 12 anys que, a través d'una capsa que el seu tiet havia deixat abans de morir-se, reflexiona sobre el pas del temps i els records.

Adreçat a infants però també al públic adult, aquesta història d'amor incondicional parla de la pèrdua d'un ésser estimat, que no es veu però és dins de cadascú, com l'Arbre dels somnis, que ajuda a ser feliç i viure en pau.

Les il·lustracions del conte són a càrrec de la dibuixant barcelonina Tahïs Borri.

Paraulotes de les fines (Pep Molist)

De petita, a la senyora Fina Capa Liles sempre li havien recordat que no es podien dir paraulotes. I ella, obedient, no n'havia pronunciat mai cap. Al seu voltant, però, semblava que aquesta norma no es tingués en compte.

Paraulotes de les fines és un recull de totes les paraulotes que la senyora Fina va caçar al vol durant tota la seva vida, i que va decidir convertir en agosarats poemes embolcallats d'originals il·lustracions. Els dibuixos del conte són obra d'Òscar Julve.

Les enigmàtiques fotos del senyor Clarissa (Pep Molist)

Adreçat a infants a partir de 9 anys i amb il·lustracions de Núria Feijoó, aquest conte comença al Mercat dels Encants de Barcelona. Allà, el pare del Lluc i la Rita els explica que hi trobaran coses que no trobaran enlloc més, ni a Internet. I té raó. En lluc es queda palplantat davant d'una foto antiga que hi ha en una de les parades. Té la sensació que no és la primera vegada que la veu, però no recorda ni quan ni on.

Amb l'ajuda de la seva germana i el suport virtual des de Londres del seu millor amic, en Lluc no pararà fins a descobrir qui és l'enigmàtic fotògraf que s'amaga darrere d'aquelles imatges.

El bassal del rei Olaf (Mar Pavón)

Al llarg de 40 pàgines il·lustrades per María Girón, Pavón s'endinsa en la vida de l'Olaf, un nen a qui els seus amics comparen constantment amb el famós ninot de neu de la pel·lícula de Disney Frozen. A diferència de l'home de gel, l'Olaf del conte és tendre, educat i juganer.
El bassal del rei Olaf és un llibre d'oda a la vida sense distincions ni etiquetes.

Estimat Bau (Mar Pavón)

Un conte que reflexiona sobre el poder de la imaginació i de com les paraules i les imatges ajuden a ser més feliços. Tot això, a través del personatge del Bau, un nen els pares del qual es dediquen a escriure i dibuixar contes. Motivat per fer el mateix que ells, en Bau decideix engendrar la seva particular història; una història que serà màgica perquè cada cop que algú la llegeix, és diferent.

Estimat Bau compta amb les il·lustracions de Gemma Zaragüeta.

Dies llunàtics (Mar Pavón)

No totes les abraçades són iguals, com tampoc no ho és el temps que ens ha tocat viure als uns i als altres. En aquest cas, el protagonista de la història explica com, sent encara un nen, es va sincerar convençut que era el més honest que podia fer envers ell mateix i envers els que l'envoltaven. Després d'una inesperada abraçada, que no va ser ni la més llarga, ni tampoc la més tendra, i ni tan sols la més intensa, la comprensió queda segellada gràcies als auspicis d'una mestra exemplar.

Adreçat a infants de fins a 12 anys, Dies llunàtics ha estat il·lustrat per Núria Fortuny.

El drac fa clac-clac i El fantasma Gòric (Mar Pavón)

Qui no té por d'un drac? O d'un fantasma? O d'un ésser terrorífic? En aquests dos llibres il·lustrats per Francesc Rovira, Mar Pavón deixa enrere la por i explica la història d'un fantasma i un drac tradicionalment temuts que no espanten ningú. I és que, en el fons, són un tros de pa.

Poesia

Les harmonies fràgils (Montserrat Garcia)

La castellvilarenca arriba a les llibreries amb el seu tercer poemari acabat de sortir del forn. Tal com escriu el poeta Roger Costa-Pau en l'epíleg del llibre, "amb Harmonies fràgils, Garcia continua temptant-nos amb fervor a provar de descobrir tot l'estenall de silenci –posem-hi que abissal, extenuant, enigmàtic i revelador al mateix temps– que es pot arribar a fer sentir entre allò dit i allò que no es diu".

Es tracta d'una publicació on l'autora es despulla i en la qual, en paraules del seu homòleg Carles Camps "va desgranant i alhora enfilant al llarg d'un bell conjunt de poemes brevíssims tots els dubtes, totes les incerteses humanes del desig, del record i del misteri amagat en la sorpresa de les mateixes paraules d'amor i mort".

