19
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
14:42h
La secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres mesos de presó per un delicte continuat de recaptació a la dona de l'apoderat d'un príncep saudita que tenia múltiples propietats immobiliàries de luxe a Barcelona i Santa Maria d'Oló. A més, els magistrats també fan pagar a la dona una indemnització de 47.000 euros als hereus del príncep, que va morir l'any 1993. D'altra banda, l'Audiència ha absolt la resta d'acusats (el fill de la dona, una empresària russa i el seu comptable). La fiscalia demanava per a la principal acusada una pena de tres anys de presó i que pagués una indemnització de 415.583 euros als hereus del príncep, mentre que l'acusació particular li demanava sis anys de presó. Segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l'ACN, els magistrats consideren provat que l'apoderat del príncep –un home que va morir l'any passat i que ja va ser absolt perquè tenia demència senil- va obtenir un "benefici patrimonial il·lícit" amb la venda de les propietats del príncep després de la seva mort. Els magistrats consideren que la seva dona va fer ús dels diners del príncep tot i saber que els fons provenien "d'un delicte contra el patrimoni comès pel seu marit".
L'Audiència de Barcelona ha rebaixat considerablement la pena que tant la Fiscalia com l'acusació particular demanaven per a la dona de l'apoderat del príncep saudita Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud acusada de saquejar el patrimoni que aquest membre de la família reial tenia a Catalunya. En concret, el príncep tenia diverses propietats de luxe a Barcelona així com també algunes finques rústiques a Santa Maria d'Oló, entre les quals el castell de Rocabruna i Rocafort. El principal acusat del cas, però, era l'apoderat del príncep, Agustín. G., però l'home ja va ser absolt perquè tenia demència senil i va morir l'any passat.
Els magistrats consideren provat que el príncep va mantenir una relació de confiança i amistat des de l'any 1976 amb Agustín G. –l'acusat que ja va ser absolt- i el príncep li va atorgar l'any 1989 poders perquè pogués vendre "amb amplitud d'atribucions" diferents propietats. Amb tot, el príncep va morir l'any 1993, de manera que "tots els poders van quedar extingits". Segons queda palès en la interlocutòria, l'apoderat del príncep "era coneixedor de la mort del príncep i del fet que ja no tenia facultats per representar-lo". A més, Agustín. G. tampoc tenia "cap mandat dels hereus del príncep". Tot i això, l'apoderat, amb l'objectiu "d'obtenir personalment un benefici patrimonial il·lícit", va actuar en nom i representació del finat i no va informar de la seva mort a les persones a les quals va vendre les propietats. En concret, Agustín G. va vendre propietats per un valor superior als 5 milions d'euros.
L'home va ingressar els diners obtinguts per la venda de les finques a un compte corrent que va denominar 'Pagaments Sar Príncep'. L'any 2001 l'apoderat va autoritzar que la seva dona –ara condemnada- pogués fer servir el número de compte. Després de diverses disposicions que es van fer al compte bancari, el saldo a data de 17 de març de 2005 era de 2,7 milions d'euros. Els magistrats consideren que l'home va obtenir un "elevat enriquiment il·lícit" que no hagués aconseguit si hagués manifestats als compradors de les propietats que ja no tenia facultats com a apoderat després de la mort del príncep.
La dona de l'apoderat, segons la interlocutòria, va disposar o va fer efectives diverses quantitats de diners procedents del número de compte del príncep, tot i saber que el seu marit havia obtingut els ingressos a través d'unes vendes "fraudulentes". Tot i això, els magistrats creu que al llarg del procés judicial s'han produït diverses paralitzacions i dilacions que no poden ser imputables a l'acusada.
