08
de març
del
2018
Actualitzat
a les
16:44h
El pare Hilari Raguer, monjo de Montserrat i eminent historiador, va constatar paral·lelismes amb el franquisme en la situació en què es troben actualment els presos polítics i els exiliats catalans. Ho va afirmar dimarts al vespre en la presentació del seu llibre "Ser independentista no és cap pecat”, en tertúlia amb una quarantena de persones que acompanyaven els dejunadors i dejunadores que s'han reunit al santuari de Montserrat en solidaritat amb els represaliats.
Raguer va agrair poder estar amb els dejunadors que denuncien la injustícia a què estan sotmesos polítics catalans votats per la ciutadania i va recordar l'empresonament que ell també havia patit l'any 1951, en ple franquisme, al castell de Montjuic, durant set mesos i mig. Ho va ser acusat "d'ultratge a la nació espanyola i al sentiment de la seva unitat”, per un manifest catalanista que havia promogut amb companys universitaris organitzats en el grup Torras i Bages. Una acusació feta en temps de la dictadura que s'assembla prou a la que ara manté a la presó i a l'exili polítics defensors de la via democràtica cap a la independència.
El pare Raguer va defensar com a propi de la doctrina social de l'església la defensa de la pròpia pàtria i va assegurar que els nacionalismes perillosos no són els de les petites nacions que volen sobreviure, sinó els dels grans estats–nació que volen absorbir-les des del veïnatge conqueridor, com són els casos de Castella amb Espanya o de Sèrbia amb l'antiga Iugoslàvia. "El que no és lícit des de la doctrina de l'església és que es vulgui imposar una pàtria que no és la teva”, va dir. Per això va argumentar que "si hi ha un cas a Europa on es compleix la condició d'unitat forçosa que segons el Papa Francesc legitima la secessió, aquest cas és el de Catalunya".
Entrant en matèria del seu llibre, va admetre que el títol "Ser independentista no és cap pecat” el va posar inspirat per unes declaracions del Cardenal Rouco Varela, que qualificava l'independentisme català d'immoral i pecaminós, que va voler replicar. En aquest sentit, va admetre que les manifestacions de bisbes i clergues espanyols en contra del dret a l'autodeterminació de les nacions, que la doctrina social de l'església professa, han causat escàndol a Catalunya. I va recordar que, a diferència de l'episcopat espanyol, els bisbes catalans ja el 1985 havien reconegut clarament la realitat nacional de Catalunya en el document col·lectiu Arrels cristianes de Catalunya.
L'expert biblista i liturgista sosté que cada nació agafa el seu estil de catolicisme, de manera que el Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va adaptar la litúrgia romana en la línia popular i parroquial dels benedictins belgues i no pas en la línia elitista francesa de Solesmes.
Va fer un repàs a la història mil·lenària de la nació catalana, de base no ètnica sinó cultural, amb una identitat amb un estil de vida peculiar, amb una llengua pròpia i un sistema de valors forjats al llarg de la història. Una terra que, des de temps antics ha estat un corredor de trànsit de pobles, d'invasions i migracions. Un país gresol on ningú és menyspreat pel seu origen o els seus cognoms. "Si no fos així, un andalús de naixement com José Montilla no hauria pogut arribar a ser president de la Generalitat", va constatar.
En canvi, durant segles, la persecució contra la cultura i els interessos de la societat catalana ha estat una constant per part del poder polític espanyol. Va argumentar que en la Guerra Civil hi va haver una Espanya de vencedors i de vençuts, però que "a Catalunya tothom va ser vençut, perquè des del principi els sollevats es van declarar contraris a la modesta autonomia que la República Espanyola havia atorgat".
Transversalitat de l'independentisme
Per al monjo de Montserrat la desunió entre partits que sovint aflora en l'àmbit independentista no deixa de ser una demostració de la seva base transversal, que el fa fort i sòlid. "En l'independentisme hi és present la dreta, l'esquerra, el catolicisme, l'anticlericalisme i l'indiferentisme religiós dominant", va dir. I va concloure que aquesta pluralitat ideològica és la constatació més clara que desmenteix l'adoctrinament de què s'acusa a la societat catalana per part de l'unionisme espanyolista.
Aquesta conferència-col·loqui va tenir lloc en el marc de les activitats que acompanyen el Dejuni a Montserrat en suport als presos polítics i els exiliats. Uns actes que continuaran de dilluns a divendres fins al 16 de març. amb noves activitats a l'espai de les antigues cel·les de Nostra Senyora on es desenvolupa el dejuni, com ara el recital "Versos i cançons enllaçats de groc", que van fer-hi Lloll Bertran i Celdoni Fonoll el 7 de març, o la presentació del Congrés Catalunya i futur per part del fundador de l'ANC Pere Pugés, el 8 de març, entre d'altres.
