15
de març
del
2018
Actualitzat
a les
12:54h
14 de març de 1978. Aquest dia segurament està gravat en la memòria de molts sallentins que, actualment, deuen tenir entre 50 i 70 anys. A dos quarts de vuit del matí d'aquell dimarts, Agustín Rueda Sierra moria, als 25 anys, a la infermeria de la presó de Carabanchel, a Madrid, a causa dels múltiples traumatismes i lesions greus rebudes per part dels funcionaris del centre penitenciari. L'objectiu d'aquella violència desmesurada era obtenir informació d'un suposat túnel que els presos estaven construint clandestinament per fugir. Rueda era un dels sospitosos i l'única víctima mortal d'aquell malaurat episodi que, tristament, era el pa de cada dia de molts engarjolats durant la transició.
Amb la voluntat de recordar la tasca que va fer per Sallent i per reivindicar la memòria històrica, des de l'Ateneu Rocaus s'han programat una sèrie d'actes d'homenatge per aquest cap de setmana, que començaran divendres, dia 16, a les vuit del vespre amb un sopar de pintxos al mateix Ateneu, acompanyat de música a càrrec del DJ Goma2.
Dissabte, a les sis de la tarda, tindrà lloc la presentació del llibre La casa de la selva, on el seu autor, Joni D., fa un passeig interior per Collserola per rememorar el passat recent de lluites intenses d'una època fosca que va portar-lo a exiliar-se en aquella casa de la selva. Un fil de vida i experiència que reprèn aquell camí que va començar a La Torre de la Serra.
Finalment, diumenge es durà a terme una marxa d'homenatge a Agustín Rueda que començarà a dos quarts de dotze del matí des de La Botjosa i arribarà fins al cementiri municipal. Un cop acabat el recorregut, la plaça Joan Vilaseca acollirà una arrossada popular els tiquets de la qual (8 euros pels socis de l'Ateneu i 10 pels no socis) es poden comprar al mateix Ateneu Rocaus.
Qui era, Agustín Rueda?
De marcades idees anarquistes i intens lluitador contra el règim franquista, Rueda va néixer el 14 de novembre de l'any 1952 a la colònia minera de La Botjosa de Sallent, en el sí d'una família humil i amb tants pocs recursos que, per tirar-la endavant, als 13 anys es va posar a treballar. Va ser arrel de les circumstàncies socials que li va tocar viure que va començar a ser conscient de les desigualtats que patia la classe treballadora d'aleshores. Unes desigualtats que van provocar que l'any 1972, el proletariat miner iniciés una vaga i tanqués les mines de Sallent i Balsareny.
Va ser en aquest moment de la història quan Rueda va començar el seu activisme polític, participant en assemblees informatives, grups d'ajuda i manifestacions. Després d'una estada "curta" a la presó de la Model de Barcelona, torna a Sallent i es troba amb un panorama desolador: la seva mare es queda cega i el club juvenil que ell mateix havia creat amb altres companys per dinamitzar el municipi és tancat per ordre de la guàrdia civil. Marxa del poble i només hi torna esporàdicament, pels respectius funerals del seus pares, i per visitar algun amic.
L'anarquisme va entrar definitivament a la seva vida quan tenia 23 anys, després d'ajudar alguns soldats desertors a creuar la frontera amb França i d'establir contactes amb els cenetistes exiliats a Perpinyà. Durant aquella època va travessar bastants cops la frontera amb França per portar-los fotocopiadores i repartia pamflets llibertaris entre els seus cercles més íntims de Barcelona.
Després d'intentar tornar a Sallent però veient que les autoritats li havien vetat l'entrada, va decidir traslladar-se, novament, a França, però el detenen a la frontera, acusat de pertànyer als Grups Autònoms de caràcter llibertari, als qui acusaven de dur a terme accions contra les eleccions sindicals. Ingressa a la presó de Girona i és allà on entra en contacte amb la COPEL (Coordinadora de Presos Españoles en Lucha) i passa a ser-ne un membre actiu, lluitant pels drets dels presos polítics, constantment vulnerats per les autoritats policials i judicials.
