14
de març
del
2018
Actualitzat
el
15
de març
a les
10:45h
El passat 7 de març, durant la presentació de la Plataforma Millora de la Salut Mental, es van llançar greus acusacions sobre la Unitat 4 de salut mental d'Althaia, denunciant-ne l'ús de contenció mecànica; la pèrdua de drets durant els ingressos a la unitat; un estat deficient de les instal·lacions, i un cos professional poc sensibilitzat.
Davant d'aquestes inculpacions recollides en diversos mitjans de comunicació, el doctor Pere Bonet, director de la divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia i president del Consell Assessor de salut mental del Departament de Salut, i Antònia Raich, psicòloga i Cap del Servei de Comunicació, Participació i Mecenatge d'Althaia, han obert les portes de la Unitat 4 per primer cop a un mitjà de comunicació, per explicar la realitat d'aquesta.
Unitat 4 de salut mental
Un cop obertes les portes, la realitat dissol un a un tots els tòpics i estereotips que envolten les malalties mentals: un reduït grup de pacients esmorza tranquil·lament al menjador comunitari amb vistes a tota la comarca sota l'atenta mirada d'infermers, metges i terapeutes que preparen la jornada. La rutina de la unitat estructura el dia a dia dels pacients: activitats, teràpia, consultes, visites i fins i tot sortides a l'exterior.
"Aquesta unitat està pensada com un punt de partida per a iniciar la recuperació de la salut mental amb l'objectiu de reincorporar-se a la vida quotidiana", afirma el doctor Bonet mentre observa Manresa, des de la terrassa comunitària, i afegeix que "la nostra raó de ser no és medicar. La pauta de medicació no és l'objectiu de l'ingrés, sinó el primer pas per a poder fer altres intervencions."
En preguntar-li pel perfil de pacient que ingressa a la unitat, el director de la Divisió de salut Mental d'Althaia explica que el 60% aproximat de casos que es tracten a la unitat 4 són psicosis, un trastorn que normalment es desenvolupa entre els 15 i 25 anys. Les altres patologies corrents són l'esquizofrènia, els trastorns bipolars, els esquizoafectius, paranoies o psicosis tòxiques.
La psicòloga Raich lamenta profundament la comparació entre les instal·lacions de la unitat 4 amb les de l'edifici nou, ja que segons comenta, "hi surten perdent". Tot i així, exposa, "mirem amb optimisme el futur". La remodelació de les instal·lacions és un projecte futur per a la direcció de l'hospital, no obstant s'ha decidit centrar-se, primer de tot, en la creació d'una unitat infantil de salut mental. En aquest sentit, Antònia Raich manifesta que "la nova unitat, que previsiblement s'inaugurarà a finals d'any, no només resoldrà una mancança de la Catalunya Central sinó que es convertirà en una de les unitats capdavanteres del país".
Els protocols d'ingrés
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 450 milions de persones de tot el món es troben afectades per un trastorn mental: una de cada quatre (un 25% de la població) patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida. Aquesta xifra, però, s'estima que augmentarà considerablement en els propers anys. El Bages no està exclòs d'aquesta afectació, i segons fonts de l'Idescat, el passat 2016 es van comptabilitzar 1.333 casos de trastorns mentals.
Des d'Althaia són molt contundents en defensar les pràctiques que es realitzen en el seu servei. El seu equip, encarregat de coordinar els serveis de salut mental del Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya, defensa la correcta aplicació en el seus centres dels protocols marcats per la Generalitat i el Departament de Salut per a determinar quins pacients han d'ingressar a la unitat.
Els protocols, segons exposen, marquen que el pacient que arriba en un centre d'urgències psiquiàtriques com Althaia ha de ser avaluat per un metge psiquiàtric, el qual decideix si és necessari l'ingrés o no. Tot i que la majoria dels pacients atesos són derivats al CSAM (Centre de Salut Mental d'Althaia), en alguns casos, quan el pacient està realment delicat, és necessari ingressar-lo. Segons les estadístiques proporcionades per Althaia, el 90% dels ingressos són per voluntat pròpia: el pacient entra pel seu propi peu a realitzar el tractament. En cas de no estar d'acord amb el tractament, és lliure de demanar l'alta voluntària.
No obstant, Bonet explica que, en una proporció menor, es produeixen casos en què l'ingrés és involuntari, on el jutge (prèviament assessorat per un forense) dicta l'ingrés del pacient. És important tenir en compte que l'estatus de l'ingrés no és invariable i normalment canvia al cap de pocs dies.
