08
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
22:08h
El Júpiter arribava al Congost encara amb el regust dolç de la victòria davant el Can Vidalet, a La Verneda. El Manresa, també venia d'un desplaçament victoriós a Cardedeu, però recelant d'un partit davant un històric i al terreny de joc d'on ha vist volar vint-i-dos punts. A la primera part, que va acabar amb l'empat inicial, l'equip manresà va mostrar més poder ofensiu que el seu rival barceloní, però no va tenir encert davant la porteria rival. A la represa, aviat arribaria el gol que obriria el camí de la victòria, que donaria ales a l'equip blanc-i-vermell, que esvairia dubtes i que expulsaria, esperem que definitivament, la síndrome del Congost. Hi va haver reconciliació a l'estadi. L'objectiu, més a prop.
Al primer període hi van haver alternatives ofensives. Les del Manresa partien de dur la iniciativa en el joc, mentre que per part del Júpiter, d'explotar la pressió i sortir a la contra. No obstant, malgrat les alternatives, el Manresa va sortir “victoriós” amb tres ocasions amb cara i ulls per trencar l'empat, per una dels deixebles d'Alex Fernández.
En només un minut i mig, el Manresa va gaudir d'un parell d'ocasions de marcar l'1 a 0. Als 6' Diego Carrillo es va internar pel carril dret de l'atac manresà i va etzibar un xut creuat que va llepar la soca del pal dret de la porteria defensada per Uri. Al següent minut, després d'un magnífic centre d'Alejandro des de la banda dreta, Javi López, en una posició molt còmoda, protagonitzava una rematada franca amb tots els pronunciaments per obrir el marcador, però la seva rematada de cap va morir a les mans del porter rival.
Durant molts minuts, el joc obert de tots dos equips no es va correspondre amb la realitat de la nul·la capacitat ofensiva d'uns i altres. Tan sols als darrers compassos del període es van viure un parell de situacions de perill real. La primera per part visitant, quan Rodri, amb una rematada franca però tova, enviava la pilota a les mans de Luque (40'). Un minuts més tard era Marçal Lladó qui va gaudir de la millor ocasió de la primera part per obrir el marcador. Després d'una sèrie de combinacions, la pilota queia a peus del migcampista blanc-i-vermell, a l'alçada del vèrtex de l'àrea petita; retall meravellós i xut amb l'esquerra que anava dintre, però una mà miraculosa d'Uri enviava la pilota a corner quan es colava al costat de la soca del pal. Fi de la primera part. Els jugadors ben xops per culpa d'una pluja persistent però que no va influir gens en el desenvolupament del joc. Calia agafar forces al descans i que la medicina receptada pel “Dr. Andreu”, al vestidor, fos efectiva.
A la represa, aviat arribarien les bones noticies pel Manresa. Tan sols quatre minuts després que rodés la pilota, Manel Sala pispava la pilota al balcó de l'àrea, d'esquenes a porteria. Mitja volta, driblin al porter, acomodament de la pilota i xut a porta buida. L'onzè gol de l'osonenc pujava al marcador i l'1 a 0 era ja una realitat (49'). Un cop desprecintada la porteria visitant, el camí de la victòria era obert, però calia eixamplar-lo. Tampoc va ser una eternitat el que els aficionats manresans van tenir d'esperar per celebrar el 2-0, tan sols nou minuts. El veterà Diego Carrillo, corrent com si no hi hagués un demà, com si fos un juvenil, es va ficar fins la cuina grisgrana i, des de la línia de fons, va servir en safata d'or una rematada d'Adri Arenas, a boca de gol, que començava a alleugerir tensions internes. Però calia seguir picant pedra, no fos cas que un gol visitant ho canviés tot.
Javi López, als 66' va tenir la sentència als seus peus després d'una jugada calcada a la que va significar el 2-0. El Júpiter començava a dur el pes del joc, no li quedava altre remei que tenir la pilota i arriscar en atac. Però la defensa manresana tornava a mostrar la solidesa de jornades enrere i va ser un mur pràcticament infranquejable. La única escletxa de la rereguarda blanc-i-vermella es va obrir als 72', quan Luque es va tenir de lluir davant un xut col·locat de Rodri, l'home més incisiu per part visitant, des de l'interior de l'àrea gran. El Manresa no passava angunies defensives, però un tercer gol calia.
