Frame de la pel·lícula 'El orden divino', que es podrà veure durant el Clam
Queden tretze dies perquè el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, el Clam, doni el tret de sortida a la seva quinzena edició. Una edició que pretén consolidar el caràcter professional del certamen, oferint pel·lícules de primer nivell; reinstaurant les dotacions econòmiques pels concursos de millor curt i llargmetratge, i teixint complicitats amb entitats locals estretament vinculades i compromeses amb la societat, com és el cas d'Ampans, institució que l'any vinent implantarà un premi adreçat a persones amb alguna discapacitat psíquica o física que treballin en el món de la producció cinematogràfica.
Seguint en la línia habitual, el Clam projectarà films que instin a la reflexió dels espectadors. Pel·lícules d'alt nivell, ja siguin en format documental o de ficció, que al·ludeixin a algun fet que faci trontollar la societat -ja sigui des d'una vessant política o social- algunes de les quals han estat premiades en altres festivals de renom.
Seran dinou, les pel·lícules que es podran veure en el marc del festival (a les sales de Manresa, Navarcles i Avinyó), i provenen de països diversos, com Espanya, Xile, França, Itàlia, Portugal, Colòmbia, Suïssa, els Estats Units, Alemanya o Anglaterra.
Des de NacióManresa hem fet un recull de les més aclamades per la crítica, amb la seva sinopsi i el seu tràiler corresponent. Aquí les teniu:
Western
Pel·lícula alemanya, estrenada l'any 2017 i dirigida per Valeska Grisebach. Explica la història d'un grup d'obrers alemanys que es trasllada a viure en un poble de Bulgària per a construir-hi una central hidràulica. Són uns homes barruers i descarats, i la seva presència molesta els habitants del poble.
L'argument se centra, sobretot en Meinhard, un dels obrers. Ell no té gaire bona relació amb els seus companys i intentarà apropar-se als vilatans búlgars, forjant-hi llaços amistosos i sentimentals amb la voluntat de començar una nova vida.
El nom del film, Western, no és en va. El protagonista és solitari i, a més, foraster. Beu, juga a cartes al saloon del poble i sap muntar a cavall, ben bé com l'actor d'una pel·li de l'oest. Tot i així també té un pes polític important, que palesa la dominació alemanya sobre els països de la perifèria europea.
Entre els premis que ha rebut, en destaca el Premi a la Millor Direcció per Valeska Grisebach al Festival de Mar de Plata, d'Argentina i el Premi Especial del Jurat en el Festival de Sevilla. També ha estat nominada com a Millor Pel·lícula en la categoria Un Certain Regard del Festival de Cannes, i com a Millor Pel·lícula i Millor Direcció als Premis del Cinema Alemany.
Just Charlie
Dirigida per Rebekah Fortune, aquesta pel·lícula estrenada l'any 2017 apropa el públic, a través d'una mirada sensible, al tema de la identitat sexual en adolescents.
El film segueix la vida del Charlie, un jove de 14 anys a qui un club de futbol important fitxa per un sucós contracte. El seu pare n'està molt orgullós però ell no sembla alegrar-se'n tant. Per què? Doncs perquè és una nena atrapada en el cos d'un nen i durant tota la seva curta vida s'ha sentit pressionada a complir les expectatives que té tothom cap a ella. Finalment, quan decideix viure a la seva manera, el seu pare i els seus companys de futbol la rebutgen, però l'espera una nova vida.
Just Charlie va rebre el Premi del Públic en el Festival d'Edimburg (EIFF) i Harry Gilby, la jove que interpreta la Charlie, va estar nominada com a Millor Actriu Revelació en els British Independent Film Awards.
Die göttliche Ordnung (El orden divino)
Situada a la dècada dels 70, aquest drama amb segell suís dirigit per Petra Biondina Volpe recorda la lluita de les dones de Suïssa per aconseguir el sufragi femení. Ho fa a través del personatge de la Nora, una jove mestressa de casa i mare de dos fills que viu en un poble petit i pintoresc on gairebé no es parla de les protestes pels drets civils, els moviments contraculturals o la revolució sexual. Ella, que segueix el ramat, canvia d'actitud el dia que el seu marit li prohibeix que agafi una feina a temps parcial. La frustració la porta a iniciar una lluita pública a favor del sufragi femení. Una lluita que farà penjar d'un fil el seu matrimoni i que la portarà a conviure amb amenaces de diversos sectors.
Ella, però, decidida a tirar endavant la seva reivindicació, es nega a fer marxa enrere i convenç la resta de dones del poble perquè vagin una vaga. La vida de tots els vilatans canviarà per sempre, com també ho farà la de la Nora, que descobrirà que, alhora, s'està alliberant a ella mateixa.
El orden divino va ser una de les nominades a Millor Pel·lícula Internacional en el Festival de Tribeca, un certamen creat per l'actor Robert De Niro i el productor Jane Rosenthal. En aquest mateix festival, Marie Leuenberger, l'actriu que dona vida al personatge de la Nora, va ser escollida com a Millor Actriu Internacional. També va estar nominada com a Millor Pel·lícula al Festival de Gijón i com a Millor Pel·lícula de parla no anglesa en els prestigiosos Premis Satellite nordamericans.