La mort és molt bèstia (Miracle Sala)

Amb una motxilla plena de premis literaris, l'olonenca Miracle Sala donarà a conèixer, per Sant Jordi, la seva incursió en el món de les paraules. Es tracta d'un conjunt d'epitafis animals acompanyats d'il·lustracions de la seva germana i la seva cosina. Són petits aforismes, en forma d'epitafi, que, declamats per diferents animals (ordenats de la A a la Z) permeten, al lector, copsar, molt humanament, la manera en què hom s'encara a la mort.

Mònica Miró, en el pròleg, exposa que "és una obra moderna, plena d'enginy, amb un sentit de l'humor a vegades fresc i a vegades greu" que "beu de les fonts més diverses per oferir un panorama natural i cultural;  ètic i estètic, i real i figurat, del fet simple i terrible de morir".

Canyes, llumins (Carles Morell)

Amb només 25 anys, Morell ja s'ha fet un lloc en l'espai poètic català. Després de Els vapors que maten i Escola de cecs, el jove artesenc aterra a les llibreries amb un nou poemari: Canyes i llumins. A l'epíleg, l'escriptor lleidatà Jordi Pàmias deixa palès el talent literari de l'autor, tot destacant el "savi" ús que fa de la metàfora i dels sintagmes nominals, "amb efectes sorprenents".

L'editora del llibre, Matilde Garcia, destaca que Morell "crea un univers propi i ofereix noves interpretacions dels símbols de la tradició poètica per cremar-los en la foguera de la seva passió de dir i d'escriure versos que aspiren a la perfecció".

Antes (de) que la nada prevalezca (Moisés Galindo)

Es tracta de la segona part d'una trilogia sobre la desaparició, que va començar l'any 2015 amb Las formas de la nada. El poeta surienc fa del jazz una altra manera d'escriure poesia, basada, tal com ell mateix exposa, "en una sintaxi paradoxal". D'aquesta manera, aconsegueix sobrevolar les cavitats del llenguatge, de la vida i de l'existència sense tacar-les de nostàlgia; usant aquestes esquerdes com un contrapunt musical per trobar la melodia que existeix en cada instant.

La terra sagna. L'1 d'octubre dels poetes (diversos autors)

"L'1 d'octubre del 2017 vam patir una sacsejada d'aquelles que deixen cicatriu. Per això, ens va semblar oportú, gairebé indefugible, donar la paraula als nostres poetes. Poetes d'arreu del territori, poetes que conformen un ampli ventall generacional -setanta anys separen el més veterà del més novell-, poetes d'estils i recorreguts diversos", expliquen els editors d'aquest recull, Jaume Huch i Mar Fontana (L'Albí).

A La terra sagna hi ha participat un total de 106 poetes que han aportat el seu gra de sorra amb uns quants versos dedicats a l'1-O.

D'entre els poetes bagencs que han participat en aquest recull en destaquen Ton Armengol; Montserrat Altarriba; Jaume Bonvehí; Gerard Cisneros; Xavier Giol, o Joan Vilamala.

Novel·la, epístola i assaig

Postals presents per a una mare absent (Pep Garcia)

Sense perdre de vista el to humorístic i un punt satíric que caracteritza l'autor, la publicació és, per sobre de tot, una invitació a jugar amb l'alzheimer, a veure'l diferent per descobrir-ne coses. Es tracta d'un llibre de sentiments, en el qual Garcia deixa per escrit el seu món interior quan la seva mare, la Maria, va començar a ser envaïda per l'alzheimer. Tal com ell mateix va manifestar en la presentació que va oferir a Manresa, "la meva intenció sempre ha estat que fos honest i ambiciós". Honest perquè "els sentiments i les sensacions que hi surten són tal qual, sense maquillatge", i ambiciós perquè "m'agradaria que fos un llibre que acompanyés, ajudés i emocionés a través de com jo vivia les situacions quotidianes a casa, amb la meva mare i l'Alzh".

Tots els beneficis que s'extreguin de la venda dels llibres aniran destinats a la Fundació Pasqual Maragall, dedicada, precisament, a investigar la malaltia.

Magical climb (Toni Gol)

Després de Peter lluitant a la roca de la calaveraLa tercera conjuracióHaikus del Pedraforca, i Pop fiction, el poeta, historiador i dinamitzador cultural arriba amb un conte que vol donar resposta a un dels enigmes més grans de la història de l'alpinisme: Van aconseguir George Mallory i Andrew Irvine assolir el cim de l'Everest, la muntanya més alta del món, el 8 de juny de 1924?

El llibre és, alhora, un homenatge a tots els herois que han pagat amb la seva pròpia vida el seu amor i la seva passió per la muntanya.

