11
d'abril
del
2018
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
0:11h
Aquest passat mes d'octubre, el Col·lectiu Desvalls va donar el tret de sortida a una sèrie d'actes oberts a la ciutadania per homenatjar la figura de l'intel·lectual valencià Joan Fuster. Ho va fer coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort i en sintonia amb altres entitats i institucions com Òmnium Cultural, l'ANC, la Fundació Independència i Progrés, la Fundació Josep Irla i l'Ajuntament de Manresa. El seu objectiu era clar: "reivindicar i difondre la figura de Joan Fuster amb tota la seva complexitat i riquesa", explica Jordi Torra, membre del Col·lectiu Desvalls, tot lamentant que el de Sueca, quan va començar la transició, "va quedar silenciat per l'statu quo que va ocupar les institucions tant a Catalunya com al País Valencià".
Després de quatre propostes reeixides (un concert; una exposició biogràfica; un curs de lectura, i una sortida al poble natal de l'escriptor) el proper dissabte, 21 d’abril, tindrà lloc la Jornada Nacional d'Homenatge a Joan Fuster, que servirà de cloenda i en la qual hi participaran personalitats destacades del camp de la literatura, el periodisme i la investigació. Es durà a terme a l'Auditori de la Plana de l'Om i començarà a dos quarts d'onze del matí amb la conferència El llegat polític i intel·lectual de Joan Fuster, a càrrec d'Antoni Furió, catedràtic d'història medieval de la Universitat de València i president, des de l'any 2011, de la plataforma Valencians pel Canvi.
Una hora més tard s'estrenarà, en primícia, La mata de jonc, un espectacle inèdit que combinarà música i teatre i que es basarà en els famosos aforismes de Fuster. Ideat per la companyia La Veurem Teatre (del Bages i el Moianès) i sota la direcció de l'olonenc Xevi Vilà, els encarregats de la posada en escena seran Josep Ramon Calafell, David Güell, David Martínez i Òscar Castellà.
La jornada clourà amb dues cares conegudes: la de l'escriptor i músic berguedà Francesc Ribera "Titot" i la del periodista i subdirector del diari Ara, David Miró, que protagonitzaran un debat on es posaran damunt la taula dos conceptes de com haurien de ser els Països Catalans: un de més fusteria, concebent-los com un àmbit polític i cultural compartit entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord; i un altre que els entén com una nació cultural que inclou diferents nacions polítiques. El debat començarà a un quart d’una del migdia.
L'amistat entre Eliseu Climent i Joan Fuster explicada en primera persona
Tres dies abans de l'acte de clausura (el dimecres 18 d’abril) l'Espai Òmnium acollirà la xerrada Joan Fuster: un testimoni, que anirà a càrrec d'Eliseu Climent, activista i promotor cultural molt vinculat al món editorial valencià. Va tenir una estreta relació amb Joan Fuster, sobretot quan van fundar Acció Cultural del País Valencià, entitat que van presidir tots dos en èpoques diferents. A la xerrada, que començarà a les set de la tarda, Climent explicarà totes les experiències i vivències que va acumular al llarg de la seva relació amb l'intel·lectual de Sueca.
Fer un mural commemoratiu a Manresa
"Encara no està del tot confirmat i ho hem d'acabar de lligar amb l'Ajuntament de Manresa, però ens agradaria elaborar un mural que recordi la figura de Joan Fuster, igual que s'ha fet amb altres persones il·lustres com el periodista Josep Maria Planes", ha explicat Josep Heras, membre del Col·lectiu Desvalls i de l'ANC de Manresa. En aquest sentit ha posat de manifest que "s’ha de reivindicar la figura d'aquest intel·lectual, perquè continua sent-hi present, sobretot amb els seus aforismes, que són d'absoluta actualitat".
Divuit anys donant a conèixer el nexe cultural dels Països Catalans
El Col·lectiu Desvalls va néixer l'any 2001 amb l'objectiu de reivindicar l'àmbit nacional compartit dels Països Catalans en un moment en què aquest concepte no tenia l'actualitat que té ara, amb el ressorgiment d'una identitat catalana al cent per cent.
Durant els seus sis primers anys de vida, la desena de membres de la formació van impulsar l'Aplec dels Països Catalans, un esdeveniment, dut a terme a Manresa, que durava una setmana i que programava activitats al voltant d'un eix temàtic concret. En una de les edicions, per exemple, es va retre homenatge a Ramon Barnils, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort.
A banda de l'Aplec, l'entitat també va ser l'encarregada d'organitzar el concert d'homenatge a Ovidi Montllor que va tenir lloc a la sala Stroika; va recordar la figura de Josep Maria Planes en el 76è aniversari de la seva mort; va impulsar el concert de comiat del grup valencià Al Tall, que va omplir el teatre Kursaal, i va ser l'artífex de les jornades El Franquisme ha mort?, coincidint amb els 75 anys dels bombardejos a Manresa durant la Guerra Civil.