Les contencions mecàniques
Una de les crítiques més bel·ligerants que va rebre el servei de salut mental d'Althaia per part de la Plataforma Millora de la Salut Mental a la Catalunya Central va ser l'ús excessiu de la contenció mecànica. Els responsables de la unitat es mostren dolguts i expressen la seva preocupació davant les acusacions rebudes.
Segons diuen des d'Althaia, "la contenció és una intervenció terapèutica utilitzada en situacions extremes en les que el pacient, agitat, pot suposar un perill per a ell mateix". El metge, en aquests casos, decideix aplicar la contenció mecànica (que pot anar des d'una lleu contenció abdominal fins a la immobilització de braços i peus) per evitar la contenció química (medicació) i tots els efectes secundaris que pot produir en l'estat anímic del pacient a posteriori.
"Quan en un centre la contenció mecànica és molt elevada i s'implanten protocols per a reduir-la, les estadístiques baixen molt ràpid. Nosaltres fa anys que apliquem els protocols per a reduir al màxim les contencions", posen de manifest els professionals.
Des de l'any 2000, Althaia ha treballat de forma pionera en un protocol per a controlar l'ús de la contenció mecànica i la tendència cap a la contenció zero, juntament amb l'Associació d'usuaris ActivaMent.
Col·laboració estreta amb usuaris i familiars
La Cap de Comunicació, participació i mecenatge comenta l'estret vincle permanent que s'ha creat entre el Departament de Salut Mental del centre i diferents associacions d'usuaris i de familiars amb l'objectiu de millorar el servei que s'ofereix.
ActivaMent (col·lectiu actiu de persones amb l'experiència del trastorn mental) és una entitat reconeguda per la Generalitat que treballa oferint suport a pacients, així com també lluita contra l'estigma i la discriminació de les persones diagnosticades, donant veu als afectats, defensant-ne els seus drets i col·laborant amb serveis i institucions de salut mental.
ObertaMent (associació catalana per la lluita contra l'estigma en salut mental) és una organització reconeguda per la Generalitat que treballa per eradicar l'estigma contra les persones que pateixen un trastorn mental.
Mosaic, un projecte nascut a l'hospital de Sant Joan de Deu de Manresa, vetlla per fomentar la inserció i formació laboral de persones amb problemes de salut mental.
Davant d'aquestes inculpacions recollides en diversos mitjans de comunicació, el doctor Pere Bonet, director de la divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia i president del Consell Assessor de salut mental del Departament de Salut, i Antònia Raich, psicòloga i Cap del Servei de Comunicació, Participació i Mecenatge d'Althaia, han obert les portes de la Unitat 4 per primer cop a un mitjà de comunicació, per explicar la realitat d'aquesta.
Unitat 4 de salut mental
Un cop obertes les portes, la realitat dissol un a un tots els tòpics i estereotips que envolten les malalties mentals: un reduït grup de pacients esmorza tranquil·lament al menjador comunitari amb vistes a tota la comarca sota l'atenta mirada d'infermers, metges i terapeutes que preparen la jornada. La rutina de la unitat estructura el dia a dia dels pacients: activitats, teràpia, consultes, visites i fins i tot sortides a l'exterior.
"Aquesta unitat està pensada com un punt de partida per a iniciar la recuperació de la salut mental amb l'objectiu de reincorporar-se a la vida quotidiana", afirma el doctor Bonet mentre observa Manresa, des de la terrassa comunitària, i afegeix que "la nostra raó de ser no és medicar. La pauta de medicació no és l'objectiu de l'ingrés, sinó el primer pas per a poder fer altres intervencions."
Durant la visita a la unitat, situada en l'ala vella de l'hospital, Raich, psicòloga i ara Cap de Comunicació, ensenya una de les múltiples habitacions dobles, actualment ocupada per un únic pacient, adaptada per complir amb els protocols de seguretat (matalassos ignífugs, miralls i dutxes adaptats per evitar possibles autolesions). La unitat compta amb una ocupació aproximada d'entre el 80 i el 90%, amb una estada mitjana de les més baixes de Catalunya, que oscil·la entre els 14 i els 15 dies. Segons el psiquiatre, una estada de menys dies resulta totalment contraproduent per al pacient.
Habitació de la Unitat 4 Foto: Sílvia Rius
En preguntar-li pel perfil de pacient que ingressa a la unitat, el director de la Divisió de salut Mental d'Althaia explica que el 60% aproximat de casos que es tracten a la unitat 4 són psicosis, un trastorn que normalment es desenvolupa entre els 15 i 25 anys. Les altres patologies corrents són l'esquizofrènia, els trastorns bipolars, els esquizoafectius, paranoies o psicosis tòxiques.