La capsa de música (Agustí Franch)

El manresà resident a Andorra ja té sota el braç una nova novel·la. Després del thriller que va presentar durant la diada de l'any passat, en aquesta nova entrega no només viatjarà en el temps sinó que ho farà per l'espai. La història comença, en paral·lel, a Holanda i Andorra, un 8 d'abril de l'any 2048. La Teresa i l'Enric es desperten després de gairebé vint anys en coma. No es coneixen de res, només els uneix el fet que van tenir un accident el mateix dia. Tots dos, aquell 14 de setembre del 2029, van quedar en coma amb vint minuts de diferència i a trenta metres de distància.

Ara, dues dècades més tard i en un món que els és desconegut, les seves vides es trobaran. Descobriran que tenen molt més en comú del que es pensaven i que, potser, el seu passat no és com els l'han explicat.

El Circ dels Imperfectes (Carolina de Pobes)

Dissenyadora gràfica de professió, la navarresa de naixement però manresana d'adopció Carolina de Pobes sempre s'ha sentit atreta per l'art en totes les seves facetes. Ho ha demostrat en diverses ocasions a través de la música, el dibuix, la fotografia i també la literatura, una carrera que aquest any es consolida amb el seu primer llibre publicat, El Circ dels Imperfectes.

Es tracta d'un recull de relats curts que tenen el gènere negre com a insígnia. Històries verídiques que passen pel filtre de la seva imaginació i s'acaben convertint en escrits explosius plens de màgia, ironia i emoció. Tal com el prologuista del llibre, el traspassat Ramon Guitó, va escriure, El Circ dels Imperfectes "ens regala unes pinzellades de negre sense massa sang i fetge, però sí amb unes mogudes intestinals dignes de qualsevol Tim Burton".

La força de les paraules (Miracle Sala)

Guardonat amb el premi de narrativa Món Rural, la publicació recull un seguit de contes que evoquen la infantesa i els paisatges del poble de Sala, Santa Maria d'Oló, a través d'un joc que barreja el record amb la fantasia. La majoria dels contes relaten episodis, viscuts o imaginats, des dels ulls d'una nena que viu en un entorn rural i que creix enmig d'una família nombrosa, uns veïns que coneix bé i la seva colla d'amics.

L'escriptora Teresa Costa-Gramunt deia, en un article al diari digital Núvol, que La força de les paraules és "una petita joia; un àlbum amb imatges escrites on sentim ressonar no només els pensaments i sentiments del jo narrador sinó el so de les paraules amb què el diu".

Aglutinació (Joan Jordi Miralles)

Un home arriba a Londres carregant un misteri i un immens sentiment de culpa. Per adaptar-se a la nova situació i redimir-se, es busca la vida com pot i emprèn una sèrie d'accions quotidianes destinades a la subsistència. En una ciutat desmesurada i frenètica, però, la seva caiguda lliure esdevé irremeiable. I enmig de la indiferència, se succeeixen tot un seguit d'aventures hilarants: les feines miserables, el zel dels proselitistes, l'alcohol, la violència, el sexe...

Guanyadora del XXXIX Premi Joanot Martorell, aquesta novel·la ofereix el retrat d'un home ferit i perdut. Un viatge pels marges de la societat actual -amb humor negre, personatges estrambòtics i diàlegs picats- on no hi ha espai per al dolor ni la compassió i on la solitud en col·lectivitat s'imposa.

Joan Vinyoli-Eudald Puig. Correspondència (1981-1984) (Carles Morell)

"Joan Vinyoli i Eudald Puig es van conèixer, presentats per Feliu Formosa, l'any 1981 a Vallvidrera, i ja des de llavors es van començar a escriure. Malgrat tenir edats diferents, sempre van tenir interessos comuns i els va unir una amistat ferma, profunda, que es va sustentar damunt de dos pilars principals: el tarannà melancòlic que compartien i la poesia", explica el jove Carles Morell en un article publicat a Llavor Cultural.

"Tot aquest seguit d'interessos, de contactes, de confluències –exposa l'autor- fan que la correspondència neixi més de la necessitat vital que tots dos autors tenen per comunicar-se, conversar i obrir-se a l'altre que no pas d'un voler transmetre's dades o fets d'utilitat diguem-ne més pràctica".

Amb la voluntat, doncs, de donar a conèixer aquestes cartes, fins ara inèdites, el jove Morell, amb l'edició d'aquest llibre (que també inclou un estudi introductori fet pet ell mateix) pretén "ampliar la visió sobre un dels millors poetes del segle XX (Vinyoli) per donar a conèixer un dels grans desconeguts de la poesia catalana recent (Puig)".