Raguer va agrair poder estar amb els dejunadors que denuncien la injustícia a què estan sotmesos polítics catalans votats per la ciutadania i va recordar l'empresonament que ell també havia patit l'any 1951, en ple franquisme, al castell de Montjuic, durant set mesos i mig. Ho va ser acusat "d'ultratge a la nació espanyola i al sentiment de la seva unitat”, per un manifest catalanista que havia promogut amb companys universitaris organitzats en el grup Torras i Bages. Una acusació feta en temps de la dictadura que s'assembla prou a la que ara manté a la presó i a l'exili polítics defensors de la via democràtica cap a la independència.
El pare Raguer va defensar com a propi de la doctrina social de l'església la defensa de la pròpia pàtria i va assegurar que els nacionalismes perillosos no són els de les petites nacions que volen sobreviure, sinó els dels grans estats–nació que volen absorbir-les des del veïnatge conqueridor, com són els casos de Castella amb Espanya o de Sèrbia amb l'antiga Iugoslàvia. "El que no és lícit des de la doctrina de l'església és que es vulgui imposar una pàtria que no és la teva”, va dir. Per això va argumentar que "si hi ha un cas a Europa on es compleix la condició d'unitat forçosa que segons el Papa Francesc legitima la secessió, aquest cas és el de Catalunya".
Entrant en matèria del seu llibre, va admetre que el títol "Ser independentista no és cap pecat” el va posar inspirat per unes declaracions del Cardenal Rouco Varela, que qualificava l'independentisme català d'immoral i pecaminós, que va voler replicar. En aquest sentit, va admetre que les manifestacions de bisbes i clergues espanyols en contra del dret a l'autodeterminació de les nacions, que la doctrina social de l'església professa, han causat escàndol a Catalunya. I va recordar que, a diferència de l'episcopat espanyol, els bisbes catalans ja el 1985 havien reconegut clarament la realitat nacional de Catalunya en el document col·lectiu Arrels cristianes de Catalunya.
L'expert biblista i liturgista sosté que cada nació agafa el seu estil de catolicisme, de manera que el Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va adaptar la litúrgia romana en la línia popular i parroquial dels benedictins belgues i no pas en la línia elitista francesa de Solesmes.
Va fer un repàs a la història mil·lenària de la nació catalana, de base no ètnica sinó cultural, amb una identitat amb un estil de vida peculiar, amb una llengua pròpia i un sistema de valors forjats al llarg de la història. Una terra que, des de temps antics ha estat un corredor de trànsit de pobles, d'invasions i migracions. Un país gresol on ningú és menyspreat pel seu origen o els seus cognoms. "Si no fos així, un andalús de naixement com José Montilla no hauria pogut arribar a ser president de la Generalitat", va constatar.
En canvi, durant segles, la persecució contra la cultura i els interessos de la societat catalana ha estat una constant per part del poder polític espanyol. Va argumentar que en la Guerra Civil hi va haver una Espanya de vencedors i de vençuts, però que "a Catalunya tothom va ser vençut, perquè des del principi els sollevats es van declarar contraris a la modesta autonomia que la República Espanyola havia atorgat".
Transversalitat de l'independentisme
Per al monjo de Montserrat la desunió entre partits que sovint aflora en l'àmbit independentista no deixa de ser una demostració de la seva base transversal, que el fa fort i sòlid. "En l'independentisme hi és present la dreta, l'esquerra, el catolicisme, l'anticlericalisme i l'indiferentisme religiós dominant", va dir. I va concloure que aquesta pluralitat ideològica és la constatació més clara que desmenteix l'adoctrinament de què s'acusa a la societat catalana per part de l'unionisme espanyolista.
Aquesta conferència-col·loqui va tenir lloc en el marc de les activitats que acompanyen el Dejuni a Montserrat en suport als presos polítics i els exiliats. Uns actes que continuaran de dilluns a divendres fins al 16 de març. amb noves activitats a l'espai de les antigues cel·les de Nostra Senyora on es desenvolupa el dejuni, com ara el recital "Versos i cançons enllaçats de groc", que van fer-hi Lloll Bertran i Celdoni Fonoll el 7 de març, o la presentació del Congrés Catalunya i futur per part del fundador de l'ANC Pere Pugés, el 8 de març, entre d'altres.