22
de març
del
2018
Actualitzat
a les
11:18h
Aquest divendres, en motiu del Dia Internacional de la Poesia, dues poetes catalanes presentaran els seus darrers llibres a la Papasseit, en un acte que començarà a les vuit del vespre i serà obert a tota la ciutadania. Les dues protagonistes seran Maria Isern, que parlarà de la seva primera publicació, Sostre de carn, i Silvie Rothkovic, que donarà a conèixer La nit que és dins el dia, el seu tercer poemari.
Rothkovic és l'heterònim rus i de filiació pictòrica de Sílvia Romera (Barcelona, 1981), que prové de la pedagogia, la interpretació, l'educació musical i la història de l'art. Amb La nit que és dins el dia (LaBreu edicions, 2018), la catalana continua amb les temàtiques i tonalitats dels seus dos poemaris anteriors, L'helicòpter (2007) i Pianos i túnels (2013).
Del món de la música i de l'art del segle XX prové el llenguatge personalíssim, postmodern, desvinculat de la nostra tradició poètica i marcat per una sensibilitat que converteix imatge en cadència musical. De l'ampli aspecte formal dels poemes, en resulta un llibre que abasta des de la prosa poètica a la síntesi de l'aforisme.
Maria Isern (Vic, 1994) ha estudiat el grau en Estudis Literaris i un màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals, participa en projectes del món audiovisual i col·labora amb la revista literària Caràcters.
Sostre de carn és el primer poemari d'Isern i ha estat guanyador de la segona edició del Premi Francesc Garriga de Poesia (editat a tres bandes per LaBreu Edicions, AdiA Edicions i Cafè Central, 2017). A Sostre de carn la jove escriptora explora, a través de la fantasia de l'expansió infinita de la carn, les frustracions i els plaers de saber-se un cos foradat. Isern desencaixa la paraula per alliberar-hi un llenguatge càrnic i desmembrat.
Rothkovic és l'heterònim rus i de filiació pictòrica de Sílvia Romera (Barcelona, 1981), que prové de la pedagogia, la interpretació, l'educació musical i la història de l'art. Amb La nit que és dins el dia (LaBreu edicions, 2018), la catalana continua amb les temàtiques i tonalitats dels seus dos poemaris anteriors, L'helicòpter (2007) i Pianos i túnels (2013).
Del món de la música i de l'art del segle XX prové el llenguatge personalíssim, postmodern, desvinculat de la nostra tradició poètica i marcat per una sensibilitat que converteix imatge en cadència musical. De l'ampli aspecte formal dels poemes, en resulta un llibre que abasta des de la prosa poètica a la síntesi de l'aforisme.
Maria Isern (Vic, 1994) ha estudiat el grau en Estudis Literaris i un màster en Construcció i Representació d'Identitats Culturals, participa en projectes del món audiovisual i col·labora amb la revista literària Caràcters.
Sostre de carn és el primer poemari d'Isern i ha estat guanyador de la segona edició del Premi Francesc Garriga de Poesia (editat a tres bandes per LaBreu Edicions, AdiA Edicions i Cafè Central, 2017). A Sostre de carn la jove escriptora explora, a través de la fantasia de l'expansió infinita de la carn, les frustracions i els plaers de saber-se un cos foradat. Isern desencaixa la paraula per alliberar-hi un llenguatge càrnic i desmembrat.