Notes per a un solo de Scriabin. Un dietari (Carles Morell)

Una reivindicació, amb totes les lletres, del dietari com a gènere literari. Es tracta d'una obra fresca i llançada que en paraules del seu prologuista, Lluís Calvo, palesa "la voluntat ferma d'un artista de soca-rel que quan plora ho fa sempre damunt el cisell i el burí dels mots, és a dir, damunt la matèria del llenguatge que ens fa humans i que ell treballa amb la consciència d'assolir una veu singular".

Cartes a la meva Dolors (Ramon Cabra)

Nascut a l'Ametlla de Merola però resident a Navàs des de fa més de 40 anys, Cabra publica una obra íntima i colpidora dedicada a la seva esposa, la Dolors Estruch, el gran amor de la seva vida que va morir el mes de gener de l'any 2016.

A través de tot un seguit de cartes, l'autor convida el lectora fer un recorregut pel seu poble natal, una colònia tèxtil del Llobregat a la comarca del Berguedà. Així, evoca els anys de la seva infantesa i joventut durant la postguerra. Uns temps difícils, plens de privacions i de dificultats, però que no van impedir que el protagonista dels fets, les vivències i les anècdotes que ara ha decidit compartir amb els lectors pugui afirmar que, malgrat tot, va ser feliç.

Història i territori

L'Anella Verda de Manresa. 40 retrats d'un patrimoni mediambiental (Ignasi Cebrian)

Publicació que versa sobre els espais que envolten la trama urbana de la ciutat de Manresa i que la relliguen amb les poblacions del pla de Bages. Els escrits i fotografies que conformen el llibre aporten una pinzellada sobre algunes singularitats d'aquest entorn natural, agrícola o més urbanitzat, com és la seva vegetació, espècies animals, apunts geològics, clima, ciutats i població.

Els Rubió de Manresa (Pere Rubió)

Quan es va jubilar, l'any 2011, Pere Rubió es va dedicar a investigar els seus avantpassats amb l'ajuda dels seus fills, Maria i Josep Rubió Massegú. En la primera etapa de la recerca va deduir que els seus predecessors venien d'una família de forners del carrer de Santa Llúcia, però amb la troballa als arxius de documents molt antics, va comprovar que no era així. 

La recerca li va permetre descobrir que els seus avantpassats es van establir a Moià, provinents d'Occitània, a mitjan segle XVI, i que en aquesta població els seus descendents van iniciar un taller d'escultors que va anar passant de pares a fills. El 1615 els Rubió es van traslladar a la capital del Bages per continuar la feina d'escultors. A partir del segle XVIII es van dedicar a altres ocupacions, com ara al tèxtil, i després, al segle XIX, una de les branques familiars a la construcció i l'altra a la forneria.

Soldats i emboscats a Catalunya. 1936-1939 (Daniel Díaz)

L'historiador santvicentí presenta una investigació, centrada en Catalunya, que consta de dues parts íntimament connectades. En la primera analitza la resposta popular armada a la fallida rebel·lió militar del juliol de 1936; la difícil transició de les heteròclites columnes milicianes a exèrcit regular, i les condicions de vida dels soldats a primera línia. En la segona s'immergeix en el món clandestí de l'atomitzada resistència a la incorporació dels minyons de les lleves forçoses a les files de l'Exèrcit Popular.

No es tracta, tal com exposa l'autor, "d'un llibre més sobre la guerra", sinó que se centra "en els seus protagonistes: la massa de gent que la va patir".

Coral Escriny 50 anys. Santpedor i el cant coral (Montserrat Xixons i Francesc Vila)

Es tracta d'un llibre de 220 pàgines amb més de 270 documents gràfics entre fotografies, cartells i altres documents. Compta, també, amb una vintena d'entrevistes i desenes de referències documentals. Els seus autors, Montserrat Xixons i Francesc Vila, s'han encarregat, respectivament, de fer el recull de la història de la coral i el repàs a la música a Santpedor, amb una tradició molt antiga que cal remuntar a l'edat mitjana. 

En el llibre el lector hi trobarà des de la primera fotografia de la coral Escriny (que data de l'any 1968); el primer cartell, o bé les imatges dels estendards de la Sociedad Coral Sampedorense, de 1883. El llibre, editat en el marc de la celebració de cinquantè aniversari de l'entitat, ha estat maquetat per Marcel Oliveras, cantaire de la coral, i ha comptat amb el suport de Jaume Illa en la part gràfica. 

On eres l'1-O? De l'orgull a la indignació (Quico Sallés)

El periodista resident a Sant Joan de Vilatorrada presenta una colpidora crònica de l'1 d'octubre, un dia que marcarà la memòria dels catalans, mitjançant les emocions, la determinació i el valor de les 2.286.217 persones que van votar.
 
Una part del llibre parla de Sant Joan de Vilatorrada, però a banda, també surten els centres que va anar visitant per la seva feina, quan exercia de redactor a La Vanguardia.