26
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
17:35h
Quatre agents de la Guàrdia Civil que van participar en l'operatiu de l'1-O a Callús i Sant Joan de Vilatorrada (escola Joncadella) han declarat aquest dilluns al matí a Manresa davant la jutgessa del Penal 2 que investiga les càrregues policials que hi va haver l'1-O a cinc punts de votació del Bages. Els dos guàrdies civils que van participar en l'operatiu a Callús i també els dos de Sant Joan de Vilatorrada han reconegut davant la magistrada que no tenien constància que havien de fer l'atestat corresponent. De fet, els agents no van saber que se'ls encomanava la tasca fins l'endemà, segons ha explicat un dels advocats de l'acusació, David Casellas.
A més, segons han reconegut els agents de Callús i així consta en l'atestat, només van tenir coneixement d'un ferit com a resultat de les actuacions policials, un altre company del cos. Finalitzada la primera tanda de la desena de citacions com a testimoni de guàrdies civils, els advocats s'han mostrat satisfets amb el resultat de les declaracions, perquè davant els vídeos que s'han presentat els agents han reconegut que en els cinc punts de votació del Bages la població va actuar amb "resistència passiva".
La principal conclusió a què s'ha arribat gràcies a les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil que han comparegut davant la jutgessa de Manresa aquest dilluns és que els autors dels atestats no sabien que els havien de fer. Per un dels advocats de l'acusació, David Casellas, és "força significatiu" que aquelles persones que havien de realitzar "una tasca tan important, la de saber què passava al col·legi, no sabessin que havien de fer l'atestat". Segons Casellas, aquest extrem "explica moltes de les contradiccions que s'estan veient" entre allò que es diu a l'atestat, el que realment va passar i les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil que compareixen davant la jutgessa.
D'altra banda, l'advocat també ha explicat que si es veu "el format de l'atestat, les expressions i els girs lingüístics que es fan servir" es pot arribar a deduir "un patró molt semblant".
Resistència passiva
Amb les d'aquest dilluns, han passat per davant la jutgessa fins a deu agents del cos de la Guàrdia Civil. La valoració per part dels advocats de l'acusació es positiva "perquè evidencia allò que nosaltres amb les denúncies ja intuíem", com són les qüestions relatives a la resistència passiva real i l'oposició que van fer els veïns, "que no només es veuen en els vídeos sinó que els agents també han reconegut". "En cap cas va ser una resistència activa tal com recullen els atestats", ha destacat.
"Ara que ja sabem que la resistència va ser pacífica, intentarem esbrinar per què en aquell cas es van fer servir porres o escuts com a arma d'atac", ha afegit.
Una de les proves que ha presentat l'acusació durant la compareixença dels agents en seu judicial i a què ha tingut accés l'ACN és un vídeo de 40 segons on es veu un guàrdia civil com clava 35 cops de mall a la porta de l'entrada del col·legi de Sant Joan de Vilatorrada. Una de les víctimes d'aquella càrrega és Joan Bargués, un veí que va anar a votar l'1-O i a qui un cop de porta metàl·lica va trinxar el dit índex de la mà dreta. Li han hagut de reconstruir i ja porta cinc mesos de baixa. En aquest cas, l'agent ha reconegut el caràcter passiu dels ciutadans que es trobaven al col·legi. En el cas de Callús, els agents també han admès la resistència passiva dels veïns en el punt de votació, i tot i exculpar-se per no ser experts en qüestions de seguretat, han admès l'ús que es va fer de la força per mitjà de porres, ha explicat l'advocat David Casellas.
Expressions "literals" del regidor Jordi Pesarrodona
Durant les càrregues policials a Sant Joan de Vilatorrada, els agents van intentar entrar, però la porta estava bloquejada per desenes de persones, entre les quals el regidor Jordi Pesarrodona, a qui van donar cops i van fer caure a terra. De les declaracions d'aquest dilluns, David Casellas ha explicat que els agents també han reconegut que "les expressions literals" que apareixen entre cometes a l'atestat del què va dir el regidor "van ser totes les que va dir". Ara que les intervencions de Pesarrodona estan acotades i reconegudes pels mateixos agents de la Guàrdia Civil, aquesta declaració com a testimonis i amb l'obligació de dir la veritat podrà ajudar a determinar si de les paraules completes de Pesarrodona "es pot arribar a deduir algun tipus de delicte d'odi".