I per fi arribaria, als 84', després d'una triangulació entre Diego Carrillo i Marçal Lladó, que li va permetre aquest assistir a Adri Arenas qui, novament a boca de gol, anotava el tercer gol del seu equip i el seu doblet particular. De vegades el futbol té aquestes coses. Adri Arenas estava a punt de ser substituït poc abans del seu segon gol, però la lesió de Javi López, que li va obligar abandonar el terreny de joc, li va permetre continuar i aconseguir el que, ara sí, era la sentència. Però encara hi va haver temps per arrodonir la victòria. Quan s'estaven a punt de complir els dos minuts d'afegit, una passada en profunditat d'Alejandro cap a Noah va permetre aquest de presentar-se, tot sol, davant Uri per creuar-li una pilota impossible i amb suspens, doncs va tocar la soca del pal i, finalment, va morir al fons de la xarxa. D'aquesta manera Noah trencava la seva sequera golejadora des que va tornar, coincidint amb el primer partit de la segona volta. El Manresa també va vèncer els seus particulars fantasmes quan juga al Congost. És només una victòria, que cal complementar-la amb d'altres que han d'arribar, però és un bon començament per iniciar la recta final d'un campionat en que el Manresa vol ser un dels protagonistes.
Fitxa tècnica
Centre d'Esports Manresa
Luque
Alejandro
Solernou
Agus
Moha
Bernat
Marçal Lladó
Diego Carrillo (Biel Rodríguez, 86')
Javi López (Cuello, 76')
Manel Sala (Noah, 80')
Adri Arenas (Leandro, 86')
Club Esportiu Júpiter
Uri
Carmona (Carmona, 68')
Peña
Ahufinger
Lobo (Joan Marc, 86')
Óscar (Pere, 68')
Peris
Aleix
Rodri
Quiles (Leo, 86')
Peke (Montejo, 61')
Gols
1-0 (49'), Manel Sala
2-0 (58'), Adri Arenas
3-0 (84'), Adri Arenas
4-0 (91'), Noah
Àrbitre
Sr. Albert Piñol Bautista, de la delegació de Tortosa. Va estar auxiliat per Outman Senhaji i Didac Crespo Pérez.
Targetes
Luque
Alejandro
Manel Sala
//
Ahufinger
Lobo
Óscar
Peke
Camp
Estadi del Congost, 120 espectadors
Al primer període hi van haver alternatives ofensives. Les del Manresa partien de dur la iniciativa en el joc, mentre que per part del Júpiter, d'explotar la pressió i sortir a la contra. No obstant, malgrat les alternatives, el Manresa va sortir “victoriós” amb tres ocasions amb cara i ulls per trencar l'empat, per una dels deixebles d'Alex Fernández.
En només un minut i mig, el Manresa va gaudir d'un parell d'ocasions de marcar l'1 a 0. Als 6' Diego Carrillo es va internar pel carril dret de l'atac manresà i va etzibar un xut creuat que va llepar la soca del pal dret de la porteria defensada per Uri. Al següent minut, després d'un magnífic centre d'Alejandro des de la banda dreta, Javi López, en una posició molt còmoda, protagonitzava una rematada franca amb tots els pronunciaments per obrir el marcador, però la seva rematada de cap va morir a les mans del porter rival.
Durant molts minuts, el joc obert de tots dos equips no es va correspondre amb la realitat de la nul·la capacitat ofensiva d'uns i altres. Tan sols als darrers compassos del període es van viure un parell de situacions de perill real. La primera per part visitant, quan Rodri, amb una rematada franca però tova, enviava la pilota a les mans de Luque (40'). Un minuts més tard era Marçal Lladó qui va gaudir de la millor ocasió de la primera part per obrir el marcador. Després d'una sèrie de combinacions, la pilota queia a peus del migcampista blanc-i-vermell, a l'alçada del vèrtex de l'àrea petita; retall meravellós i xut amb l'esquerra que anava dintre, però una mà miraculosa d'Uri enviava la pilota a corner quan es colava al costat de la soca del pal. Fi de la primera part. Els jugadors ben xops per culpa d'una pluja persistent però que no va influir gens en el desenvolupament del joc. Calia agafar forces al descans i que la medicina receptada pel “Dr. Andreu”, al vestidor, fos efectiva.
