01
d'abril
del
2018
Actualitzat
a les
18:55h
La casualitat ha fet que aquest Diumenge de Pasqua, dia central de les celebracions de les Caramelles a Súria, hagi coincidit amb els sis mesos des de l'1-O. Les colles no han passat per alt aquesta coincidència i en les seves lletres han inclòs referències a la situació política catalana. Josep Junyent, de la Colla Juvenil del Foment Cultural, assegura que l'objectiu és "remoure consciències" però en cap cas imposar cap opinió. Tot plegat, un element reivindicatiu emmarcat en una tradició que es remunta al segle XVI i que passa de pares a fills. Uns 900 cantaires i dansaires, gairebé una sisena part de la població surienca, s'implica en aquesta celebració, que des de fa dos anys forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
En la caramella 'Gos i Gat', la colla Altatxu canta en la seva darrera estrofa: "I si em sento català, castellà, italià o francès. No fa falta tinta en un paper. Cadascú decideixi lliurement, perquè no hi ha Govern que pugui empresonar...Un sentiment!". Una metàfora de la capacitat de "concòrdia" i "discòrdia" dels humans així com de la seva capacitat de dialogar en temps convulsos. "Hi ha cases que tenen un gos i un gat que de petits dormen junts i de grans es porten de conya", ha assenyalat Albert Bonet, qui ha destacat que amb aquest tema "hem tornat a les arrels" de la colla a l'hora d'afegir elements metafòrics.
Temes d'àmbit nacional, local o fins i tot de la mateixa colla no s'escapen de la creativitat de les Caramelles. A 'Goigs de les Botifarres', la Colla Juvenil del Foment Cultural alterna el català i el castellà per fer menció de la normalització lingüística: "No hagáis caudal de aquel que os diga que es igual, 'l'ensenyanza' del catalán o el 'castelán'", apunta. "No 'cale' ser 'sieteciencias' para ver que a Cataluña el espanyol lo enseñan mal", afegeix en to satíric la cançó.
El groc és el color característic de tota la vida de la Colla de Foment Cultural, present a la indumentària i, fins i tot, en els bastons que fan servir els bastoners. Enguany s'han afegit, però, altres elements, com llaços grocs, en record dels polítics catalans que es troben a la presó. Tanmateix, Josep Junyent, un dels membres de la colla, ha assenyalat que amb un grup de pensaments tant ampli, ningú va a convèncer a ningú, sinó a "remoure consciències". "I que cadascú tregui la seva conclusió, sempre amb respecte a les diferents maneres de pensar", ha assegurat.
Si el tema estrella de les Caramelles 2018 ha estat la tensió entre Catalunya i Espanya, enguany la música que ha triomfat és la tonada de The Nights, del discjòquei suec Avicii. La melodia, però, es va popularitzar encara més després de la versió que en va fer el grup vallesà Doctor Prats a Les nits no moren mai. Ha estat la música, per exemple, de Caramelles immortals, de la Societat Coral La Llanterna, que ha volgut narrar com la tradició de les Caramelles passen de generació a generació.
La Colla Juvenil del Foment Cultural també ha fet servir la música de la cançó Mayores, de Becky G i Bad Bunny per al seu repertori. Enlloc de cantar sobre l'atracció que una adolescent sent per els homes madurs com en el tema original, han variat la lletra per ironitzar per la manca d'oferta d'oci per al jovent a les nits.
La tradició de les Caramelles de Súria es remunta al segle XVI. Inicialment, les cançons tenien un contingut exclusivament religiós, per enaltir la Pasqua de Resurrecció. Amb el temps, però, es va donar peu a introduir altres temàtiques que celebraven l'arribada de la primavera, i mica en mica també es van incorporar cançons satíriques sobre temes d'àmbit local i nacional. Aquestes últimes s'han batejat com a "botifarres", on els grups més joves critiquen l'actualitat amb to foteta. En tots els casos, les cançons s'interpreten de forma coral amb acompanyament musical.
Aquesta és la segona edició de les Caramelles de Súria des que van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, on hi ha recollides les celebracions més destacades del país, com la Dansa de la Mort de Verges, el Carnaval de Vilanova, la Patum de Berga o les Falles d'Isil, entre desenes de tradicions.
En la caramella 'Gos i Gat', la colla Altatxu canta en la seva darrera estrofa: "I si em sento català, castellà, italià o francès. No fa falta tinta en un paper. Cadascú decideixi lliurement, perquè no hi ha Govern que pugui empresonar...Un sentiment!". Una metàfora de la capacitat de "concòrdia" i "discòrdia" dels humans així com de la seva capacitat de dialogar en temps convulsos. "Hi ha cases que tenen un gos i un gat que de petits dormen junts i de grans es porten de conya", ha assenyalat Albert Bonet, qui ha destacat que amb aquest tema "hem tornat a les arrels" de la colla a l'hora d'afegir elements metafòrics.
Temes d'àmbit nacional, local o fins i tot de la mateixa colla no s'escapen de la creativitat de les Caramelles. A 'Goigs de les Botifarres', la Colla Juvenil del Foment Cultural alterna el català i el castellà per fer menció de la normalització lingüística: "No hagáis caudal de aquel que os diga que es igual, 'l'ensenyanza' del catalán o el 'castelán'", apunta. "No 'cale' ser 'sieteciencias' para ver que a Cataluña el espanyol lo enseñan mal", afegeix en to satíric la cançó.
El groc és el color característic de tota la vida de la Colla de Foment Cultural, present a la indumentària i, fins i tot, en els bastons que fan servir els bastoners. Enguany s'han afegit, però, altres elements, com llaços grocs, en record dels polítics catalans que es troben a la presó. Tanmateix, Josep Junyent, un dels membres de la colla, ha assenyalat que amb un grup de pensaments tant ampli, ningú va a convèncer a ningú, sinó a "remoure consciències". "I que cadascú tregui la seva conclusió, sempre amb respecte a les diferents maneres de pensar", ha assegurat.
Si el tema estrella de les Caramelles 2018 ha estat la tensió entre Catalunya i Espanya, enguany la música que ha triomfat és la tonada de The Nights, del discjòquei suec Avicii. La melodia, però, es va popularitzar encara més després de la versió que en va fer el grup vallesà Doctor Prats a Les nits no moren mai. Ha estat la música, per exemple, de Caramelles immortals, de la Societat Coral La Llanterna, que ha volgut narrar com la tradició de les Caramelles passen de generació a generació.
La Colla Juvenil del Foment Cultural també ha fet servir la música de la cançó Mayores, de Becky G i Bad Bunny per al seu repertori. Enlloc de cantar sobre l'atracció que una adolescent sent per els homes madurs com en el tema original, han variat la lletra per ironitzar per la manca d'oferta d'oci per al jovent a les nits.
La tradició de les Caramelles de Súria es remunta al segle XVI. Inicialment, les cançons tenien un contingut exclusivament religiós, per enaltir la Pasqua de Resurrecció. Amb el temps, però, es va donar peu a introduir altres temàtiques que celebraven l'arribada de la primavera, i mica en mica també es van incorporar cançons satíriques sobre temes d'àmbit local i nacional. Aquestes últimes s'han batejat com a "botifarres", on els grups més joves critiquen l'actualitat amb to foteta. En tots els casos, les cançons s'interpreten de forma coral amb acompanyament musical.
Aquesta és la segona edició de les Caramelles de Súria des que van ser incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, on hi ha recollides les celebracions més destacades del país, com la Dansa de la Mort de Verges, el Carnaval de Vilanova, la Patum de Berga o les Falles d'Isil, entre desenes de tradicions.