La psicòloga Raich lamenta profundament la comparació entre les instal·lacions de la unitat 4 amb les de l'edifici nou, ja que segons comenta, "hi surten perdent". Tot i així, exposa, "mirem amb optimisme el futur". La remodelació de les instal·lacions és un projecte futur per a la direcció de l'hospital, no obstant s'ha decidit centrar-se, primer de tot, en la creació d'una unitat infantil de salut mental. En aquest sentit, Antònia Raich manifesta que "la nova unitat, que previsiblement s'inaugurarà a finals d'any, no només resoldrà una mancança de la Catalunya Central sinó que es convertirà en una de les unitats capdavanteres del país".
Els protocols d'ingrés
Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 450 milions de persones de tot el món es troben afectades per un trastorn mental: una de cada quatre (un 25% de la població) patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la seva vida. Aquesta xifra, però, s'estima que augmentarà considerablement en els propers anys. El Bages no està exclòs d'aquesta afectació, i segons fonts de l'Idescat, el passat 2016 es van comptabilitzar 1.333 casos de trastorns mentals.
Des d'Althaia són molt contundents en defensar les pràctiques que es realitzen en el seu servei. El seu equip, encarregat de coordinar els serveis de salut mental del Bages, Berguedà, Solsonès i la Cerdanya, defensa la correcta aplicació en el seus centres dels protocols marcats per la Generalitat i el Departament de Salut per a determinar quins pacients han d'ingressar a la unitat.
Els protocols, segons exposen, marquen que el pacient que arriba en un centre d'urgències psiquiàtriques com Althaia ha de ser avaluat per un metge psiquiàtric, el qual decideix si és necessari l'ingrés o no. Tot i que la majoria dels pacients atesos són derivats al CSAM (Centre de Salut Mental d'Althaia), en alguns casos, quan el pacient està realment delicat, és necessari ingressar-lo. Segons les estadístiques proporcionades per Althaia, el 90% dels ingressos són per voluntat pròpia: el pacient entra pel seu propi peu a realitzar el tractament. En cas de no estar d'acord amb el tractament, és lliure de demanar l'alta voluntària.
No obstant, Bonet explica que, en una proporció menor, es produeixen casos en què l'ingrés és involuntari, on el jutge (prèviament assessorat per un forense) dicta l'ingrés del pacient. És important tenir en compte que l'estatus de l'ingrés no és invariable i normalment canvia al cap de pocs dies.
Porta d'entrada a la unitat 4 Foto: Sílvia Rius
Les contencions mecàniques
Una de les crítiques més bel·ligerants que va rebre el servei de salut mental d'Althaia per part de la Plataforma Millora de la Salut Mental a la Catalunya Central va ser l'ús excessiu de la contenció mecànica. Els responsables de la unitat es mostren dolguts i expressen la seva preocupació davant les acusacions rebudes.
Segons diuen des d'Althaia, "la contenció és una intervenció terapèutica utilitzada en situacions extremes en les que el pacient, agitat, pot suposar un perill per a ell mateix". El metge, en aquests casos, decideix aplicar la contenció mecànica (que pot anar des d'una lleu contenció abdominal fins a la immobilització de braços i peus) per evitar la contenció química (medicació) i tots els efectes secundaris que pot produir en l'estat anímic del pacient a posteriori.
"Quan en un centre la contenció mecànica és molt elevada i s'implanten protocols per a reduir-la, les estadístiques baixen molt ràpid. Nosaltres fa anys que apliquem els protocols per a reduir al màxim les contencions", posen de manifest els professionals.
Des de l'any 2000, Althaia ha treballat de forma pionera en un protocol per a controlar l'ús de la contenció mecànica i la tendència cap a la contenció zero, juntament amb l'Associació d'usuaris ActivaMent.
Col·laboració estreta amb usuaris i familiars
La Cap de Comunicació, participació i mecenatge comenta l'estret vincle permanent que s'ha creat entre el Departament de Salut Mental del centre i diferents associacions d'usuaris i de familiars amb l'objectiu de millorar el servei que s'ofereix.
ActivaMent (col·lectiu actiu de persones amb l'experiència del trastorn mental) és una entitat reconeguda per la Generalitat que treballa oferint suport a pacients, així com també lluita contra l'estigma i la discriminació de les persones diagnosticades, donant veu als afectats, defensant-ne els seus drets i col·laborant amb serveis i institucions de salut mental.
ObertaMent (associació catalana per la lluita contra l'estigma en salut mental) és una organització reconeguda per la Generalitat que treballa per eradicar l'estigma contra les persones que pateixen un trastorn mental.
Mosaic, un projecte nascut a l'hospital de Sant Joan de Deu de Manresa, vetlla per fomentar la inserció i formació laboral de persones amb problemes de salut mental.
Passadis de la unitat 4 d'Althaia Foto: Sílvia Rius