Martínez i Fachin a Manresa: ​«Quan entenguem que tots els drets són un, les bases s'eixamplaran»

Un dia especial. Avui fa 87 anys que es va proclamar la Segona República Espanyola, l'encarregada d'enterrar la monarquia borbònica que des de l'any 1700 regnava a l'Estat i que va reinstaurar-se després de la mort de Franco. Una efemèride que ha portat diversos partits i col·lectius ciutadans republicans tant espanyols com catalans a commemorar aquella gesta històrica. A Catalunya, però, la celebració de la proclamació de la república va més enllà. Així ho ha explicat el polític i exsecretari de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, en l'acte que l'ANC de Manresa, amb el suport del CDR, ha organitzat al barri de la Mion, en el qual ha posat de manifest que "el republicanisme és un sentiment que està viu i que els catalans estem exercint sense demanar permís als Borbons".

L'acte, que ha començat a dos quarts de dotze del migdia i que en un primer moment estava previst dur-se a terme a la plaça de la Democràcia, s'ha traslladat als porxos del Casal Cívic de la Mion a causa de la pluja. Una pluja, però, que no ha fet arronsar la gent de la capital del Bages, que hi ha anat arribant en comptagotes fins a superar la xifra dels 350 assistents.

Sota el lema de Ni exili ni presó, llibertat presos polítics, l'anomenat Vermut per la República s'ha obert amb un petit concert del grup olonenc S'temple Bar i ha seguit amb el parlament d'un dels representants de Bombers per la República, que ha fet un repàs de totes les accions dutes a terme pel cos, tant abans com després de l'1 d'octubre. 

Amb crits d'"els Bombers seran sempre nostres", han pujat al petit escenari amb el terra de fusta els protagonistes de la jornada: Albano Dante Fachin i Àngels Martínez Castells, exdiputats de Catalunya Sí Que Es Pot al Parlament de Catalunya; autors del llibre Informe urgent des dels escons 4 i 5, i fundadors de la plataforma Som Alternativa, integrada en major part per exmembres de Podem.

Moderats per Carles Badia, membre del secretariat de l'ANC a Manresa, els dos polítics han anat responent a les preguntes que aquest primer els anava formulant. La que ha encetat la ronda ha estat Quina és la significació política i social que va tenir l'1-O? Martínez ha començant comparant el referèndum amb "un part meravellós". "És el naixement d'una gent que diu que és poble, que no es rendeix, que es dignifica i que es mira als ulls i es reconeix com a igual", ha expressat, tot afegint que "ara que hem trencat el cordó umbilical ja no podem fer marxa enrere".

Afirmant que "ningú sap què passarà després d'aquest part", l'exmilitant del PSUC ha expressat que "l'únic camí que té [la criatura] és créixer, enfortir-se i tirar endavant". Unes màximes que ha subscrit al peu de la lletra Fachin, que ha volgut ressaltar que "l'1-O és una experiència política que no depèn de cap relat ni té intermediaris, perquè la vam viure nosaltres en pròpia pell", i això "no ho podrà esborrar ni la manipulació ni la mentida". És precisament per aquest motiu que, valent-se de la metàfora de la seva companya de lluita, ha manifestat que "la responsabilitat de fer créixer aquesta criatura només depèn de nosaltres, una gran notícia tenint en compte com vam actuar" en el marc del referèndum.

"Una Espanya trencada i una Catalunya rogenca van fer que el 155 ens caigués a sobre amb tanta força"

No tot van ser encerts, durant la legislatura passada, però la pregunta pretenia ser "constructiva" i, per tant, esperava una resposta en positiu per part dels convidats. Fachin, que ha estat el primer en agafar el micròfon, ha deixat molt clar el paper clau de la societat catalana, que "va fer un camí d'empoderament i presa de consciència" que va derivar a fer moure fitxa al Parlament: "si hi ha hagut algun encert ha estat que aquella societat, aquell parlament que va néixer d'aquelles eleccions del 27-S, no va ser el mateix que va acabar sent fulminat el 27-O" ha sentenciat.

Martínez Castells no s'ha remès, només, a la qüestió purament nacional, i ha recordat "les coses bones" que es van fer mentre ells formaven part de l'hemicicle, com per exemple " la universalització de la salut que ara ha tirat enrere el 155; la renda de ciutadania garantida, o la rebaixa de les taxes universitàries". Qüestions de tipus socials que "juntament amb qüestions de tipus cultural i nacional, ens feien avançar", ha matisat.

Intentant respondre "per què tot va acabar com va acabar?", l'exprofessora de política econòmica de la UB, ha estat clara: "des del Parlament s'estava construint una Catalunya amb lleis que no eren precisament nacionals, i això feia perillar la unitat d'Espanya". "Una Espanya trencada i una Catalunya rogenca era el que de cap manera podien tolerar, i va fer que el 155 ens caigués a sobre amb tanta força", ha assegurat.
 

"Catalunya és ingovernable si se la vol sotmetre"

"No s'ha de tenir por de res: ni d'investir Puigdemont, ni Sánchez, ni tampoc a unes noves eleccions", ha proclamat Martínez, tot valent-se de la certesa que "passi el que passi, la ciutadania respondrà" perquè "no ens podem permetre caure en la inacció ni que ens guanyi la por".

Afirmant, contundent, que "Catalunya és ingovernable si se la sotmet", l'exdiputat d'origen argentí ha carregat contra l'ús del mot "bloqueig" que últimament fa servir Inés Arrimadas: "el poble de Catalunya no està bloquejat. Està dempeus i mobilitzat".

Federalisme? On?

"L'1-O vam veure que molta gent de Podem va estar als col·legis, obrint i defensant les urnes. Mentrestant Pablo Iglesias deia que si ell fos català no votaria. Què passa aquí?" es preguntava Fachin quan Badia li ha preguntat quin creia que seria el paper dels seus antics companys de partit.  Segons el fundador de Som Alternativa, aquest pseudofederalisme amb què s'omplen la boca Pere Navarro, Perdo Sánchez o Xavier Domènech, "no és res", perquè "no pot haver-hi cap federalista que no estigui disposat a acceptar el mandat sobirà del poble de Catalunya".

En aquest sentit, ha conclòs, "aquest espai [el del federalisme] no té cap esperança si quan al Parlament es viuen situacions d'extrema gravetat, ells [els Comuns] decideixen ensenyar els seus vots deixant els seus companys en mans de la repressió, l'exili i la presó".

"L'única manera d'eixamplar bases és sumant"

Quin és el secret per ser cada cop més i, alhora, seguir avançant cap a la República? "No dividint les lluites". Aquesta resposta, concisa i contundent, és la que ha donat Àngels Martínez, que ha assegurat que "l'única manera d'eixamplar bases és sumant". En aquesta mateixa línia ha afegit que "quan ens adonem que els drets socials, humans i els drets nacionals són tots un, les bases s'hauran eixamplat sense que hi hagi cap programa ni res escrit".

"Quan la lluita és d'un sol poble, és per tot, perquè falta equitat, perquè falta justícia, perquè falta salut, perquè falta cultura, perquè falta educació i perquè falta crítica. I tot això ho hem de posar nosaltres", ha acabat, tot recordant que "si seguim aquest camí serem imparables".