08
de març
del
2018
Actualitzat
a les
17:04h
El Clam, Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, ja ha engegat els motors per a la celebració de la 15a edició que, ben puntual a la seva cita anual, tornarà a unir els dos aspectes que són l'essència d'aquest certamen: el cinema compromès i de qualitat i la reflexió sobre les problemàtiques socials.
El binomi setè art i crítica social s'agermanaran per fondre's en una programació cinematogràfica de qualitat complementada amb un programa d'activitats paral·leles adreçades a buscar de bell nou la complicitat d'un públic fidel que ben segur tornarà a fer costat a un festival de referència a Catalunya en l'àmbit dels drets humans.
El festival, que enguany celebra el seu quinzè aniversari coincidint amb la designació de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, posarà sobre la taula un altre tema de màxim interès i rabiosa actualitat que està generant un ampli debat entre experts, governs i institucions: "Revolució tecnològica i bé comú".
Els darrers anys del segle passat, l'aparició d'Internet va suposar una revolució que ha portat a un canvi estructural de la societat. Alhora, el procés de globalització ha propiciat també un major desenvolupament tecnològic que ha afectat tots els àmbits de la realitat. Avui, doncs, som protagonistes actius d'un món que està canviant a una velocitat vertiginosa.
La societat, l'economia i la tecnologia conviuen íntimament relacionades. Aquest progrés tecnològic i científic ha aportat, sens dubte, un munt d'avantatges i beneficis a curt termini que ja són prou evidents, especialment en el món de la comunicació (més informació disponible a escala global i a baix cost, més rapidesa i eficàcia en les gestions, accés universal a serveis bàsics, desaparició de fronteres, comunicació ràpida i immediata...).
També ha afectat de forma positiva a ciències com la medicina (aparells i dispositius per a la detecció y diagnòstic de malalties molt més eficients, més facilitat per descobrir vacunes i nous tractaments...). En el camp de la indústria i del comerç, ha servit per crear nous models que permeten optimitzar els processos productius i així aconseguir una major producció en menys temps i, alhora, alliberar progressivament les persones de les tasques més penoses o perilloses.
Tanmateix, cal dir que l'optimisme generat per la tecnologia com a motor de benestar no està responent de cap manera a les expectatives. Un anàlisi detallat de les conseqüències de l'aplicació de la tecnologia digital confirma que malauradament no està tenint el retorn col·lectiu esperat i ha fet saltar les alarmes perquè governs i ciutadania prenguin consciència i prioritzin els seus objectius per tal que aquesta estigui realment al servei del bé comú.
Efectivament, cada cop hi ha més veus d'experts que alerten que la revolució digital no només no està reduint la desigualtat sinó que l'està engrandint. Si bé inicialment aquests avenços han generat beneficis a curt termini, la majoria d'aquests beneficis són privats i es concentren en poques mans. Els guanys estan enfortint el benestar d'una elit d'empreses i professionals ben formats per a aquest nou entorn, però no el de la societat en el seu conjunt.
Altres anàlisis denuncien que aquesta tecnologia amenaça greument alguns sectors laborals i que tampoc no ha contribuït a tancar la bretxa digital entre països rics i pobres (sense oblidar el drama humà i ambiental que s'amaga darrera l'obtenció d'algunes matèries primeres i/o els residus que es generen), ni entre zones urbanes i rurals. Aquesta revolució tecnològica també genera molts dubtes en el camp de la llibertat personal i col·lectiva, en la privacitat o l'equilibri sostenible del medi ambient. És per això que cada cop hi ha més col·lectius que exigeixen que la tecnologia no prioritzi el creixement macroeconòmic sinó que aposti per l'impacte social.
En resum: La Revolució Tecnològica aporta una millora al Bé Comú? La voluntat del Clam és posar sobre la taula els pros i contres d'aquesta revolució i reflexionar si aquesta és una eina útil per reduir les desigualtats, per universalitzar les oportunitats o per edificar un món més just i equitatiu... o justament el contrari.
El binomi setè art i crítica social s'agermanaran per fondre's en una programació cinematogràfica de qualitat complementada amb un programa d'activitats paral·leles adreçades a buscar de bell nou la complicitat d'un públic fidel que ben segur tornarà a fer costat a un festival de referència a Catalunya en l'àmbit dels drets humans.
El festival, que enguany celebra el seu quinzè aniversari coincidint amb la designació de Manresa com a Capital de la Cultura Catalana, posarà sobre la taula un altre tema de màxim interès i rabiosa actualitat que està generant un ampli debat entre experts, governs i institucions: "Revolució tecnològica i bé comú".
Els darrers anys del segle passat, l'aparició d'Internet va suposar una revolució que ha portat a un canvi estructural de la societat. Alhora, el procés de globalització ha propiciat també un major desenvolupament tecnològic que ha afectat tots els àmbits de la realitat. Avui, doncs, som protagonistes actius d'un món que està canviant a una velocitat vertiginosa.
La societat, l'economia i la tecnologia conviuen íntimament relacionades. Aquest progrés tecnològic i científic ha aportat, sens dubte, un munt d'avantatges i beneficis a curt termini que ja són prou evidents, especialment en el món de la comunicació (més informació disponible a escala global i a baix cost, més rapidesa i eficàcia en les gestions, accés universal a serveis bàsics, desaparició de fronteres, comunicació ràpida i immediata...).
També ha afectat de forma positiva a ciències com la medicina (aparells i dispositius per a la detecció y diagnòstic de malalties molt més eficients, més facilitat per descobrir vacunes i nous tractaments...). En el camp de la indústria i del comerç, ha servit per crear nous models que permeten optimitzar els processos productius i així aconseguir una major producció en menys temps i, alhora, alliberar progressivament les persones de les tasques més penoses o perilloses.
Tanmateix, cal dir que l'optimisme generat per la tecnologia com a motor de benestar no està responent de cap manera a les expectatives. Un anàlisi detallat de les conseqüències de l'aplicació de la tecnologia digital confirma que malauradament no està tenint el retorn col·lectiu esperat i ha fet saltar les alarmes perquè governs i ciutadania prenguin consciència i prioritzin els seus objectius per tal que aquesta estigui realment al servei del bé comú.
Efectivament, cada cop hi ha més veus d'experts que alerten que la revolució digital no només no està reduint la desigualtat sinó que l'està engrandint. Si bé inicialment aquests avenços han generat beneficis a curt termini, la majoria d'aquests beneficis són privats i es concentren en poques mans. Els guanys estan enfortint el benestar d'una elit d'empreses i professionals ben formats per a aquest nou entorn, però no el de la societat en el seu conjunt.
Altres anàlisis denuncien que aquesta tecnologia amenaça greument alguns sectors laborals i que tampoc no ha contribuït a tancar la bretxa digital entre països rics i pobres (sense oblidar el drama humà i ambiental que s'amaga darrera l'obtenció d'algunes matèries primeres i/o els residus que es generen), ni entre zones urbanes i rurals. Aquesta revolució tecnològica també genera molts dubtes en el camp de la llibertat personal i col·lectiva, en la privacitat o l'equilibri sostenible del medi ambient. És per això que cada cop hi ha més col·lectius que exigeixen que la tecnologia no prioritzi el creixement macroeconòmic sinó que aposti per l'impacte social.
En resum: La Revolució Tecnològica aporta una millora al Bé Comú? La voluntat del Clam és posar sobre la taula els pros i contres d'aquesta revolució i reflexionar si aquesta és una eina útil per reduir les desigualtats, per universalitzar les oportunitats o per edificar un món més just i equitatiu... o justament el contrari.