El fals guàrdia civil de Waterloo denuncia una sospitosa pintada amenaçadora a casa seva

El poble on viu, Sant Salvador de Guardiola, es va despertar el mateix dia amb adhesius d'"Estimem Espanya" arreu, els mateixos gomets que Vizern va enganxar posteriorment a diversos punts de Manresa

Pintada que ha aparegut davant la casa de Jaime Vizern a Sant salvador de Guardiola
Pintada que ha aparegut davant la casa de Jaime Vizern a Sant salvador de Guardiola | Jaime Vizern
13 d'abril del 2018
Actualitzat a les 20:43h
El fals guàrdia civil de Waterloo i president de DUE, Jaime Vizern, torna a ser protagonista en les webs dels mitjans de comunicació més radicalment espanyolistes a conseqüència d'una pintada amenaçadora que ha aparegut a la calçada de davant de casa seva a Sant Salvador de Guardiola amb la llegenda "Tic Tac Boom", i que OKDiario ha aprofitat per atribuir a un ambient "guerracivilista" que, segons ells, es viu a Catalunya.

La pintada, de fet, no s'ha fet aquesta setmana. Va aparèixer davant del domicili de l'espanyolista el matí del 30 de març passat, però la brigada municipal la va repintar amb quitrà de seguida que en va tenir coneixement per evitar que s'enrarís l'ambient del poble. L'Ajuntament també ho va posar en coneixement dels Mossos d'Esquadra.

Les pluges d'aquests darrers dies, segons fonts municipals, han fet que la fina capa de quitrà hagi deixar de nou al descobert la pintada, moment que ha aprofitat Vizern per fotografiar-la i denunciar-la tant a través dels mitjans espanyolistes, com davant dels Mossos d'Esquadra.

Detalls que no quadren

Es dona el cas, però, que la mateix nit del 29 al 30 de març, paral·lelament a quan suposadament uns independentistes feien la pintada amenaçadora davant de la casa, en ple nucli de Sant salvador de Guardiola, arreu dels carrers del poble hi apareixien adhesius de la bandera espanyola amb la llegenda "Estimem Espanya".

Aquell mateix cap de setmana els adhesius d'"Estimem Espanya" també apareixien a diversos punts del Centre Històric de Manresa, entre els quals la seu de NacióManresa i alguns bars de l'entorn. Diversos testimonis asseguren que va ser el propi Jaime Vizern i una altra persona qui es va dedicar a enganxar-los.

Aquell, va ser un cap de setmana molt mogut per a l'espanyolisme del Bages. Tant Jaime Vizern com altres espanyolistes van sortir la nit de l'1 al 2 d'abril per intentar desmuntar l'estelada gegant de la carretera de Castellnou, quan van ser enxampats per la policia, i a l'endemà, en el mateix punt, es van dedicar a increpar els independentistes que la reconstruïen, fet que va comportar que la policia hi hagués de tornar.

Finalment, la pintada davant de la casa de l'espanyolista és va fer meticulosament amb rodet, i no amb esprai o amb un altre mètode més ràpid de fer pintades i la forma de les lletres, sobretot les corbes, està dibuixada de manera precisa.

Altres atacs i amenaces sospitoses cap a l'espanyolisme

Aquesta denúncia del president de Democracia y Unidad Espanyola, Jaime Vizern, arriba la mateixa setmana que l'expresident i fundador de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, denunciava que l'havien amenaçat posant-li una esquela del seu avi a la bústia de casa seva. La sospita arriba del fet que es tracta d'una esquela amb una antiguitat de més de 55 anys ja que José Bosch Macià va morir a principis de l'any 1963.

També a Balsareny, Jordi Cervantes va denunciar que un home del poble havia agredit el seu fill agafant-lo del coll per arrencar un cartell de l'ANC. La sentència del judici que ja s'ha celebrat va deixar clar que la versió de l'espanyolista no tenia versemblança, i sí que es feia seves les explicacions de l'home que va dir que havia apartat el nen amb la mà quan se li tirava a sobre insultant-lo i amenaçant-lo.

El propi Cervantes també es va fer famós quan va denunciar que uns desconeguts, suposadament independentistes, van intentar cremar-li la bandera espanyola que tenia al balcó. Segons les fotos que va fer públiques, les flames van arribar a ennegrir la falda del balcó, però no van afectar a la bandera.

Va ser arran de la denúncia pública de l'intent de cremar-li la bandera, que un grup d'excursionistes de Vilafranca del Penedès que havien estat greument insultats per un espanyolista, van reconèixer Cervantes com l'autor dels insults. En aquest cas també resulta curiós que l'episodi fos gravat pel propi Cervantes, que anava pujant la gravetat dels seus insults a mesura que veia que els excursionistes no responien a la provocació.