01
de març
del
2018
Actualitzat
el
02
de març
a les
17:06h
Aquest diumenge, al Bar Nais de Manresa (plaça Sant Ignasi Malalt, 1) a les 18.30h, en el marc de Tarima, hi haurà la representació teatral d'improvisació a càrrec de quatre noies estudiants de l'Institut del Teatre de Catalunya: la manresana Núria Dalmau i Claret, Alba Latorre i Alcantud, Paula Guerrero i Ruesga i Júlia Cruz Sesé, que interpretaran "Avui cuines tu!". La participació del públic guiarà el contingut de la sessió. L'entrada serà lliure i amb taquilla inversa.
No, no és un concurs de cuina, o sí, mai se sap. Del que segur es tracta és d'un espectacle de teatre improvisat que neix i mor en el mateix moment de la seva representació. Les actrius comptaran amb l'ajuda del públic, les aportacions del qual seran l'eix conductor de les històries representades. Ningú sap què passarà, ni tan sols nosaltres. A cuinar!
Quan vau començar amb aquest projecte teatral?
La impro és una disciplina teatral que sempre ens ha cridat l'atenció. És la base de molts projectes teatrals i en aquest cas volíem que fos EL projecte teatral, així, en majúscules. Gràcies a Tarima vam fer tangible la possibilitat d'ensenyar, davant del públic, en què consisteix aquest gènere.
Què us sembla la iniciativa del cicle Tarima?
Qualsevol iniciativa que té com a base promoure el teatre i les arts és sempre interessant.
Què veurà la gent que vingui a l'espectacle de diumenge?
Això no ho sabem ni nosaltres (riures). Vindran a veure un espectacle que neix i mor en el mateix instant en què és concebut. Per tirar-lo endavant ens basarem en les propostes dels espectador i les espectadores. A partir d'aquí, anirem construint històries teatrals.
Quins són els vostres objectius a llarg termini, com a artistes?
Els nostres objectius a llarg termini (i a curt termini també) són, majoritàriament, poder viure del teatre. Aquest món, laboralment, és bastant precari, i es basa, sobretot, amb feines temporals i amb llargs períodes d'assaig sense cobrar. Farem el que podrem, però de moment ens fa felices!
Quins són els vostres referents en el món de les arts escèniques?
Meyerhold, Artaud, Peter Brook, Yoko Ono, Daniel Day-Lewis, Meryl Streep, Matt Damon… Del panorama teatral nacional hi ha molts exemples actuals, com ho són Oriol Pla, Pau Gregori, Patrícia Pardo, Alejandro Portaz o Mari Marcos. Qualsevol persona amb un missatge clar és suggerent per al nostre aprenentatge.
Recomaneu-nos una pel·lícula o una obra de teatre.
De tatre, Nosotros no nos mataremos con pistolas, de Víctor Sánchez; el Hamlet de Ximo Flores o Ragazzo, de Lali Álvarez. I de pel·lícules, Tomàquets verds fregits, Camino, Buffalo 66, El curioso caso de Benjamin Button, El olor de la papaya verde, El baño del Papa i Casa de tolerancia.
A quin lloc us faria especial il·lusió actuar?
A l'Antic Teatre, la Sala Beckett, al teatre Lliure… o al carrer! On sigui, però fent teatre.
Amb quins actors i/o actrius us agradaria compartir escenari?
Mentre hi hagi connexió, bon rotllo, compromís i ganes de lluitar, ens agradaria compartir escenari…amb vosaltres mateixos, que ho esteu llegint! Hem interpel·lat el lector o lectora perquè som modernetis del teatre (riures).
La millor xarxa social per donar-vos a conèixer és…
El Facebook, l'Instagram i el boca a orella!
No, no és un concurs de cuina, o sí, mai se sap. Del que segur es tracta és d'un espectacle de teatre improvisat que neix i mor en el mateix moment de la seva representació. Les actrius comptaran amb l'ajuda del públic, les aportacions del qual seran l'eix conductor de les històries representades. Ningú sap què passarà, ni tan sols nosaltres. A cuinar!
Quan vau començar amb aquest projecte teatral?
La impro és una disciplina teatral que sempre ens ha cridat l'atenció. És la base de molts projectes teatrals i en aquest cas volíem que fos EL projecte teatral, així, en majúscules. Gràcies a Tarima vam fer tangible la possibilitat d'ensenyar, davant del públic, en què consisteix aquest gènere.
Què us sembla la iniciativa del cicle Tarima?
Qualsevol iniciativa que té com a base promoure el teatre i les arts és sempre interessant.
Què veurà la gent que vingui a l'espectacle de diumenge?
Això no ho sabem ni nosaltres (riures). Vindran a veure un espectacle que neix i mor en el mateix instant en què és concebut. Per tirar-lo endavant ens basarem en les propostes dels espectador i les espectadores. A partir d'aquí, anirem construint històries teatrals.
Quins són els vostres objectius a llarg termini, com a artistes?
Els nostres objectius a llarg termini (i a curt termini també) són, majoritàriament, poder viure del teatre. Aquest món, laboralment, és bastant precari, i es basa, sobretot, amb feines temporals i amb llargs períodes d'assaig sense cobrar. Farem el que podrem, però de moment ens fa felices!
Quins són els vostres referents en el món de les arts escèniques?
Meyerhold, Artaud, Peter Brook, Yoko Ono, Daniel Day-Lewis, Meryl Streep, Matt Damon… Del panorama teatral nacional hi ha molts exemples actuals, com ho són Oriol Pla, Pau Gregori, Patrícia Pardo, Alejandro Portaz o Mari Marcos. Qualsevol persona amb un missatge clar és suggerent per al nostre aprenentatge.
Recomaneu-nos una pel·lícula o una obra de teatre.
De tatre, Nosotros no nos mataremos con pistolas, de Víctor Sánchez; el Hamlet de Ximo Flores o Ragazzo, de Lali Álvarez. I de pel·lícules, Tomàquets verds fregits, Camino, Buffalo 66, El curioso caso de Benjamin Button, El olor de la papaya verde, El baño del Papa i Casa de tolerancia.
A quin lloc us faria especial il·lusió actuar?
A l'Antic Teatre, la Sala Beckett, al teatre Lliure… o al carrer! On sigui, però fent teatre.
Amb quins actors i/o actrius us agradaria compartir escenari?
Mentre hi hagi connexió, bon rotllo, compromís i ganes de lluitar, ens agradaria compartir escenari…amb vosaltres mateixos, que ho esteu llegint! Hem interpel·lat el lector o lectora perquè som modernetis del teatre (riures).
La millor xarxa social per donar-vos a conèixer és…
El Facebook, l'Instagram i el boca a orella!