8 de març

CCOO i UGT expliquen a Manresa que la vaga del 8-M serà l'inici d'un canvi d'estratègia reivindicativa

Els dos sindicats han posat de manifest que l'acció de dijous vinent tindrà continuïtat amb les mobilitzacions que es faran amb la voluntat de derogar la reforma laboral

per Aina Font Torra, Manresa, 2 de març de 2018 a les 20:18 |
Representants de CCOO i UGT, a la seu sindical de Manresa | AFT
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A la quarantena d'actes que el SIAD (Ajuntament de Manresa) i el Consell Municipal de la Dona han organitzat per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, s'hi ha de sumar la vaga laboral de dues hores impulsada pels dos sindicats majoritaris de Catalunya, Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), l'acció central de la qual tindrà lloc a la plaça Major de la ciutat de dotze del migdia a dues de la tarda.

Si bé cada 8 de març, arreu de Catalunya i l'Estat espanyol s'han fet manifestacions per commemorar la lluita de les dones per la seva participació en l'àmbit laboral, enguany els sindicats han fet un pas endavant per denunciar que, si bé és cert que la dona ja és una peça més de l'engranatge que sustenta econòmicament el país, les desigualtats que pateixen envers els homes bateguen més que mai. Unes desigualtats que tal com exposa Mercè Gómez, representant de la UGT al Bages i el Berguedà, "es tradueixen en una gran bretxa salarial, assetjament laboral, salaris miserables, contractes parcials i reduccions de jornada per poder conciliar la vida familiar amb la feina".


Afirmant contundentment que el que s'està lliurant "és una guerra ideològica", Maribel Ayné, portaveu i responsable de la secretaria de les Dones de CCOO, exposa que "ara el que toca és organitzar-nos com sempre ho han fet els partits i moviments de dretes i l'església, per plantar cara a aquestes polítiques de desigualtat que ells mateixos han potenciat".

En xifres, actualment les dones representen un 52% de la població major de 16 anys a Catalunya. D'aquestes, un 49,6% estan presents en el mercat laboral, mentre que el percentatge d'homes és del 76,1%. En aquest sentit, les dones suposen un 58% de la població inactiva situant-se, així, 16 punts per damunt dels homes. Pel que fa a les jornades de treball, un 22% de les dones estan contractades a temps parcial (un 8% en el cas dels homes) i un 88% tenen contractes temporals. La taxa d'atur també varia en funció del gènere, sent d'un 15,9% en el cas de les dones i d'un 13,9% en el dels homes.

"Davant d'aquest panorama el que exigim és que hi hagi un pacte polític per la igualtat salarial", manifesta la sindicalista, tot remarcant que "si bé a les grans empreses, des de CCOO i UGT podem organitzar-nos i lluitar contra el frau de contractació i les discriminacions, no passa el mateix a les petites i mitjanes empreses, que és on la dona està més maltractada".

El discurs d'Ayné també el secunda Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO a la Catalunya Central i Vallès Occidental, que afegeix que bretxa salarial "és sinònim d'entorpir l'entrada de la dona al mercat laboral; és posar uns requisits concrets per poder accedir en un lloc de treball, i és no obligar l'home a tenir obligacions com a pare a l'hora de tenir fills".


Feminització de la pobresa

"Les dones hem de treballar dues hores més cada dia per igualar el sou dels homes", exclama Ayné, tot explicant que "aquesta diferència ve determinada pel valor que es dona a les dones i pels treballs feminitzats, com poden ser el de la neteja". En aquest sentit exemplifica que "a hores d'ara una dona que treballa netejant escoles perquè els infants no agafin infeccions, cobra menys que un home que treballa a la mateixa escola netejant vidres. Una resulta que és només, dona de la neteja, i l'altre, un especialista".

El que provoca aquestes situacions, al seu entendre, és una "feminització de la pobresa", una realitat que no només es deu a la desigualtat en els sous, sinó també a la obligació (imposada) que té el sector femení de fer-se càrrec de les tasques de la llar i de tenir cura dels fills i la gent gran del seu voltant. "És per això que ens plantegem una vaga de cures, perquè les dones, tot i que ens encanta cuidar, encara ens agrada més fer-ho de manera compartida, i no a costa de la doble i triple jornada".

A banda de sumar-se a la vaga de cures, els sindicats també secundaran la vaga estudiantil i la de consum. La primera, perquè són la generació futura però també perquè "volem exigir que la nostra escola, que no es toca, sigui pública, de qualitat, laica i feminista". La segona, perquè la capacitat adquisitiva de la dona ("que és qui va a comprar", puntualitza la sindicalista), ha disminuït en un 22%, i això s'ha notat en el comerç.

Passar del diàleg a l'acció per combatre la llei de reforma laboral

"Evidentment que qui ens governa és el responsable primer de com ens trobem, però no hem d'oblidar la patronal", manifesta Enrique Rodríguez: "els empresaris estan molt còmodes i molt callats, però no hem d'oblidar que ells són el capital que alimenta aquesta societat patriarcal on vivim". En aquesta línia, el de CCOO  posa de manifest la importància de la negociació institucional i col·lectiva per "derogar la llei de reforma laboral".

La vaga del proper dijous, 8 de març és, doncs, l'inici d'una nova estratègia sindical per lluitar no només per les desigualtats de gènere, sinó també per reclamar un sistema de pensions digne i unes negociacions col·lectives de convenis i salaris.

"Hem decidit de passar del discurs buenista a l'acció", diu Rodríguez, tot elogiant l'èxit d'haver aconseguit organitzar una vaga "amb tant suport". "Hem de pensar que s'ha traslladat a tots els centres de treball una problemàtica que es considerava una cosa normal i natural, i que de normal i natural no en té res: la vaga, per a nosaltres, és una eina molt important que no es pot agafar a la lleugera", conclou.

 

Participació