Un any després de complir condemna a Girona, el traslladen a la presó de Carabanchel (l'1 de gener del 1978), una decisió presa d'amagatotis dels seus advocats, que no van saber que Rueda era allà fins el 2 de març, quan quedaven menys de dues setmanes perquè morís, assassinat, als 25 anys víctima dels crims d'estat de la transició.
Amb la voluntat de recordar la tasca que va fer per Sallent i per reivindicar la memòria històrica, des de l'Ateneu Rocaus s'han programat una sèrie d'actes d'homenatge per aquest cap de setmana, que començaran divendres, dia 16, a les vuit del vespre amb un sopar de pintxos al mateix Ateneu, acompanyat de música a càrrec del DJ Goma2.
Dissabte, a les sis de la tarda, tindrà lloc la presentació del llibre La casa de la selva, on el seu autor, Joni D., fa un passeig interior per Collserola per rememorar el passat recent de lluites intenses d'una època fosca que va portar-lo a exiliar-se en aquella casa de la selva. Un fil de vida i experiència que reprèn aquell camí que va començar a La Torre de la Serra.
Finalment, diumenge es durà a terme una marxa d'homenatge a Agustín Rueda que començarà a dos quarts de dotze del matí des de La Botjosa i arribarà fins al cementiri municipal. Un cop acabat el recorregut, la plaça Joan Vilaseca acollirà una arrossada popular els tiquets de la qual (8 euros pels socis de l'Ateneu i 10 pels no socis) es poden comprar al mateix Ateneu Rocaus.
Qui era, Agustín Rueda?
De marcades idees anarquistes i intens lluitador contra el règim franquista, Rueda va néixer el 14 de novembre de l'any 1952 a la colònia minera de La Botjosa de Sallent, en el sí d'una família humil i amb tants pocs recursos que, per tirar-la endavant, als 13 anys es va posar a treballar. Va ser arrel de les circumstàncies socials que li va tocar viure que va començar a ser conscient de les desigualtats que patia la classe treballadora d'aleshores. Unes desigualtats que van provocar que l'any 1972, el proletariat miner iniciés una vaga i tanqués les mines de Sallent i Balsareny.
Va ser en aquest moment de la història quan Rueda va començar el seu activisme polític, participant en assemblees informatives, grups d'ajuda i manifestacions. Després d'una estada "curta" a la presó de la Model de Barcelona, torna a Sallent i es troba amb un panorama desolador: la seva mare es queda cega i el club juvenil que ell mateix havia creat amb altres companys per dinamitzar el municipi és tancat per ordre de la guàrdia civil. Marxa del poble i només hi torna esporàdicament, pels respectius funerals del seus pares, i per visitar algun amic.
L'anarquisme va entrar definitivament a la seva vida quan tenia 23 anys, després d'ajudar alguns soldats desertors a creuar la frontera amb França i d'establir contactes amb els cenetistes exiliats a Perpinyà. Durant aquella època va travessar bastants cops la frontera amb França per portar-los fotocopiadores i repartia pamflets llibertaris entre els seus cercles més íntims de Barcelona.
Després d'intentar tornar a Sallent però veient que les autoritats li havien vetat l'entrada, va decidir traslladar-se, novament, a França, però el detenen a la frontera, acusat de pertànyer als Grups Autònoms de caràcter llibertari, als qui acusaven de dur a terme accions contra les eleccions sindicals. Ingressa a la presó de Girona i és allà on entra en contacte amb la COPEL (Coordinadora de Presos Españoles en Lucha) i passa a ser-ne un membre actiu, lluitant pels drets dels presos polítics, constantment vulnerats per les autoritats policials i judicials.
Un any després de complir condemna a Girona, el traslladen a la presó de Carabanchel (l'1 de gener del 1978), una decisió presa d'amagatotis dels seus advocats, que no van saber que Rueda era allà fins el 2 de març, quan quedaven menys de dues setmanes perquè morís, assassinat, als 25 anys víctima dels crims d'estat de la transició.