Economia social

Un any de vida i 54 nous llocs de treball: l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central s'arrela al territori

Les activitats que va oferir durant el 2017 van arribar a 1.080 persones

, Manresa | 13/02/2018 a les 11:44h
Arxivat a: Economia i Empresa, Economia Social i Solidària, cooperativisme, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
Alba Rojas valora molt positivament el primer any de vida de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
Alba Rojas valora molt positivament el primer any de vida de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central | AC-CC
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ja ha començat a treballar en el seu segon any d'activitat. Ho fa després d'haver tancat el seu primer any amb l'acompanyament de 27 noves cooperatives i entitats de l'economia social a les sis comarques de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès). 

La posada en marxa d'aquestes noves 27 cooperatives, societats laborals i associacions, i la consolidació de les existents, va comportar la creació de 54 nous llocs de treball al llarg de 2017. A més, durant l'any les accions impulsades des de l'Ateneu, o en les quals hi va prestar la seva col·laboració en el foment de l'economia social i solidària, van arribar a un total de 1.080 persones.

Amb aquestes xifres, el balanç del primer any de l'Ateneu, en paraules de la seva coordinadora, Alba Rojas, "és molt bo": "era un objectiu molt ambiciós i l'hem assolit", recalca, referint-se als indicadors quantitatius que s'havien fixat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat quan es van impulsar els ateneus cooperatius en diferents territoris del país. Rojas, però, també valora altres aspectes qualitatius d'aquest primer any: "Un dels balanços que podem fer és que comencem a ser visibles, comencem a estar presents al territori, i que hi ha administracions públiques i centres de formació que s'estan plantejant donar a conèixer aquest model com un model viable".

En opinió de la coordinadora, més enllà de complir amb els indicadors quantitatius, els ateneus es plantegen un triple repte: "hi ha una part de visibilitat, una part de fer-nos presents com a alternativa i una part de poder incidir en la feina que ja s'està fent als ens locals". En aquest sentot afegeix que "volem que se'ns tingui en compte com a model; fins ara ha requerit molta militància perquè ni en els estudis d'empresa, ni les gestories o assessors, fomenten aquest model com un model vàlid i conegut".

Les comarques d'Osona, amb deu, i el Bages, amb vuit, concentren la major part de les cooperatives i entitats de l'economia social a les quals s'ha fet l'acompanyament des de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central en el seu primer any de funcionament. Entre aquestes cooperatives i entitats, n'hi ha del sector agroalimentari com Biolord (el projecte de recuperació de la poma de muntanya fruit d'un dels projectes Singulars) fins a d'altres de sectors prou diversos com la música (Txarango, a Osona), el tèxtil (La Fàbrika Espai Creatiu, al Bages), la dinamització turística (Voliacs, al Solsonès) o els serveis culturals (Els Tres Hereus, al Berguedà). La majoria són cooperatives de treball associat, tot i que també n'hi ha d'habitatge, consum i alguna associació i societat laboral.

En total, es van fer 67 acompanyaments, la majoria a persones o grups d'emprenedors que tenien o encara tenen l'objectiu de crear una empresa o entitat de l'economia social i solidària. Algunes d'elles no van ser una realitat al llarg de 2017, però ho seran aquest any 2018. En la mateixa línia, durant el 2017, s'han fet diverses accions relacionades amb cooperatives constituïdes durant el 2016, quan encara no existia l'Ateneu, però amb les quals se'ls ha fet un acompanyament en la posta en marxa durant els primers mesos d'activitat. 

També s'han fet diverses sessions amb empreses que actualment no tenen la fórmula jurídica cooperativa, però que han mostrat l'interès per tenir-la, sigui perquè volen fer el canvi o en tractar-se d'empreses en fase de tancament, o en alguns casos perquè les persones que hi treballen volen continuar l'activitat després de la jubilació dels actuals propietaris.

Així mateix, s'han fet diverses sessions sectorials amb professionals interessats en la fórmula de la cooperativa de serveis (des d'arquitectes o enginyers a artesans); amb persones interessades en les cooperatives d'habitatge o de consum, especialment de l'àmbit agroalimentari, o amb assessories, gestories o consultories, o altres tipus de prescriptors, com les oficines de desenvolupament local i promoció econòmica de les diferents administracions locals i que treballen o tenen interès per fer-ho amb persones emprenedores que volen constituir una cooperativa.

També s'ha estat present en fires i jornades de diverses localitats de la Catalunya Central, i s'ha participat en processos com el de reactivació de l'antiga Fàbrica de Fonollosa, en el programa Aula d'Economia i Empresa de la UManresa o en la creació d'una cooperativa d'alumnes a l'Escola Agrària de Manresa. El de la Catalunya Central també va ser l'ateneu cooperatiu que va acompanyar la Direcció General d'Economia Social de la Generalitat en la presentació que se'n va fer a la Unió Europea, a Brussel·les, en el marc del REVES Excellence Award.

Des de l'Ateneu, però, també s'ha fet una tasca de recerca i divulgació per fer una fotografia exacta de l'estat de l'economia social i solidària en el territori, a més de destacar-ne algunes de les bones pràctiques. Així, es va fer una primera i completa diagnosi de l'economia social i solidària de la Catalunya Central, un mapa de l'Economia Social i Solidària a la Catalunya Central que punteja totes les iniciatives existents en les sis comarques, i un Catàleg de Bones Pràctiques que inclou una fitxa de 86 entitats de l'economia social i solidària d'aquest territori. 

L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central disposa d'una oficina de treball al Palau Firal de Manresa, però des del primer dia s'ha mostrat la predisposició de traslladar l'acció a qualsevol punt de les sis comarques on es requerís la seva presència.

L'Ateneu el formen les sis cooperatives que el van impulsar (Gedi, Frescoop, L'Arada, Sambucus, Dies d'agost i Set-C), a més d'un equip tècnic format per quatre persones. Tota l'acció de l'Ateneu s'ha dut a terme en coordinació amb una Taula Territorial, de la qual en formen part altres cooperatives i entitats del territori, però especialment diferents administracions locals de les sis comarques de la Catalunya Central. La Taula Territorial, més enllà del treball del dia a dia, va fer tres trobades durant el primer any, a Artés, Santa Maria d'Oló i Berga.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 15
VÍDEO Dos individus es barallen entre les terrasses de la plaça Gispert
VÍDEO Dos individus es barallen entre les terrasses de la plaça Gispert | Cedida