Matar a Dios
Una de les joies del cinema estatal d'aquest 2017. Escrita i dirigida pels terrassencs Albert Pintó i Caye Casas va ser la que es va endur el Gran Premi del Públic del Festival de Cinema de Sitges i una de les nominades a Millor Pel·lícula en aquest mateix certamen.
Es tracta d'una comèdia negra amb tocs surrealistes que explica la història d'una família que es prepara per celebrar el cap d'any en una casa aïllada al mig del bosc. De sobte, però, apareix un rodamón misteriós. És nan i, assegurant que és Déu, amenaça d'exterminar la raça humana durant la matinada. Només se salvaran dues persones, i els encarregats d'escollir-les seran els membres d'aquesta peculiar família, interpretada per Boris Ruiz en el paper de pare; Eduardo Antuña com un dels fills, masclista i egòlatra; Itziar Crespo, dona d'aquest primer fill, i David Parejo, que és l'altre fill, amb tendències depressives.
Les Gardiennes (Las Guardianas)
Amb una exitosa trajectòria com a director, el francès Xavier Beauvois porta a la gran pantalla una adaptació de la novel·la amb el mateix nom que l'any 1924 va publicar l'escriptor francès Ernest Pérochon. Situada a la França del 1915, en plena primera Guerra Mundial, aquest llargmetratge de poc més de dues hores de durada entra dins la vida d'Hortense, una dona treballadora, amb dos fills al front militar, que manté la granja familiar amb l'ajuda del seu pare, ja molt gran, i la seva filla Solange, que flirteja amb els soldats anglesos mentre espera el seu marit.
Desbordada per la feina, Hortense contracta la Francine, una noia jove i orfe, perquè l'ajudi amb la collita de blat. La jove demostrarà una gran eficiència i s'acabarà convertint en un membre indispensable per a la família. Tot canviarà, però, quan conegui el Georges, un dels fills d'Hortense. L'atracció mútua que sentiran desembocarà en una relació epistolar a distància quan ell se'n torni al front. Tot canviarà quan els americans arribin a la granja.
Las Guardianas va estar nominada en els Premis Cèsar en quatre categories, tot i que finalment no en va guanyar cap: Millor Guió Adaptat; Millor Fotografia; Millor Vestuari, i Millor Actriu Revelació per a Iris Bay (Francine). També va ser una de les nominades a Millor Pel·lícula al Festival de Sevilla de cinema europeu i al Festival Mar de Plata d'Argentina.
Shootball
Amb només 24 anys, el sabadellenc Fèlix Colomer, decideix indagar en el mediàtic cas Maristes d'abusos sexuals. Ho fa a través d'un documental de 94 minuts de durada i posant davant la càmera Manuel Barbero, el pare d'una de les víctimes de la trama en qüestió, i Joaquín Benítez, el pederasta que va abusar del fill del primer i una vintena de nois més. A través d'un intens treball d'investigació periodística, Colomer aborda totes les figures claus d'aquesta històrica i fa confessar Benítez, per primer cop i a cara descoberta, pel seu delicte.
Shootball s'estrenarà a Catalunya el 18 de maig, en el marc del cicle DocsBarcelona. Abans, però, passarà per l'Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, en una projecció que tindrà el diumenge 29 d'abril a les set de la tarda i que comptarà amb la presència del director.
A fábrica de nada (La fábrica de nada)
Un grup de treballadors d'una fàbrica d'ascensors portuguesa estan amoïnats perquè veuen que els seus caps comencen a retirar maquinària i es neguen a donar explicacions. Tot fa pensar que tancaran. Davant les ofertes d'indemnització, els obrers decideixen lluitar per mantenir oberta l'empresa, ja que és l'únic que els retribueix econòmicament a final de mes. No volen abandonar el seu lloc de treball; fan vaga; organitzen piquets. Finalment, se'ls acut una solució: autogestionar la fàbrica ells mateixos.
Aquest és l'argument de La fábrica de nada, un llarg a cavall entre la ficció i el documentalisme, amb el thriller com a gènere principal, de gairebé tres hores de durada. Dirigit per Pedro Pinho, el film neix de les conseqüències reals de la crisi econòmica, el capitalisme agressiu i l'explotació de la mà d'obra qualificada.
Es tracta d'una de les grans premiades en diversos festivals. Va endur-se el guardó a Millor Pel·lícula en el Festival de Sevilla de cinema europeu, i l'estatueta al Millor Muntatge en els Premis Fènix de Cinema Iberoamericà. També va ser un dels films candidats a emportar-se el guardó a Millor Pel·lícula en els Premis Mar de Plata d'Argentina.
Tijera contra papel. Historia de la nueva censura
Possiblement el llargmetratge de més actualitat política que es podrà veure en el marc del festival Clam. A finals del mes d'abril de l'any passat la madrilenya Bonzo Producciones va començar a rodar un documental per abordar el tema de la censura actual a l'Estat espanyol. A través de la veu de diversos testimonis coneguts i mediàtics, s'erigeix aquesta producció que el pretén és denunciar l'actuació del govern central quan algú va en contra seva, i la nul·la separació de poders.
Entre les cares conegudes que apareixen en el documental hi ha la de Pablo Hasél, Javier Gallego, Ximi, Juan Ibarrondo, Facu Díaz o Jakue Pascual.