S'allarga la llista de guàrdies civils citats a declarar
Amb la citació dels quatre guàrdies civils d'aquest dilluns s'acaba la tanda de citacions prevista per aquest mes de febrer. A partir del mes de març, començaran a comparèixer davant la jutgessa els comandaments superiors encarregats del dispositiu, identificats a partir de les declaracions dels guàrdies civils.
A més, segons han reconegut els agents de Callús i així consta en l'atestat, només van tenir coneixement d'un ferit com a resultat de les actuacions policials, un altre company del cos. Finalitzada la primera tanda de la desena de citacions com a testimoni de guàrdies civils, els advocats s'han mostrat satisfets amb el resultat de les declaracions, perquè davant els vídeos que s'han presentat els agents han reconegut que en els cinc punts de votació del Bages la població va actuar amb "resistència passiva".
La principal conclusió a què s'ha arribat gràcies a les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil que han comparegut davant la jutgessa de Manresa aquest dilluns és que els autors dels atestats no sabien que els havien de fer. Per un dels advocats de l'acusació, David Casellas, és "força significatiu" que aquelles persones que havien de realitzar "una tasca tan important, la de saber què passava al col·legi, no sabessin que havien de fer l'atestat". Segons Casellas, aquest extrem "explica moltes de les contradiccions que s'estan veient" entre allò que es diu a l'atestat, el que realment va passar i les declaracions dels agents de la Guàrdia Civil que compareixen davant la jutgessa.
D'altra banda, l'advocat també ha explicat que si es veu "el format de l'atestat, les expressions i els girs lingüístics que es fan servir" es pot arribar a deduir "un patró molt semblant".
Resistència passiva
Amb les d'aquest dilluns, han passat per davant la jutgessa fins a deu agents del cos de la Guàrdia Civil. La valoració per part dels advocats de l'acusació es positiva "perquè evidencia allò que nosaltres amb les denúncies ja intuíem", com són les qüestions relatives a la resistència passiva real i l'oposició que van fer els veïns, "que no només es veuen en els vídeos sinó que els agents també han reconegut". "En cap cas va ser una resistència activa tal com recullen els atestats", ha destacat.
"Ara que ja sabem que la resistència va ser pacífica, intentarem esbrinar per què en aquell cas es van fer servir porres o escuts com a arma d'atac", ha afegit.
Una de les proves que ha presentat l'acusació durant la compareixença dels agents en seu judicial i a què ha tingut accés l'ACN és un vídeo de 40 segons on es veu un guàrdia civil com clava 35 cops de mall a la porta de l'entrada del col·legi de Sant Joan de Vilatorrada. Una de les víctimes d'aquella càrrega és Joan Bargués, un veí que va anar a votar l'1-O i a qui un cop de porta metàl·lica va trinxar el dit índex de la mà dreta. Li han hagut de reconstruir i ja porta cinc mesos de baixa. En aquest cas, l'agent ha reconegut el caràcter passiu dels ciutadans que es trobaven al col·legi. En el cas de Callús, els agents també han admès la resistència passiva dels veïns en el punt de votació, i tot i exculpar-se per no ser experts en qüestions de seguretat, han admès l'ús que es va fer de la força per mitjà de porres, ha explicat l'advocat David Casellas.
Expressions "literals" del regidor Jordi Pesarrodona
Durant les càrregues policials a Sant Joan de Vilatorrada, els agents van intentar entrar, però la porta estava bloquejada per desenes de persones, entre les quals el regidor Jordi Pesarrodona, a qui van donar cops i van fer caure a terra. De les declaracions d'aquest dilluns, David Casellas ha explicat que els agents també han reconegut que "les expressions literals" que apareixen entre cometes a l'atestat del què va dir el regidor "van ser totes les que va dir". Ara que les intervencions de Pesarrodona estan acotades i reconegudes pels mateixos agents de la Guàrdia Civil, aquesta declaració com a testimonis i amb l'obligació de dir la veritat podrà ajudar a determinar si de les paraules completes de Pesarrodona "es pot arribar a deduir algun tipus de delicte d'odi".
S'allarga la llista de guàrdies civils citats a declarar
Amb la citació dels quatre guàrdies civils d'aquest dilluns s'acaba la tanda de citacions prevista per aquest mes de febrer. A partir del mes de març, començaran a comparèixer davant la jutgessa els comandaments superiors encarregats del dispositiu, identificats a partir de les declaracions dels guàrdies civils.