05
de març
del
2018
Actualitzat
el
06
de març
a les
17:34h
Després de 40 anys organitzant anualment els actes sardanistes de Manresa, l'associació sardanista Nova Crida cessarà aquest any les seves activitats. L'edat avançada dels seus membres els ha suposat un escull impossible de superar. Tot i que la intenció inicial de la junta era finalitzar les seves activitats el passat any, el nomenament de Manresa com a ciutat de la cultura va motivar l'allargament de les seves activitats.
El proper dia 14 d'abril Nova Crida celebrarà un dinar de germanor en el Menjador Gastronòmic del Kursaal (on encara hi ha places disponibles per a qui vulgui assistir-hi), seguit d'una ballada popular de sardanes en el Passeig a càrrec d'una de les coples més importants, la Cobla ciutat de Girona. Tot i que el motiu del dinar és per a celebrar la clausura de l'associació aquesta, seguirà organitzant actes puntuals (Festa Major o la Mercè de Valldaura) fins a finals d'any, que celebrarà l'última ballada coincidint amb el concert de Santa Cecilia del 24 de novembre.
Durant les últimes dècades l'associació sardanista ha estat l'encarregada d'organitzar un calendari estable de ballades i actes a la ciutat. Amb la seva pèrdua el moviment sardanista a Manresa queda en una situació totalment precària. Un cop desapareguda Nova Crida, a Manresa només quedarà Dins el Bosc, una associació sardanista que participa a concursos, tot i que cada vegada menys, i que no es dedica a organitzar ballades populars. Això no obstant, al Bages el moviment perviu en municipis com Sant Joan de Vilatorrada o Navàs, que compten amb els seus propis grups sardanistes, o a Artés, on s'hi celebra el Sarau Artesenc. A Santpedor, Aires de Santpedor és l'única a la comarca que participa regularment a concursos d'alta competició.
Leandre Fusté, la cara visible de Nova Crida
En Leandre Fusté, president de la colla Sardanista Nova Crida durant els últims 40, comenta la inviabilitat d'allargar la vida de l'associació degut a l'avançada edat dels seus membres a la vegada que assumeix l'error de no haver estat capaços de crear un planter sardanista.
"Fins que no vam arribar nosaltres, a Manresa no hi va haver sardanes durant molts anys". El president de Nova Crida confessa el seu desig de pervivència del moviment a la capital bagenca però no és molt optimista. Espera que algú amb ganes i energia pugui agafar el relleu del moviment a Manresa i fins hi tot s'ofereixen a col·laborar tant com es pugui amb possibles nous organitzadors, però no es veuen amb cor de seguir al capdavant. El manresà lamenta que la passió que hi ha a la resta de Catalunya per a les sardanes no s'hagi contagiat a Manresa i espera poder trobar la manera de fer sobreviure el ball popular a la capital del Bages.
Fusté admet que és una tasca que requereix molta dedicació i passió i que per a ell suposa molt més que organitzar ballades. El president de Nova Crida confessa la dificultat que suposa treballar dia a dia per a trobar la millor fórmula per a sobreviure econòmicament i plantar la llavor de la sardana en les noves generacions.
El proper dia 14 d'abril Nova Crida celebrarà un dinar de germanor en el Menjador Gastronòmic del Kursaal (on encara hi ha places disponibles per a qui vulgui assistir-hi), seguit d'una ballada popular de sardanes en el Passeig a càrrec d'una de les coples més importants, la Cobla ciutat de Girona. Tot i que el motiu del dinar és per a celebrar la clausura de l'associació aquesta, seguirà organitzant actes puntuals (Festa Major o la Mercè de Valldaura) fins a finals d'any, que celebrarà l'última ballada coincidint amb el concert de Santa Cecilia del 24 de novembre.
Aplec sardanista a la plaça Major convocada per Nova Crida, el 2006 Foto: Nova Crida
Durant les últimes dècades l'associació sardanista ha estat l'encarregada d'organitzar un calendari estable de ballades i actes a la ciutat. Amb la seva pèrdua el moviment sardanista a Manresa queda en una situació totalment precària. Un cop desapareguda Nova Crida, a Manresa només quedarà Dins el Bosc, una associació sardanista que participa a concursos, tot i que cada vegada menys, i que no es dedica a organitzar ballades populars. Això no obstant, al Bages el moviment perviu en municipis com Sant Joan de Vilatorrada o Navàs, que compten amb els seus propis grups sardanistes, o a Artés, on s'hi celebra el Sarau Artesenc. A Santpedor, Aires de Santpedor és l'única a la comarca que participa regularment a concursos d'alta competició.
Leandre Fusté, la cara visible de Nova Crida
En Leandre Fusté, president de la colla Sardanista Nova Crida durant els últims 40, comenta la inviabilitat d'allargar la vida de l'associació degut a l'avançada edat dels seus membres a la vegada que assumeix l'error de no haver estat capaços de crear un planter sardanista.
Leandre Fusté, president de l'associació sardanista Nova Crida Manresa. Foto: Silvia Rius
"Fins que no vam arribar nosaltres, a Manresa no hi va haver sardanes durant molts anys". El president de Nova Crida confessa el seu desig de pervivència del moviment a la capital bagenca però no és molt optimista. Espera que algú amb ganes i energia pugui agafar el relleu del moviment a Manresa i fins hi tot s'ofereixen a col·laborar tant com es pugui amb possibles nous organitzadors, però no es veuen amb cor de seguir al capdavant. El manresà lamenta que la passió que hi ha a la resta de Catalunya per a les sardanes no s'hagi contagiat a Manresa i espera poder trobar la manera de fer sobreviure el ball popular a la capital del Bages.
Fusté admet que és una tasca que requereix molta dedicació i passió i que per a ell suposa molt més que organitzar ballades. El president de Nova Crida confessa la dificultat que suposa treballar dia a dia per a trobar la millor fórmula per a sobreviure econòmicament i plantar la llavor de la sardana en les noves generacions.