A la represa, aviat arribarien les bones noticies pel Manresa. Tan sols quatre minuts després que rodés la pilota, Manel Sala pispava la pilota al balcó de l'àrea, d'esquenes a porteria. Mitja volta, driblin al porter, acomodament de la pilota i xut a porta buida. L'onzè gol de l'osonenc pujava al marcador i l'1 a 0 era ja una realitat (49'). Un cop desprecintada la porteria visitant, el camí de la victòria era obert, però calia eixamplar-lo. Tampoc va ser una eternitat el que els aficionats manresans van tenir d'esperar per celebrar el 2-0, tan sols nou minuts. El veterà Diego Carrillo, corrent com si no hi hagués un demà, com si fos un juvenil, es va ficar fins la cuina grisgrana i, des de la línia de fons, va servir en safata d'or una rematada d'Adri Arenas, a boca de gol, que començava a alleugerir tensions internes. Però calia seguir picant pedra, no fos cas que un gol visitant ho canviés tot.
Javi López, als 66' va tenir la sentència als seus peus després d'una jugada calcada a la que va significar el 2-0. El Júpiter començava a dur el pes del joc, no li quedava altre remei que tenir la pilota i arriscar en atac. Però la defensa manresana tornava a mostrar la solidesa de jornades enrere i va ser un mur pràcticament infranquejable. La única escletxa de la rereguarda blanc-i-vermella es va obrir als 72', quan Luque es va tenir de lluir davant un xut col·locat de Rodri, l'home més incisiu per part visitant, des de l'interior de l'àrea gran. El Manresa no passava angunies defensives, però un tercer gol calia.
I per fi arribaria, als 84', després d'una triangulació entre Diego Carrillo i Marçal Lladó, que li va permetre aquest assistir a Adri Arenas qui, novament a boca de gol, anotava el tercer gol del seu equip i el seu doblet particular. De vegades el futbol té aquestes coses. Adri Arenas estava a punt de ser substituït poc abans del seu segon gol, però la lesió de Javi López, que li va obligar abandonar el terreny de joc, li va permetre continuar i aconseguir el que, ara sí, era la sentència. Però encara hi va haver temps per arrodonir la victòria. Quan s'estaven a punt de complir els dos minuts d'afegit, una passada en profunditat d'Alejandro cap a Noah va permetre aquest de presentar-se, tot sol, davant Uri per creuar-li una pilota impossible i amb suspens, doncs va tocar la soca del pal i, finalment, va morir al fons de la xarxa. D'aquesta manera Noah trencava la seva sequera golejadora des que va tornar, coincidint amb el primer partit de la segona volta. El Manresa també va vèncer els seus particulars fantasmes quan juga al Congost. És només una victòria, que cal complementar-la amb d'altres que han d'arribar, però és un bon començament per iniciar la recta final d'un campionat en que el Manresa vol ser un dels protagonistes.
Fitxa tècnica
Centre d'Esports Manresa
Luque
Alejandro
Solernou
Agus
Moha
Bernat
Marçal Lladó
Diego Carrillo (Biel Rodríguez, 86')
Javi López (Cuello, 76')
Manel Sala (Noah, 80')
Adri Arenas (Leandro, 86')
Club Esportiu Júpiter
Uri
Carmona (Carmona, 68')
Peña
Ahufinger
Lobo (Joan Marc, 86')
Óscar (Pere, 68')
Peris
Aleix
Rodri
Quiles (Leo, 86')
Peke (Montejo, 61')
Gols
1-0 (49'), Manel Sala
2-0 (58'), Adri Arenas
3-0 (84'), Adri Arenas
4-0 (91'), Noah
Àrbitre
Sr. Albert Piñol Bautista, de la delegació de Tortosa. Va estar auxiliat per Outman Senhaji i Didac Crespo Pérez.
Targetes
Luque
Alejandro
Manel Sala
//
Ahufinger
Lobo
Óscar
Peke
Camp
Estadi del Congost, 120 espectadors