D'altra banda, la secció cinquena de l'Audiència ha decidit absoldre l'empresària russa que va comprar les propietats del príncep a Santa Maria d'Oló i al seu comptable perquè el tribunal no considera provat que la dona tingués coneixement que el príncep havia mort i que, per tant, l'apoderat actuava "amb mala fe i en perjudici envers els hereus del príncep", tal com deia l'acusació particular. Els magistrats, però, sí que veuen "altament probable" que l'empresària tingués coneixement de la mort del príncep un cop ja s'havien tirat endavant les escriptures de compravenda de les propietats, però en aquest punt "el delicte d'estafa ja s'havia consumat".
Pel que fa al fill de l'apoderat, que estava acusat com a responsable civil a títol lucratiu, l'Audiència de Barcelona també ha decidit absoldre'l.
L'Audiència de Barcelona ha rebaixat considerablement la pena que tant la Fiscalia com l'acusació particular demanaven per a la dona de l'apoderat del príncep saudita Saad Bin Abdul Aziz Bin Abderraman Al Saud acusada de saquejar el patrimoni que aquest membre de la família reial tenia a Catalunya. En concret, el príncep tenia diverses propietats de luxe a Barcelona així com també algunes finques rústiques a Santa Maria d'Oló, entre les quals el castell de Rocabruna i Rocafort. El principal acusat del cas, però, era l'apoderat del príncep, Agustín. G., però l'home ja va ser absolt perquè tenia demència senil i va morir l'any passat.
Els magistrats consideren provat que el príncep va mantenir una relació de confiança i amistat des de l'any 1976 amb Agustín G. –l'acusat que ja va ser absolt- i el príncep li va atorgar l'any 1989 poders perquè pogués vendre "amb amplitud d'atribucions" diferents propietats. Amb tot, el príncep va morir l'any 1993, de manera que "tots els poders van quedar extingits". Segons queda palès en la interlocutòria, l'apoderat del príncep "era coneixedor de la mort del príncep i del fet que ja no tenia facultats per representar-lo". A més, Agustín. G. tampoc tenia "cap mandat dels hereus del príncep". Tot i això, l'apoderat, amb l'objectiu "d'obtenir personalment un benefici patrimonial il·lícit", va actuar en nom i representació del finat i no va informar de la seva mort a les persones a les quals va vendre les propietats. En concret, Agustín G. va vendre propietats per un valor superior als 5 milions d'euros.
L'home va ingressar els diners obtinguts per la venda de les finques a un compte corrent que va denominar 'Pagaments Sar Príncep'. L'any 2001 l'apoderat va autoritzar que la seva dona –ara condemnada- pogués fer servir el número de compte. Després de diverses disposicions que es van fer al compte bancari, el saldo a data de 17 de març de 2005 era de 2,7 milions d'euros. Els magistrats consideren que l'home va obtenir un "elevat enriquiment il·lícit" que no hagués aconseguit si hagués manifestats als compradors de les propietats que ja no tenia facultats com a apoderat després de la mort del príncep.
La dona de l'apoderat, segons la interlocutòria, va disposar o va fer efectives diverses quantitats de diners procedents del número de compte del príncep, tot i saber que el seu marit havia obtingut els ingressos a través d'unes vendes "fraudulentes". Tot i això, els magistrats creu que al llarg del procés judicial s'han produït diverses paralitzacions i dilacions que no poden ser imputables a l'acusada.
D'altra banda, la secció cinquena de l'Audiència ha decidit absoldre l'empresària russa que va comprar les propietats del príncep a Santa Maria d'Oló i al seu comptable perquè el tribunal no considera provat que la dona tingués coneixement que el príncep havia mort i que, per tant, l'apoderat actuava "amb mala fe i en perjudici envers els hereus del príncep", tal com deia l'acusació particular. Els magistrats, però, sí que veuen "altament probable" que l'empresària tingués coneixement de la mort del príncep un cop ja s'havien tirat endavant les escriptures de compravenda de les propietats, però en aquest punt "el delicte d'estafa ja s'havia consumat".
Pel que fa al fill de l'apoderat, que estava acusat com a responsable civil a títol lucratiu, l'Audiència de Barcelona també ha decidit absoldre'l.