"La nostra funció és estimular altres entitats perquè col·laborin amb nosaltres", explica Torra, tot afirmant que "després d'acabar amb l'Any Fuster ens posarem a treballar per commemorar Vicent Andrés Estellés". El primer acte d'aquest proper homenatge es durà a terme en el marc del Tocats de Lletra del curs vinent.
Després de quatre propostes reeixides (un concert; una exposició biogràfica; un curs de lectura, i una sortida al poble natal de l'escriptor) el proper dissabte, 21 d’abril, tindrà lloc la Jornada Nacional d'Homenatge a Joan Fuster, que servirà de cloenda i en la qual hi participaran personalitats destacades del camp de la literatura, el periodisme i la investigació. Es durà a terme a l'Auditori de la Plana de l'Om i començarà a dos quarts d'onze del matí amb la conferència El llegat polític i intel·lectual de Joan Fuster, a càrrec d'Antoni Furió, catedràtic d'història medieval de la Universitat de València i president, des de l'any 2011, de la plataforma Valencians pel Canvi.
Una hora més tard s'estrenarà, en primícia, La mata de jonc, un espectacle inèdit que combinarà música i teatre i que es basarà en els famosos aforismes de Fuster. Ideat per la companyia La Veurem Teatre (del Bages i el Moianès) i sota la direcció de l'olonenc Xevi Vilà, els encarregats de la posada en escena seran Josep Ramon Calafell, David Güell, David Martínez i Òscar Castellà.
La jornada clourà amb dues cares conegudes: la de l'escriptor i músic berguedà Francesc Ribera "Titot" i la del periodista i subdirector del diari Ara, David Miró, que protagonitzaran un debat on es posaran damunt la taula dos conceptes de com haurien de ser els Països Catalans: un de més fusteria, concebent-los com un àmbit polític i cultural compartit entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord; i un altre que els entén com una nació cultural que inclou diferents nacions polítiques. El debat començarà a un quart d’una del migdia.
L'amistat entre Eliseu Climent i Joan Fuster explicada en primera persona
Tres dies abans de l'acte de clausura (el dimecres 18 d’abril) l'Espai Òmnium acollirà la xerrada Joan Fuster: un testimoni, que anirà a càrrec d'Eliseu Climent, activista i promotor cultural molt vinculat al món editorial valencià. Va tenir una estreta relació amb Joan Fuster, sobretot quan van fundar Acció Cultural del País Valencià, entitat que van presidir tots dos en èpoques diferents. A la xerrada, que començarà a les set de la tarda, Climent explicarà totes les experiències i vivències que va acumular al llarg de la seva relació amb l'intel·lectual de Sueca.
Fer un mural commemoratiu a Manresa
"Encara no està del tot confirmat i ho hem d'acabar de lligar amb l'Ajuntament de Manresa, però ens agradaria elaborar un mural que recordi la figura de Joan Fuster, igual que s'ha fet amb altres persones il·lustres com el periodista Josep Maria Planes", ha explicat Josep Heras, membre del Col·lectiu Desvalls i de l'ANC de Manresa. En aquest sentit ha posat de manifest que "s’ha de reivindicar la figura d'aquest intel·lectual, perquè continua sent-hi present, sobretot amb els seus aforismes, que són d'absoluta actualitat".
Divuit anys donant a conèixer el nexe cultural dels Països Catalans
El Col·lectiu Desvalls va néixer l'any 2001 amb l'objectiu de reivindicar l'àmbit nacional compartit dels Països Catalans en un moment en què aquest concepte no tenia l'actualitat que té ara, amb el ressorgiment d'una identitat catalana al cent per cent.
Durant els seus sis primers anys de vida, la desena de membres de la formació van impulsar l'Aplec dels Països Catalans, un esdeveniment, dut a terme a Manresa, que durava una setmana i que programava activitats al voltant d'un eix temàtic concret. En una de les edicions, per exemple, es va retre homenatge a Ramon Barnils, coincidint amb el cinquè aniversari de la seva mort.
A banda de l'Aplec, l'entitat també va ser l'encarregada d'organitzar el concert d'homenatge a Ovidi Montllor que va tenir lloc a la sala Stroika; va recordar la figura de Josep Maria Planes en el 76è aniversari de la seva mort; va impulsar el concert de comiat del grup valencià Al Tall, que va omplir el teatre Kursaal, i va ser l'artífex de les jornades El Franquisme ha mort?, coincidint amb els 75 anys dels bombardejos a Manresa durant la Guerra Civil.
"La nostra funció és estimular altres entitats perquè col·laborin amb nosaltres", explica Torra, tot afirmant que "després d'acabar amb l'Any Fuster ens posarem a treballar per commemorar Vicent Andrés Estellés". El primer acte d'aquest proper homenatge es durà a terme en el marc del Tocats de Lletra del curs vinent.